Diferència entre les revisions de "Wilhelm Meyer-Lübke"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
| lloc_naix = [[Dübendorf]], [[Suïssa]] | | lloc_naix = [[Dübendorf]], [[Suïssa]] | ||
| data_mort = [[4 d'octubre]] de [[1936]] | | data_mort = [[4 d'octubre]] de [[1936]] | ||
| lloc_mort = [[Bonn]], [[ | | lloc_mort = [[Bonn]], [[Alemanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Wilhelm Meyer-Lübke''' (o '''Meyer-Luebke''') ([[Dübendorf]], [[Suïssa]], [[30 de giner]] de [[1861]] - [[Bonn]], [[ | '''Wilhelm Meyer-Lübke''' (o '''Meyer-Luebke''') ([[Dübendorf]], [[Suïssa]], [[30 de giner]] de [[1861]] - † [[Bonn]], [[Alemanya]], [[4 d'octubre]] de [[1936]]), fon un llingüiste, romaniste i hispaniste [[Suïssa|suís]], pertanyent a la corrent de la Neogramàtica. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Va observar que és molt poc lo que se sap sobre les llengües prerromanes (osc i umbro, per a l'[[Itàlia]] central i meridional; gal, per a l'[[Itàlia]] septentrional i la Gàlia; íber, per a [[Espanya]]); no se sap en certea res de la llengua dels sarts i molt poc de la llengua de la Dàcia o del Véneto. Una de les influències de substrat cèltic és la mutació d'o en ü. Esta es produïx en [[francés]], [[provençal]], [[piamontés]], [[ligurés]], [[lombart]], en part de l'emilià, en romanche i engadinés, ademés d'en [[galés]], [[holandés]], dialectes alemans d'Alsàcia, de part de Brisgovia i del Vallese. Totes estes zones varen ser habitades pels celtes, pero la coincidència entre l'isoglossa i l'àrea celta és menys precisa de lo que sembla. Encara admetent l'identitat de l'isoglossa moderna en l'àrea antigament ocupada pels celtes, queda per demostrar que l'isoglossa siga d'orige antic i que la coincidència es remonte efectivament al temps en que els celtes deprenien [[llatí]]. | Va observar que és molt poc lo que se sap sobre les llengües prerromanes (osc i umbro, per a l'[[Itàlia]] central i meridional; gal, per a l'[[Itàlia]] septentrional i la Gàlia; íber, per a [[Espanya]]); no se sap en certea res de la llengua dels sarts i molt poc de la llengua de la Dàcia o del Véneto. Una de les influències de substrat cèltic és la mutació d'o en ü. Esta es produïx en [[francés]], [[provençal]], [[piamontés]], [[ligurés]], [[lombart]], en part de l'emilià, en romanche i engadinés, ademés d'en [[galés]], [[holandés]], dialectes alemans d'Alsàcia, de part de Brisgovia i del Vallese. Totes estes zones varen ser habitades pels celtes, pero la coincidència entre l'isoglossa i l'àrea celta és menys precisa de lo que sembla. Encara admetent l'identitat de l'isoglossa moderna en l'àrea antigament ocupada pels celtes, queda per demostrar que l'isoglossa siga d'orige antic i que la coincidència es remonte efectivament al temps en que els celtes deprenien [[llatí]]. | ||
Pero el fenomen en provençal és posterior a l'época | Pero el fenomen en provençal és posterior a l'época migeval i sembla tardà inclús en atres zones perifèriques de la Galorromània, de Saboya a Normandia. L'àrea actual de u>ü és el resultat d'una expansió a partir d'un chicotet foc original. L'innovació es va estendre als vascs de l'alvertent francés dels [[Pirineus]]. De tots els fenomens atribuïts al substrat cèltic, els que resultaven més segurs per a Meyer-Lübke eren el pas de -ct- a -it- i la nasalisació de les vocals. A l'influència osco-umbra Meyer-Lübke concedix dos fenomens segurs: la sonorisació de les oclusivas sordes despuix de nassal, i l'assimilació -ND- > -nn-. Per a la [[Península Ibèrica]] estudia el canvi de f- inicial que no té lloc davant de -r- ni davant diftonc romànic ue de o. | ||
En conclusió Meyer-Lübke pensa que abans d'alvançar l'hipòtesis d'influixos del substrat es deuen complir tres operacions preliminars: | En conclusió Meyer-Lübke pensa que abans d'alvançar l'hipòtesis d'influixos del substrat es deuen complir tres operacions preliminars: | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
* Un examen rigorós de les diverses realisacions articulatòries de sons a primera vista idèntics. | * Un examen rigorós de les diverses realisacions articulatòries de sons a primera vista idèntics. | ||
Seguint al seu mestre Diez, en l'any [[1890]] va assignar al [[català]] l'estatus de dialecte del [[provençal]] en la seua ''Gramàtica de les Llengües Romàniques'', a on diu: "En l'Est la transició s'opera poc a poc en el català en el Rosselló: Esta última parla (parlen), que no és més que un dialecte provençal...." (p. 14). No obstant, va canviar este juí en [[1925]], | Seguint al seu mestre Diez, en l'any [[1890]] va assignar al [[català]] l'estatus de dialecte del [[provençal]] en la seua ''Gramàtica de les Llengües Romàniques'', a on diu: "En l'Est la transició s'opera poc a poc en el català en el Rosselló: Esta última parla (parlen), que no és més que un dialecte provençal...." (p. 14). | ||
No obstant, va canviar este juí en l'any [[1925]], despuix de ser nomenat ''Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona'' i haver segut "onerosament fidelisat" per la burguesia nacionalista catalana, fon llavors quan va començar a utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el [[Provençal|provençal]] per a tot el conjunt dels idiomes català, valencià i balear. | |||
== Obra == | == Obra == | ||
[[Archiu:Meyerlu.jpg|thumb|250px|Introducció a l'estudi de la llingüística romanç]] | |||
És autor, entre atres obres, de; | |||
* ''Gramàtica de les llengües romàniques'' (''Grammaire des Langues Romaniques'') ([[1890]]-[[1902]]) en quatre volums. | |||
* ''Introducció a l'estudi de la llingüística romanç'' ([[1901]]), que [[Américo Castro]] va traduir al castellà en l'any [[1914]]. | |||
* ''Diccionari etimològic de les llengües romàniques'' ([[1911]]-[[1920]]) en tretze entregues. | |||
* ''El català. La seua situació front a l'espanyol i al provençal'' ([[1929]]). | |||
== Cites == | |||
{{cita|En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal|(''Grammaire des Langues Romaniques'', Wilhelm Meyer-Lübke. París, [[1890]]. p.13)}} | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||