Canvis

El '''vanguardisme''' és la tendència, en una obra d'[[art]] qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquen o distorsionen els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, lliteratura, cine, etc.  

El '''vanguardisme''' és la tendència, en una obra d'[[art]] qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquen o distorsionen els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, lliteratura, cine, etc.  

Té en general un us pijoratiu, encara que també s'utilisa per a designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es varen produir en [[Europa]] durant les primeres décades del [[segle XX]], i que estan agrupats baix els noms genèrics de vanguarda o vanguardes.

Té en general un us pijoratiu, encara que també s'utilisa per a designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es varen produir en [[Europa]] durant les primeres décades del [[sigle XX]], i que estan agrupats baix els noms genèrics de vanguarda o vanguardes.

== Context històric ==

== Context històric ==

Corrien els dies de [[1916]] quan en [[Zúrich]] (territori neutral durant la guerra), [[Tristan Tzara]] un poeta i filòsof rumà, pròfuc de les seues [[Servici militar|obligacions militars]], va decidir fundar el "[[Cabaret Voltaire]]". Esta acta de fundació del [[dadaisme]], explosió [[Nihilisme|nihilista]] que propassava el rebuig total:

Corrien els dies de [[1916]] quan en [[Zúrich]] (territori neutral durant la guerra), [[Tristan Tzara]] un poeta i filòsof rumà, pròfuc de les seues [[Servici militar|obligacions militars]], va decidir fundar el "[[Cabaret Voltaire]]". Esta acta de fundació del [[dadaisme]], explosió [[Nihilisme|nihilista]] que propassava el rebuig total:

:''"El sistema DD us farà lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot allò que trenqueu. Les lleis, les morals, les estètiques, s'han fet perqué respecteu les coses fràgils. Allò que és fràgil està destinat a ser trencat. Proveu la vostra força un sol cop: us desafiu a que després continueu. Allò que no trenqueu us trencarà, serà el vostre amo."''

:''"El sistema DD us farà lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot allò que trenqueu. Les lleis, les morals, les estètiques, s'han fet perqué respecteu les coses fràgils. Allò que és fràgil està destinat a ser trencat. Proveu la vostra força un sol cop: us desafiu a que despuix continueu. Allò que no trenqueu us trencarà, serà el vostre amo."''

:::([[Louis Aragon]], poeta francés).

:::([[Louis Aragon]], poeta francés).

Alguns dels partidaris de [[Dadà]], dirigits per [[André Breton]], varen pensar que les circumstàncies exigien no sols l'[[anarquia]] i la destrucció sino també la proposta; és aixina que s'aparten de Tzara (cosa que va donar punt final al moviment dadaista) i inicien l'aventura [[Surrealisme|surrealista]].

Alguns dels partidaris de [[Dadà]], dirigits per [[André Breton]], varen pensar que les circumstàncies exigien no sols l'[[anarquia]] i la destrucció sino també la proposta; és aixina que s'aparten de Tzara (cosa que va donar punt final al moviment dadaista) i inicien l'aventura [[Surrealisme|surrealista]].

La fúria Dadà havia segut el pas primer i indispensable, pero havia arribat als seus llímits. Bretón i els surrealistes (es dir: superrealistes) unixen la sentència d'[[Arthur Rimbaud]] (que en [[Charles Baudelaire]], [[Comte de Lautréamont]], [[Alfred Jarry]], [[Vincent van Gogh|Van Gogh]] i atres artistes del [[segle XIX]] seran reconeguts pels surrealistes com els seus "pares"): ''"s'ha de canviar la vida"'', en aquella de [[Karl Marx]]: ''"s'ha de transformar el món"''.  

La fúria Dadà havia segut el pas primer i indispensable, pero havia arribat als seus llímits. Bretón i els surrealistes (es dir: superrealistes) unixen la sentència d'[[Arthur Rimbaud]] (que en [[Charles Baudelaire]], [[Comte de Lautréamont]], [[Alfred Jarry]], [[Vincent van Gogh|Van Gogh]] i atres artistes del [[sigle XIX]] seran reconeguts pels surrealistes com els seus "pares"): ''"s'ha de canviar la vida"'', en aquella de [[Karl Marx]]: ''"s'ha de transformar el món"''.  

Sorgix aixina el surrealisme al servici de la revolució que pretenia recuperar allò que a l'home de la societat, els seus condicionaments i repressions l'havien fet ocultar: la seua essència més pura, el seu Yo bàsic i autèntic.  

Sorgix aixina el surrealisme al servici de la revolució que pretenia recuperar allò que a l'home de la societat, els seus condicionaments i repressions l'havien fet ocultar: la seua essència més pura, el seu Yo bàsic i autèntic.  

* [[Cubisme]]: va aparéixer en [[França]], encapçalat per [[Guillaume Apollinaire]]. Les seues principals característiques consistixen en l'associació d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, substitució del sentimental per l'humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments.

* [[Cubisme]]: va aparéixer en [[França]], encapçalat per [[Guillaume Apollinaire]]. Les seues principals característiques consistixen en l'associació d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, substitució del sentimental per l'humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments.

* [[Futurisme]] italià: sorgix en [[Milà]] fundat per [[Filippo Tommaso Marinetti]] en 1909. Este moviment trencava en la [[sintaxis]], el [[ritme]] i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de la [[poesia]] el valor, l'audàcia i la revolució, ya que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnàstic, el salt perillós i la galtada. Tenia com a postulats: l'exaltació del sensual, el nacional i guerrer, l'adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, l'objectiu del lliterari i la disposició especial de l'escrit en el fi de donar-li una expressió plàstica. És un dels pocs moviments en qué el manifest programàtic (de Marinetti, que era escritor) precedix l'expressió plàstica.

* [[Futurisme]] italià: sorgix en [[Milà]] fundat per [[Filippo Tommaso Marinetti]] en 1909. Este moviment trencava en la [[sintaxis]], el [[ritme]] i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de la [[poesia]] el valor, l'audàcia i la revolució, ya que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnàstic, el bot perillós i la galtada. Tenia com a postulats: l'exaltació del sensual, el nacional i guerrer, l'adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, l'objectiu del lliterari i la disposició especial de l'escrit en el fi de donar-li una expressió plàstica. És un dels pocs moviments en qué el manifest programàtic (de Marinetti, que era escritor) precedix l'expressió plàstica.

* Futurisme soviètic: (futurisme rus, futurisme ucranià, etc.)

* Futurisme soviètic: (futurisme rus, futurisme ucranià, etc.)

* [[Creacionisme (art)|Creacionisme]]: va sorgir en [[1917]] i va ser patrocinat pel poeta chilé [[Vicente Huidobro]], qui concebé al poeta com un chicotet [[Deu]] per crear en la [[paraula]]. Segons ell, el poeta no ha de ser un home.  

* [[Creacionisme (art)|Creacionisme]]: va sorgir en [[1917]] i va ser patrocinat pel poeta chilé [[Vicente Huidobro]], qui concebé al poeta com un chicotet [[Deu]] per crear en la [[paraula]]. Segons ell, el poeta no ha de ser un home.  

* [[Surrealisme]]: va sorgir en [[França]] en [[André Breton]], qui seguint [[Sigmund Freud]] es va interessar en descobrir els mecanismes de l'[[inconscient]] i sobrepassar el [[realitat|real]] per mij de lo imaginari i lo irracional. Es caracterisa per pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i l'[[humor negre]] en el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perqué, a pesar de ser constructius, els aspectes de la conducta [[moral]] humana i les manifestacions no són del seu interés.  

* [[Surrealisme]]: va sorgir en [[França]] en [[André Breton]], qui seguint [[Sigmund Freud]] es va interessar en descobrir els mecanismes de l'[[inconscient]] i sobrepassar el [[realitat|real]] per mig de lo imaginari i lo irracional. Es caracterisa per pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i l'[[humor negre]] en el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perqué, a pesar de ser constructius, els aspectes de la conducta [[moral]] humana i les manifestacions no són del seu interés.  

* Muralisme mexicà: moviment dels anys [[1920]] a [[1960]], en pintures de caràcter social en format de grans murals. Exponents, entre molts d'atres: [[José Clemente Orozco]], [[David Alfaro Siqueiros]], [[Diego Rivera]], etc. També hi va estar involucrat el [[Josep Renau i Berenguer]].

* Muralisme mexicà: moviment dels anys [[1920]] a [[1960]], en pintures de caràcter social en format de grans murals. Exponents, entre molts d'atres: [[José Clemente Orozco]], [[David Alfaro Siqueiros]], [[Diego Rivera]], etc. També hi va estar involucrat el [[Josep Renau i Berenguer]].

* [[Estridentisme]]: va sorgir en [[Mèxic]] i naix de la barreja de diversos "ismes" naixcuts a la vanguarda europea. Va florir entre en [[1922]] i en [[1927]], i es va caracterisar per la modernitat, el cosmopolitisme i l'urbà, aixina com per l'inconformisme, l'humor negre, l'[[esnobisme]], la irreverència i el rebuig de tot lo passat. El seu representant principal va ser [[Manuel Maples Arce]].  

* [[Estridentisme]]: va sorgir en [[Mèxic]] i naix de la barreja de diversos "ismes" naixcuts a la vanguarda europea. Va florir entre en [[1922]] i en [[1927]], i es va caracterisar per la modernitat, el cosmopolitisme i l'urbà, aixina com per l'inconformisme, l'humor negre, l'[[esnobisme]], la irreverència i el rebuig de tot lo passat. El seu representant principal va ser [[Manuel Maples Arce]].  

* [[Cosmopolitisme]]: sorgides en [[1940]] en la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. És variable, ya que el [[Paisage (gènero pictòric)|paisage]] canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. És [[Filosofia|filosòfic]], [[moral]] i [[Sicologia|sicològic]], ya que treballa en la incertea i tensió dels habitants de les grans [[metròpoli]]s. El seu màxim representant va ser [[Jorge Luis Borges]].  

* [[Cosmopolitisme]]: sorgides en [[1940]] en la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. És variable, ya que el [[Paisage (gènero pictòric)|païsage]] canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. És [[Filosofia|filosòfic]], [[moral]] i [[Sicologia|sicològic]], ya que treballa en la incertea i tensió dels habitants de les grans [[metròpoli]]s. El seu màxim representant va ser [[Jorge Luis Borges]].  

* [[Neorrealisme]]: es relaciona en l'[[existencialisme]], exagera el problema de l'angoixa, ya que transforma l'escritor de mals irreversibles, que semblen no tindre solució.  

* [[Neorrealisme]]: es relaciona en l'[[existencialisme]], exagera el problema de l'angoixa, ya que transforma l'escritor de mals irreversibles, que semblen no tindre solució.  

== Referències ==

== Referències ==

{{Referències}}

{{Referències}}

[[Categoria:Vanguardes| ]]

[[Categoria:Vanguardes| ]]