Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
65 bytes eliminats ,  10:44 19 gin 2023
sense resum d'edició
Llínea 73: Llínea 73:     
=== Exploració i conquista - sigle XVI ===
 
=== Exploració i conquista - sigle XVI ===
=== Exploració i conquista - {{sigle|XVI||s}} ===
   
{{AP|Conquista de Costa Rica}}
 
{{AP|Conquista de Costa Rica}}
[[Archiu:Povedano rescate dulce.jpg|miniaturadeimagen|La [[conquista de Costa Rica]] va ser un procés llent i dividit en dos etapes, que es va prolongar per casi tres quartos de sigle a causa de diversos factors. En l'image, "El rescat de Dulcehe", de [[Tomás Povedano]].]]
+
[[Archiu:Povedano rescate dulce.jpg|miniaturadeimagen|La [[conquista de Costa Rica]] fon un procés llent i dividit en dos etapes, que es va prolongar per casi tres quartos de sigle a causa de diversos factors. En l'image, "El rescat de Dulcehe", de [[Tomás Povedano]].]]
    
[[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (cridada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]].
 
[[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (cridada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]].
Llínea 89: Llínea 88:  
=== Crisis econòmica de 1980 i canvi del model de desenroll (finals del sigle XX) ===
 
=== Crisis econòmica de 1980 i canvi del model de desenroll (finals del sigle XX) ===
 
=== El nou mileni - sigle XXI ===
 
=== El nou mileni - sigle XXI ===
   
== Govern i política ==
 
== Govern i política ==
 
=== Poder eixecutiu ===
 
=== Poder eixecutiu ===
Llínea 141: Llínea 139:  
==== Expressions populars ====
 
==== Expressions populars ====
 
=== Patrimoni de la Humanitat ===
 
=== Patrimoni de la Humanitat ===
   
==== Illa del Coco ====
 
==== Illa del Coco ====
 
==== Parc Internacional l'Amistat ====
 
==== Parc Internacional l'Amistat ====
 
==== Tradició del ''boyeo'' i les ''carretas'' ====
 
==== Tradició del ''boyeo'' i les ''carretas'' ====
   
==== Esferes de pedra ====
 
==== Esferes de pedra ====
 
=== Patrimoni nacional ===
 
=== Patrimoni nacional ===
Llínea 152: Llínea 148:  
== Ciència i tecnologia ==
 
== Ciència i tecnologia ==
 
== Deports ==
 
== Deports ==
 +
 
== Vejau també ==
 
== Vejau també ==
 
* [[Anex:Classificacions internacionals de Costa Rica]]
 
* [[Anex:Classificacions internacionals de Costa Rica]]
Llínea 189: Llínea 186:  
  |fechaarchivo = 16 de agosto de 2011
 
  |fechaarchivo = 16 de agosto de 2011
 
}}
 
}}
   
* {{Cita web
 
* {{Cita web
 
  |apellido= Fallas Saborío
 
  |apellido= Fallas Saborío
Llínea 199: Llínea 195:  
  |fechaacceso=26 de mayo de 2007
 
  |fechaacceso=26 de mayo de 2007
 
}}
 
}}
   
* {{Cita web
 
* {{Cita web
 
  |enlaceautor= Cultura de Costa Rica
 
  |enlaceautor= Cultura de Costa Rica
Llínea 208: Llínea 203:  
  |fechaacceso=26 de septiembre de 2009
 
  |fechaacceso=26 de septiembre de 2009
 
}}
 
}}
   
* Instituto Nacional de Biodiversidad. (s.f.). Biodiversidad en Costa Rica. Recuperado de https://web.archive.org/web/20090206091602/http://inbio.ac.cr/es/biod/bio_biodiver.htm [Consulta 25 de abril de 2014]
 
* Instituto Nacional de Biodiversidad. (s.f.). Biodiversidad en Costa Rica. Recuperado de https://web.archive.org/web/20090206091602/http://inbio.ac.cr/es/biod/bio_biodiver.htm [Consulta 25 de abril de 2014]
   
* Pacheco, A. y Raventós H. (2004). Genética de la esquizofrenia: avances en el estudio de genes candidatos. Revista Biología Tropical. 52 (3), 467-473. Recuperado de http://www.scielo.sa.cr/scielo.php?pid=S0034-77442004000300007&script=sci_arttext [Consulta 25 de abril de 2014 ]
 
* Pacheco, A. y Raventós H. (2004). Genética de la esquizofrenia: avances en el estudio de genes candidatos. Revista Biología Tropical. 52 (3), 467-473. Recuperado de http://www.scielo.sa.cr/scielo.php?pid=S0034-77442004000300007&script=sci_arttext [Consulta 25 de abril de 2014 ]
   
* Coalición Costarricense de Iniciativas de Desarrollo. (2013). Biotecnología. Recuperado de http://www.cinde.org/es/sectores-de-inversion/biotecnologia [Consulta 25 de abril de 2014 ]
 
* Coalición Costarricense de Iniciativas de Desarrollo. (2013). Biotecnología. Recuperado de http://www.cinde.org/es/sectores-de-inversion/biotecnologia [Consulta 25 de abril de 2014 ]
   
* Asociación Preservacionista de Flora y Fauna Silvestre. (s.f) Labor de Educación Ambiental APREFLOFLAS. Recuperado de https://web.archive.org/web/20141001033810/http://www.apreflofas.or.cr/spa/educacion_ambiental.html [Consulta 25 de abril de 2014 ]
 
* Asociación Preservacionista de Flora y Fauna Silvestre. (s.f) Labor de Educación Ambiental APREFLOFLAS. Recuperado de https://web.archive.org/web/20141001033810/http://www.apreflofas.or.cr/spa/educacion_ambiental.html [Consulta 25 de abril de 2014 ]
   
* Costa Rican Trails. (2008). Noticias de Costa Rica Fundación Neotrópica Educación Ambiental para los NiÑos. Recuperado de http://www.costaricantrails.com/espanol/costa_rica_newsletters/Ene2008/news-article-15 [Consulta 25 de abril de 2014 ]
 
* Costa Rican Trails. (2008). Noticias de Costa Rica Fundación Neotrópica Educación Ambiental para los NiÑos. Recuperado de http://www.costaricantrails.com/espanol/costa_rica_newsletters/Ene2008/news-article-15 [Consulta 25 de abril de 2014 ]
   
* Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ]
 
* Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ]
   
* Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf
 
* Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf
  

Menú de navegació