Canvis

29 bytes afegits ,  20:49 1 gin 2023
sense resum d'edició
Llínea 11: Llínea 11:  
|firma = Tito signature.svg
 
|firma = Tito signature.svg
 
}}
 
}}
'''Josip Broz, «Tito»''' ([[Kumrovec]], [[Imperi austrohongarés]] —actual [[Croàcia]]— [[7 de maig]] de [[1892]] - [[Liubliana]], [[República Federal Socialista de Yugoslàvia|Yugoslàvia]] —actual [[Eslovènia]]— [[4 de maig]] de [[1980]]), conegut pel seu títul [[militar]] de "Mariscal Tito", fon un [[polític]] i militar [[Croàcia|croata]], [[cap d'Estat]] de [[Yugoslàvia]] des del final de la [[Segona Guerra Mundial]] fins a la seua mort als 87 anys.
+
'''Josip Broz, «Tito»''' ([[Kumrovec]], [[Imperi austrohongarés]] —actual [[Croàcia]]— [[7 de maig]] de [[1892]] - [[Liubliana]], [[República Federal Socialista de Yugoslàvia|Yugoslàvia]] —actual [[Eslovènia]]— [[4 de maig]] de [[1980]]), conegut pel seu títul [[militar]] de "Mariscal Tito", fon un [[polític]] i militar [[Croàcia|croata]], [[cap d'Estat]] de [[Yugoslàvia]] des del final de la [[Segona Guerra Mundial]] fins a la seua mort als 87 anys.
    
Tito fon el principal arquitecte de la [[República Federal Socialista de Yugoslàvia|''segona Yugoslàvia'']], una [[federació]] [[socialista]], que durà des de la Segona Guerra Mundial fins a l'any [[1991]]. A pesar de ser un dels fundadors del [[Kominform]], fon també el primer en desafiar l'hegemonia [[Unió soviètica|soviètica]]. Fon partidari de la via al socialisme independent (a voltes denominat "comunisme nacional" o "titoísme"), i un dels principals fundadors i promotors del [[Moviment de Països No Alineats]], aixina com el seu primer [[secretari general]]. Com a tal, va recolzar la política de no alliniament entre els dos blocs hostils en la [[Guerra Freda]].
 
Tito fon el principal arquitecte de la [[República Federal Socialista de Yugoslàvia|''segona Yugoslàvia'']], una [[federació]] [[socialista]], que durà des de la Segona Guerra Mundial fins a l'any [[1991]]. A pesar de ser un dels fundadors del [[Kominform]], fon també el primer en desafiar l'hegemonia [[Unió soviètica|soviètica]]. Fon partidari de la via al socialisme independent (a voltes denominat "comunisme nacional" o "titoísme"), i un dels principals fundadors i promotors del [[Moviment de Països No Alineats]], aixina com el seu primer [[secretari general]]. Com a tal, va recolzar la política de no alliniament entre els dos blocs hostils en la [[Guerra Freda]].
Llínea 25: Llínea 25:  
}}
 
}}
    +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Militars]]
 
[[Categoria:Militars]]
 
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Dictadors]]
 
[[Categoria:Dictadors]]
153 963

edicions