Diferència entre les revisions de "Prímula"

Sense resum d'edició
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No se mostren 10 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Pveris407.JPG|thumb|right|200px|<center> Primula veris</center>]]
[[File:Primula farinosa 2 RF.jpg|thumb|right|250px|<center> Primula farinosa</center>]]


[[File:Primula farinosa 2 RF.jpg|thumb|right|200px|<center> Primula farinosa</center>]]
La '''Prímula''' (''Primula'') és un gènero de plantes en flors que conté unes 400-500 espècies herbàcees de creiximent lent dins de la família Primulaceae. Moltes espècies del gènero es cultiven per les seues flors com a planta ornamental.
 
El gènero és originari de les regions de clima templat de l'hemisferi nort i arriben cap al sur fins les montanyes tropicals d'[[Etiopia]], [[Indonèsia]] i [[Nova Guinea]], i [[Amèrica]] del Sur de clima més càlit.
 
Algunes prímules cultivades es coneixen com polyanthus
 
== Taxonomia ==
El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 142–144. 1753.1​


[[File:Primula acaulis Danova Mix 1zz.jpg|thumb|right|200px|<center> Primula acaulis</center>]]
== Etimologia ==
Primula: nom genèric que prové del [[llatí]] primus o primulus = "primer", i referint-se a la seua primerenca floració. En l'época migeval, la margarita va ser nomenada primula veris o "primogènita de primavera", lliteralment, la chicoteta primera de la [[primavera]].


La '''Prímula''' (''Primula'') és un gènero de plantes en flors que conté unes 400-500 espècies herbàcees de creiximent lent dins de la família Primulaceae. Moltes espècies del gènero es cultiven per les seues flors com a planta ornamental.  
== Descripció ==
Té abundant fullage, en fulls oblongues, dentades i de textura rugosa de color vert groguenc i un poquet més clares en l'envés. Algunes espècies poden alcançar uns 40 cm d'altura. Les seues flors, de cinc pétals naixen en el centre format pel fullage i tenen distints tamanys i tonalitats: rosa, violáceo, [[blanc]], [[roig]] o [[groc]], en una mota central de distint to en algunes de les varietats. D'elles es desprén un suau aroma. S'obtenen a partir de llavors que deuen plantar-se en [[autumne]] o [[primavera]], florint en [[hivern]] o [[estiu]], respectivament.
 
Requerix de sols ben abonats, preparat per a plantes de flor, pero sense excessos. Deu tindre bon drenage d'[[aigua]], puix l'excés d'aigua provoca que els seus fulls prenguen un color groguenc. El sol en excés, sobretot durant l'estiu la perjudica, per lo que deu ubicar-se a la semi-ombra, açò també la convertix en una bona planta per a interiors lluminosos. És resistent a les temperatures baixes pero no a les fortes gelades. Moltes espècies estan adaptades al clima d'alta montanya
 
== Utilisació ==
S'utilisa com a decoració de jardins e interiors.
 
=== Usos medicinals ===
Han segut molt utilisades per a us medicinal i es recolecten els rizomes i els fulls, encara que les flors també s'utilisen en aplicacions calmants.  


El gènero és originari de les regions de clima templat de l'hemisferi nort i arriben cap al sur fins les montanyes tropicals d'[[Etiopia]], [[Indonèsia]] i [[Nova Guinea]], i [[Amèrica]] del Sur de clima més càlit.
Les infusions de rizoma de Primula veris tenen propietats diurètiques, expectorants i bèquiques, encara que en menor medida una acció antiemètica, tònica del sistema nerviós, antirreumática i antidiarreica.
Típicament s'utilisa el rizoma fresc reduït a una pasta com emplasto calmant.


Etimològicament el nom deriva del diminutiu femení [[llatí]] de primus: prímula i significa la chicoteta primera, en el cas de l'espècie Primula veris vol dir, lliteralment, la chicoteta primera de la [[primavera]].
La decocció per a us extern dels fulls arreplegats d'[[abril]] a [[juny]], té propietats antirreumátiques, antiartrítiques i curatives de la gota.


Les prímules perennes florixen principalment durant la primavera; el color de la seua flor pot ser [[groc]], [[roig]], [[color rosa|rosa]], o [[blanc]]. Generalment preferixen la llum del [[sol]] filtrada i moltes espècies estan adaptades al clima d'alta montanya.
L'infusió de flors arreplegades d'abril a juny i a penes desecades a l'ombra, tenen propietats sudorífiques, calmants, anticonvulsives, béquiqueas i pectorals.


Algunes prímules cultivades es coneixen com polyanthus
Els fulls jóvens consumits fresques, crues o cuites, tenen una acció depurativa.


== Espècies autòctones en la Comunitat Valenciana ==
== Espècies autòctones en la Comunitat Valenciana ==


''Primula'' és un gènero autòcton a la vegetació de la [[Comunitat Valenciana]] en les següents espècies:  
''Primula'' és un gènero autòcton de la vegetació de la [[Comunitat Valenciana]] en les següents espècies:  


''Primula integrifolia''
* Primula latifolia  
''Primula latifolia''
* Primula farinosa
''Primula farinosa''
* Primula acaulis  
''Primula acaulis''
* Primula elatior
''Primula elatior''
* Primula veris
''Primula veris''


== Galeria fotogràfica ==
Diferents tipos de Prímules:
<center>
<gallery>
File:PrimulaAuricula.jpg|Primula auricula
File:Primula acaulis Danova Mix 1zz.jpg|Primula acaulis
File:Pveris407.JPG|Primula veris
File:Primula_vulgaris.jpg|Primula vulgaris
File:Primula_allionii_HNG12_4.JPG|Primula allionii
File:Primula_bulleyana.jpg|Primula bulleyana
File:Orchid_primrose.jpg|Primula vialii
File:Dodecatheon_conjugens_habit_(3447125631).jpg|Primula conjugens
File:Primrose primula cultivars in the City of London Cemetery and Crematorium.jpg|Primula vulgaris
File:Primula_deorum.jpg|Primula deorum
File:Primula_cusickiana_flowering_in_SW_Idaho.jpg|Primula cusickiana
File:PrimulaRosea.jpg|Primula rosea
</gallery>
</center>
== Referències ==
* [http://www.calflora.net/botanicalnames/pagePI-PY.html Nombres Botánicos]
* [http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.186.html Primula en ''Epítetos Botánicos'']
* [http://legacy.tropicos.org/Name/40015977 «Primula». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
* [http://www.theplantlist.org/tpl/record/tro-26400040 Primula veris en PlantList]
== Bibliografia ==
* Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York
* Graham, Judy, El Aceite de Primula : Propiedades de tratamiento de enfermedades, Editorial: Edaf, Editorial S. A. Fecha de publicación: 1985 ISBN 978-84-7640-038-8, edición 13.ª
* Mateo, G. y M. B. Crespo —1998— Manual para la determinación de la flora valenciana. Monogr. Fl. Montiberica n.º 3. Valéncia
* Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa
* Sunset Western Garden Book, 1995:606–607
* Widmer, Eur. Art. Primula (1891);
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Primula}}
{{Wikispecies|Primula}}
{{DGLV|Prímula}}


[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Biologia]]
Llínea 31: Llínea 86:
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
[[Categoria:Flors]]
[[Categoria:Flors]]
== Referències ==
{{traduït de|ca|All}}