Diferència entre les revisions de "Nacionalisme en Espanya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Enllaços i escala imagens)
 
(No es mostren 31 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
En [[Espanya]] n'hi han moviments nacionalistes que per una banda busquen una independencia de les nacionalitats espanyoles i per atrabanda un dret de autodeterminació de la seua nació dins del estat espanyol.
+
En [[Espanya]] n'hi han diversos moviments nacionalistes, la majoria teorisats i desenrollats durant el [[sigle XX]]. Uns reivindiquen l'independència política i/o econòmica respecte a Espanya, i atres reivindiquen majors cotes d'autogovern dins de l'Estat.
  
 
== Nacionalisme espanyol ==
 
== Nacionalisme espanyol ==
El nacionalisme espanyol (també dit ''espanyolisme''), és la corrent de pensament històricament asocià a la ultradreta al falangisme espanyol, que defen la unitat territorial d'Espanya en una nació, i s'opon a la seua separació en diferents estats.
+
{{AP|Nacionalisme espanyol}}
 +
[[Image:Flag of Spain.svg|180px|thumb|right|<center>[[Bandera d'Espanya]] (oficial)</center>]]
 +
 
 +
El nacionalisme espanyol engloba concepcions molt variades sobre [[Espanya]]. Històricament, l'acceptació de l'espanyolisme es fonamentà en el [[centralisme]] polític i cultural del Regne de Castella (pancastellanisme) sobre els demés regnes ibèrics, conseqüència de l'[[absolutisme]] dels [[Àustries]] i els [[Borbons]], i de l'atractiu de formar part d'una de potència colonial mundial; pero a partir de l'aparició de diferents corrents de pensament ([[carlisme]], [[federalisme]], etc.) l'espanyolisme es diversificà i hui engloba tant ideologies d'[[ultraesquerra]] com d'[[ultradreta]], passant per totes les ideologies intermiges. Hui l'espanyolisme es pot trobar en totes les classes socials, edats i és una ideologia majoritària en Espanya. L'espanyolisme moderat està representat en el [[Partit Popular]], en el [[PSOE]] i en [[UPyD]], i el radical (o panespanyolisme) lo representen [[Falange Espanyola]], [[España 2000]] i [[Democracia Nacional]]
  
 
== Nacionalisme vasc ==
 
== Nacionalisme vasc ==
El nacionalisme vasc, desenrollat, entre atres, per Sabino Arana a finals del sigle XIX, és una ideologia política que aboga per la unitat id efensa de la entitat política dels territoris que entenen que figuren en la nació vasca i que actualment es repartixen entre dos estats: Espanya i França, per lo que la seua extensió territorial se correspon en la del territori definit tradicionalment com Euskal Herria (Poble vasc en [[euskera]]). Dit territore compren l'actual comunitat autònoma del [[País Vasc]] i la comunitat foral de [[Navarra]], el comtat de Treviño (província de Burgos), Vall de Vilavert (Cantària) i part del departament francés de Pirineus Atlàntics (els tres territoris històrics que conformen el País Vasc francés: Baixa Navarra, Labort i Sola).
+
{{AP|Nacionalisme vasc}}
 +
[[Image:Flag of the Basque Country.svg|180px|thumb|right|<center>[[Ikurriña]] vasca</center>]]
 +
 
 +
El nacionalisme vasc, desenrollat, entre atres, per Sabino Arana a finals del [[sigle XIX]], és una ideologia política que aboga per l'unitat i defensa de la entitat política dels territoris que entenen que figuren en la nació vasca i que actualment es repartixen entre dos estats: [[Espanya]] i [[França]], per lo que la seua extensió territorial se correspon en la del territori definit tradicionalment com Euskal Herria (Poble vasc en [[euskera]]). Dit territori comprén l'actual comunitat autònoma del [[País Vasc]] i la comunitat foral de [[Navarra]], el comtat de Treviño (província de Burgos), Vall de Vilavert (Cantàbria) i part del departament francés de Pirineus Atlàntics (els tres territoris històrics que conformen el País Vasc francés: Baixa Navarra, Labort i Sola).
  
 
== Nacionalisme català ==
 
== Nacionalisme català ==
 +
 +
[[Image:Estelada roja.svg|180px|thumb|right|<center>[[Estelada]] pancatalanista</center>]]
 
Dins del nacionalisme català es troba la ideologia de que [[Catalunya]] és una [[nació]] de la qual la seua llengua es el [[llengua catalana|català]] i tindre el dret d'autodeterminació.
 
Dins del nacionalisme català es troba la ideologia de que [[Catalunya]] és una [[nació]] de la qual la seua llengua es el [[llengua catalana|català]] i tindre el dret d'autodeterminació.
  
Este nacionalisme està representat per partits com [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] o [[Convergència i Unió]]. ERC directament busca l'independentisme mentres que Convergència i Unió el que busca es el reconeiximent total de Catalunya com a nació, el dret d'autodeterminació, i l'opció final de independència o no dependria del vot dels catalans.
+
Este nacionalisme està representat per partits com [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] o [[Convergència i Unió]]. ERC directament busca l'independentisme mentres que Convergència i Unió el que busca es el reconeiximent total de Catalunya com a nació, el dret d'autodeterminació, i l'opció final d'independència o no dependria del vot dels catalans.
  
 
=== Pancatalanisme ===
 
=== Pancatalanisme ===
Veja's el terme [[Pancatalanisme]]
+
{{AP|Pancatalanisme}} 
  
El pancatalanisme es un nacionalisme que pensa que la nacio catalana va més allà de les fronteres de l'actual Catalunya. Al comenáment en el sigle XX del nacionalisme català començaren les especulacions de que el català es parlava més allà de Catalunya, Andorra, Perpinyà i l'Alguer. El català en si va engullir els dialectes de transició aragonesos-catalans, la [[llengua balear]] i la [[llengua valenciana]].
+
El pancatalanisme és un nacionalisme que pensa que la nació catalana va més allà de les fronteres de l'actual Catalunya. En el començament del [[sigle XX]] del nacionalisme català començaren les especulacions de que el català es parlava més allà de [[Catalunya]], [[Andorra]], [[Perpinyà]] i [[l'Alguer]]. El [[català]] en si va engullir els dialectes de transició aragonesos-catalans, la [[llengua balear]] i la [[llengua valenciana]].
  
Desde el sigle XX intenta impondre la seua cultura i identitat en les Illes Balears i en el Regne de Valéncia negant qualsevol identitat independent balear i valenciana i aprofitantse de els fets històrics i obres lliteràries de les Illes Balears, el Regne de Valéncia i poc a poc del Regne d'Aragó.
+
Des del sigle XX intenta impondre la seua cultura i identitat en les Illes Balears i en el Regne de Valéncia negant qualsevol identitat independent balear i valenciana i aprofitant-se dels fets històrics i obres lliteràries de les [[Illes Balears]], el [[Regne de Valéncia]] i poc a poc del [[Regne d'Aragó]].
  
Esta suposta identitat ''cultural'' es diu [[Països Catalans]] un terme inventat pel valencià [[Joan Fuster]] pero que actualment es recolzat principalment en Catalunya, i en una chicoteta mida en la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, tenint un recolzament totalment nul en [[Perpinyà]], [[Andorra]], [[Aragó]] (En sa franja oriental), el [[Carche]] i [[L'Alguer]].
+
Esta suposta identitat ''cultural'' es diu [[Països Catalans]] un terme fomentat per l'ensagiste [[Joan Fuster]] recolzat principalment en Catalunya, i per grups minoritaris en la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, tenint un recolzament totalment nul en [[Perpinyà]], [[Andorra]], [[Aragó]] (En sa franja oriental), el [[Carche]] i [[L'Alguer]].
  
== Nacionalisme Gallec ==
+
== Nacionalisme gallec ==
El nacionalisme gallec és una corrent ideològica (en eles seues dimensions cultural i política) que aboga per el reconeiximent de Galícia com a nació. Dins del nacionalisme gallec es poden trobar dos corrents ideològicques principals:
+
{{AP|Nacionalisme gallec}}
 +
[[Image:Bandeira galega socialista.svg|180px|thumb|right|<center>[[Estreleira]] galega</center>]]
  
*Una, la majoritaria, que aboga per una amplia autonomia, o per la transformació d'Espanya en un estat federal o confderal.
+
El nacionalisme gallec és una corrent ideològica que aboga pel reconeiximent polític i cultural de [[Galícia]] com a nació. Per definició, és un moviment contrari al [[lusisme]].
*Atra, la de la esquerra independentista, molt minoritària (extraparlamentària), que aposta per la trencadura en espanya i en el model de societat capitalista.
+
 
 +
Dins del nacionalisme gallec es poden trobar dos corrents ideològiques principals:
 +
 
 +
*La majoritària, aboga per una amplia autonomia, o per la transformació d'Espanya en un estat federal o confederal.
 +
*Atra, molt minoritària (extraparlamentària), és la de l'esquerra independentista, que aposta per trencar totalment en Espanya i en el model de societat capitalista.
  
 
== Nacionalisme valencià ==
 
== Nacionalisme valencià ==
El nacionalisme valencià, o valencianisme, és una ideologia de autodeterminació de la nació valenciana, la seua identitat pròpia i el be de la nació. El valencianisme està en contra de la nació dels Paísos catalans i del pancatalanisme combatint contra la ideologia ideà per la política pancatalanista.
+
{{AP|Valencianisme}}
 +
[[Image:Senyera valenciana.png|180px|thumb|right|<center>[[Real Senyera]] valenciana (oficial)</center>]]
 +
[[Image:Senyera del nacionalisme valencià.svg|180px|thumb|right|<center>[[Estrelada]] blanca</center>]]
  
Este nacionalisme postula que el territori valencià està formàt per l'actual comunitat valenciana, incloint tant la part valencianoparlant com la castellanoparlant. Dins d'este nacionalisme, n'hi han dos ideologies:
+
El nacionalisme valencià és l'ideologia que defén la sobirania [[cultura valenciana|cultural]], política i econòmica del poble valencià. Postula que el territori valencià està format per l'actual [[Comunitat Valenciana]], considerant valencianes tant la part valenciaparlant com la castellaparlant, i defén la [[Real Senyera]] valenciana i les seues versions. Per definició, està en contra dels [[països catalans]] i del pancatalanisme, al negar estos l'existència d'una [[cultura valenciana|identitat cultural privativa]] del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]].
  
* La primera i la majoritaria i seguida per la majoria del poble valencià, la de el dret d'autodeterminació de la nació valenciana i compelt autogovern com a comunitat foral dins d'un estat foral espanyol.
+
=== Nacionalisme valencià i el [[Carche]] ===
 +
Actualment no hi ha cap intenció en particular respecte al Carche, puix ni es vol la seua anexió a la [[Comunitat Valenciana]] ni tampoc una potenciació de la [[cultura valenciana]]. L'únic que voldria el valencianisme és assegurar la conservació i la co-oficialitat del valencià en el Carche.
  
* La segon, mes minoritària i pràcticament sense recolzament de la independencia total de la Nació valenciana de l'estat espanyol.
+
=== Nacionalisme valencià i Requena-Utiel ===
 +
El valencianisme actual, considera la comarca natural de [[Requena]]-[[Utiel]] com una comarca valenciana més,  pero respectant els seus orígens castellans. Les seues costums  característiques es consideren puix, com una part més de la riquea cultural del poble valencià.
  
El valencianisme està representat principalment per [[Coalició Valenciana]] i [[Unió valenciana]].
 
  
=== Nacionalisme valencià i el [[Carche]] ===
 
Actualment no hi ha ninguna idea respecte al Carche desde el valencianisme, ni anexió al rest de la nació valenciana ni potenciació especial de la cultura valenciana. L'únic que vol el valencianisme en general es la co-oficialitat del idioma valencià en el Carche.
 
  
=== Nacionalisme valencià i [[Requena-Utiel]] ===
 
El actual valencianisme considera la comarca Requena-Utiel com a comarca que forma part dela nació valenciana encara que reconeguent la seua antiga història castellana, encara qeu actualment formaria part de la cultura valenciana, en els seus extracts castellans. S'acepta tambe la seua cultura diferencià del rest de la nació que forma part de la riquea de la cultura valenciana.
 
  
== Més nacionalismes ==
 
Dins d'Espanya encara n'hi han més nacionalismes encara que molt minoritaris a estos tres, tals com el nacionalisme asturià, el aragonés, el andalús i el canari. Estos nacionalismes son totalment minoritaris i casi sense recolzament en les seues nacions encara que actualment s'esta potenciant molt el nacionalisme en totes les nacions d'Espanya.
 
  
Nacions espanyoles:
+
== Atres nacionalismes ==
 +
Dins d'Espanya encara existixen més nacionalismes, encara que molt minoritaris, tals com el nacionalisme asturià, l'aragonés, l'andalús i el canari. Excepte el cas canari (tradicionalment en representació parlamentària) i l'aragonés, estos nacionalismes tenen escassa repercussió social en els seus pobles, encara que actualment s'està potenciant molt el nacionalisme en totes les nacions d'Espanya.
  
* Nació Gallega, conformà per l'actual comunitat de Galícia. Llengua: [[Idioma gallec|Gallega]]
 
* Nació Asturiana, conformà per l'actual comunitat de Astúries. Ll: [[Idioma asturià]]
 
* Nació Lleonesa, conformà per les províncies de Lleó, Samora i Salamanca, hui dia sense autonomia pròpia. Ll:_[[Idioma lleonés]] i [[Idioma gallec]]
 
* Nació Castellana, conformà per Cantàbria, La Rioja, Castella la Vella, Madrit, Castella la Mancha i Múrcia (Sense el Carche). Ll: [[Castellà]]
 
* Nació Catalana, conformà per l'actual comunitat de Catalunya, Andorra i Perpinyà. LL: [[Llengua catalana]]
 
* Nació Valenciana, conformà per l'actual Comunitat Valenciana (i segons qui heu mire, pel Carche també, encara que n'hi ha polémica i no s'està tractant). LL: [[Llengua valenciana]] i [[Castellà]].
 
* Nació Andalusa, conformà per l'actual comunitat d'Andalusia. Ll: [[Castellà]]
 
* Nació Canària, conformà per l'actual archipielac de les Illes Canàries. Ll: [[Castellà]]
 
* Nació Balear, conformà per l'actual archipièlac de les Illes Balears. Ll: [[Llengua Balear]]
 
* Nació Vasca, conformà per l'actual País Vasc, Navarra i el País Vasc Francés. Ll: [[Euskera]], [[Castellà]] i [[Idioma Francés|Francés]]
 
* Nació extremenya, conformà per l'actual comunitat d'Extremadura. Ll: [[Llengua extremenya]] i [[Castellà]]
 
* Nació Aragonesa, conformà per l'actual comunitat d'Aragó. Ll: [[Llengua aragonesa]] i [[Castellà]]
 
 
[[Categoria:Nacionalisme]]
 
[[Categoria:Nacionalisme]]
 
[[Categoria:Espanya]]
 
[[Categoria:Espanya]]

Última revisió del 16:42 18 gin 2023

En Espanya n'hi han diversos moviments nacionalistes, la majoria teorisats i desenrollats durant el sigle XX. Uns reivindiquen l'independència política i/o econòmica respecte a Espanya, i atres reivindiquen majors cotes d'autogovern dins de l'Estat.

Nacionalisme espanyol[editar | editar còdic]

Artícul principal → Nacionalisme espanyol.

El nacionalisme espanyol engloba concepcions molt variades sobre Espanya. Històricament, l'acceptació de l'espanyolisme es fonamentà en el centralisme polític i cultural del Regne de Castella (pancastellanisme) sobre els demés regnes ibèrics, conseqüència de l'absolutisme dels Àustries i els Borbons, i de l'atractiu de formar part d'una de potència colonial mundial; pero a partir de l'aparició de diferents corrents de pensament (carlisme, federalisme, etc.) l'espanyolisme es diversificà i hui engloba tant ideologies d'ultraesquerra com d'ultradreta, passant per totes les ideologies intermiges. Hui l'espanyolisme es pot trobar en totes les classes socials, edats i és una ideologia majoritària en Espanya. L'espanyolisme moderat està representat en el Partit Popular, en el PSOE i en UPyD, i el radical (o panespanyolisme) lo representen Falange Espanyola, España 2000 i Democracia Nacional

Nacionalisme vasc[editar | editar còdic]

Artícul principal → Nacionalisme vasc.
Ikurriña vasca

El nacionalisme vasc, desenrollat, entre atres, per Sabino Arana a finals del sigle XIX, és una ideologia política que aboga per l'unitat i defensa de la entitat política dels territoris que entenen que figuren en la nació vasca i que actualment es repartixen entre dos estats: Espanya i França, per lo que la seua extensió territorial se correspon en la del territori definit tradicionalment com Euskal Herria (Poble vasc en euskera). Dit territori comprén l'actual comunitat autònoma del País Vasc i la comunitat foral de Navarra, el comtat de Treviño (província de Burgos), Vall de Vilavert (Cantàbria) i part del departament francés de Pirineus Atlàntics (els tres territoris històrics que conformen el País Vasc francés: Baixa Navarra, Labort i Sola).

Nacionalisme català[editar | editar còdic]

Estelada pancatalanista

Dins del nacionalisme català es troba la ideologia de que Catalunya és una nació de la qual la seua llengua es el català i tindre el dret d'autodeterminació.

Este nacionalisme està representat per partits com ERC o Convergència i Unió. ERC directament busca l'independentisme mentres que Convergència i Unió el que busca es el reconeiximent total de Catalunya com a nació, el dret d'autodeterminació, i l'opció final d'independència o no dependria del vot dels catalans.

Pancatalanisme[editar | editar còdic]

Artícul principal → Pancatalanisme.


El pancatalanisme és un nacionalisme que pensa que la nació catalana va més allà de les fronteres de l'actual Catalunya. En el començament del sigle XX del nacionalisme català començaren les especulacions de que el català es parlava més allà de Catalunya, Andorra, Perpinyà i l'Alguer. El català en si va engullir els dialectes de transició aragonesos-catalans, la llengua balear i la llengua valenciana.

Des del sigle XX intenta impondre la seua cultura i identitat en les Illes Balears i en el Regne de Valéncia negant qualsevol identitat independent balear i valenciana i aprofitant-se dels fets històrics i obres lliteràries de les Illes Balears, el Regne de Valéncia i poc a poc del Regne d'Aragó.

Esta suposta identitat cultural es diu Països Catalans un terme fomentat per l'ensagiste Joan Fuster recolzat principalment en Catalunya, i per grups minoritaris en la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, tenint un recolzament totalment nul en Perpinyà, Andorra, Aragó (En sa franja oriental), el Carche i L'Alguer.

Nacionalisme gallec[editar | editar còdic]

Artícul principal → Nacionalisme gallec.
Estreleira galega

El nacionalisme gallec és una corrent ideològica que aboga pel reconeiximent polític i cultural de Galícia com a nació. Per definició, és un moviment contrari al lusisme.

Dins del nacionalisme gallec es poden trobar dos corrents ideològiques principals:

  • La majoritària, aboga per una amplia autonomia, o per la transformació d'Espanya en un estat federal o confederal.
  • Atra, molt minoritària (extraparlamentària), és la de l'esquerra independentista, que aposta per trencar totalment en Espanya i en el model de societat capitalista.

Nacionalisme valencià[editar | editar còdic]

Artícul principal → Valencianisme.
Real Senyera valenciana (oficial)
Estrelada blanca

El nacionalisme valencià és l'ideologia que defén la sobirania cultural, política i econòmica del poble valencià. Postula que el territori valencià està format per l'actual Comunitat Valenciana, considerant valencianes tant la part valenciaparlant com la castellaparlant, i defén la Real Senyera valenciana i les seues versions. Per definició, està en contra dels països catalans i del pancatalanisme, al negar estos l'existència d'una identitat cultural privativa del poble valencià.

Nacionalisme valencià i el Carche[editar | editar còdic]

Actualment no hi ha cap intenció en particular respecte al Carche, puix ni es vol la seua anexió a la Comunitat Valenciana ni tampoc una potenciació de la cultura valenciana. L'únic que voldria el valencianisme és assegurar la conservació i la co-oficialitat del valencià en el Carche.

Nacionalisme valencià i Requena-Utiel[editar | editar còdic]

El valencianisme actual, considera la comarca natural de Requena-Utiel com una comarca valenciana més, pero respectant els seus orígens castellans. Les seues costums característiques es consideren puix, com una part més de la riquea cultural del poble valencià.



Atres nacionalismes[editar | editar còdic]

Dins d'Espanya encara existixen més nacionalismes, encara que molt minoritaris, tals com el nacionalisme asturià, l'aragonés, l'andalús i el canari. Excepte el cas canari (tradicionalment en representació parlamentària) i l'aragonés, estos nacionalismes tenen escassa repercussió social en els seus pobles, encara que actualment s'està potenciant molt el nacionalisme en totes les nacions d'Espanya.