Diferència entre les revisions de "Mart (planeta)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 123:

=== Rotació i translació ===

*Se coneix en exactitut lo que dura la rotació de '''Mart''' degut a que les taques que s'observen en la seua superfície, obscures i ben delimitades, son excelents punts de referencia. Foren observades per primera vegada en l'any 1659 per [[Christiaan Huygens|Huygens]] que assignà a la seua rotació la duració d'un dia. En l'any [[1666]], [[Giovanni Cassini]] la fixà en 24 h 40 min, valor molt aproximat al verdader. Trescents anys d'observacions de Mart han donat per resultat establir el valor de 24 h 37 min 22,7 s per al dia sideral (el periodo de rotació de la Terra és de 23 h 56 min 4,1 s).

* Se coneix en exactitut lo que dura la rotació de '''Mart''' degut a que les taques que s'observen en la seua superfície, obscures i ben delimitades, son excelents punts de referencia. Foren observades per primera vegada en l'any [[1659]] per [[Christiaan Huygens|Huygens]] que assignà a la seua rotació la duració d'un dia. En l'any [[1666]], [[Giovanni Cassini]] la fixà en 24 h 40 min, valor molt aproximat al verdader. Trescents anys d'observacions de Mart han donat per resultat establir el valor de 24 h 37 min 22,7 s per al dia sideral (el periodo de rotació de la Terra és de 23 h 56 min 4,1 s).

De la duració del dia sideral se deduïx fàcilment que el '''dia solar''' te en Mart una duració de 24 h 39 min 35,3 s.

Llínea 131:

Per a major comoditat en els seus treballs, els responsables de les missions nortamericanes d'exploració de Mart per sondes automàtiques han decidit unilateralment donar al dia marcià el nom de '''sol''', sense preocupar-se pel fet de que eixa paraula significa sol en francés i designa en [[castellà]] la llum solar o, escrit en mayúscula, l'astre central del nostre sistema planetari.

*L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668.6 sols. Un calendari marcià podria constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.

* L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668.6 sols. Un calendari marcià podria constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.

*Els pols de '''Mart''' estan senyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernant, que han facilitat molt la determinació de l'àngul que forma l'equador del [[planeta]] en el pla de la seua òrbita, àngul equivalent per a Mart a la obliqüitat de l'[[eclíptica]] en la [[Terra]]. Les medides fetes per Camichel sobre clisés obtenguts en l'observatori francés del [[Pic du Midi]], han donat per a este àngul 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que la [[obliqüitat de l'eclíptica]] (23º 27’), motiu pel qual, Mart te periodos estacionals similars als de la [[Terra]], encara que les seues estacions són més llargues, donat que un any marcià és casi dos vegades més llarc que un any terrestre.

* Els pols de '''Mart''' estan senyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernant, que han facilitat molt la determinació de l'àngul que forma l'equador del [[planeta]] en el pla de la seua òrbita, àngul equivalent per a Mart a la obliqüitat de l'[[eclíptica]] en la [[Terra]]. Les medides fetes per Camichel sobre clisés obtenguts en l'observatori francés del [[Pic du Midi]], han donat per a este àngul 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que la [[obliqüitat de l'eclíptica]] (23º 27’), motiu pel qual, Mart te periodos estacionals similars als de la [[Terra]], encara que les seues estacions són més llargues, donat que un any marcià és casi dos vegades més llarc que un any terrestre.

=== Geologia ===

Llínea 155:

[[File:MarsTopoMap-PIA02031 modest.jpg|thumb|250px|Mapa topogràfic de Mart. Accidents notables: Volcans de Tharsis a l'oest (incloent '''Olympus Mons'''), Valls Marineris a l'est de Tharsis, i Hellas en l'hemisferi sur.]]

Una característica que domina part de l'hemisferi nort, és l'existència d'un enorme abultament que conte el complex volcànic de ''[[Tharsis]] ''. En ell se troba el '''[[Mont Olimpo (Marte)|Olympus Mons]] ''', el major [[volcà]] del [[Sistema Solar]]. Te una altura de 25 km (més de dos vegades i mija l'altura del [[Mont Everest|Everest]] sobre un globo molt més chicotet que el de la Terra) i la seua base te una ~~amplaria~~ de 600 km. Les colades de [[lava]] han creat un sòcol que la seua vora forma un tallat de 6 km d'altura. Hi ha que afegir la gran estructura colapsada d''''[[Alba Patera]] '''. Les àrees volcàniques ocupen el 10% de la superfície del planeta. Alguns cràters mostren senyals de recent activitat i tenen lava petrificada en les seues ales de montanya. A pesar d'estes evidencies, no fon fins a [[maig]] de l'any [[2007]] quant el [[Spirit]], descobrí, en un grau alt de certea, el primer depòsit volcànic signe d'una antiga activitat volcànica en la zona denominada Home Plate [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.cfm?release=2007-051], (una zona en la rambla rocosa d'uns dos metros d'altura i fonamentalment basàltica, que degué formar-se degut a fluixos de lava en contacte en l'aigua líquida), situada en la base interior del cràter Gusev. Una de les millors probes és la que els investigadors diuen "bomb sag" (la marca de la bomba). Quant se troben la lava i l'aigua, l'explosió llança trossos de roca per l'aire. Un d'eixos trossos que exploten en l'aire torna a caure i se encaixa en depòsits més molls.

Una característica que domina part de l'hemisferi nort, és l'existència d'un enorme abultament que conte el complex volcànic de ''[[Tharsis]] ''. En ell se troba el '''[[Mont Olimpo (Marte)|Olympus Mons]] ''', el major [[volcà]] del [[Sistema Solar]]. Te una altura de 25 km (més de dos vegades i mija l'altura del [[Mont Everest|Everest]] sobre un globo molt més chicotet que el de la Terra) i la seua base te una amplària de 600 km. Les colades de [[lava]] han creat un sòcol que la seua vora forma un tallat de 6 km d'altura. Hi ha que afegir la gran estructura colapsada d''''[[Alba Patera]] '''. Les àrees volcàniques ocupen el 10% de la superfície del planeta. Alguns cràters mostren senyals de recent activitat i tenen lava petrificada en les seues ales de montanya. A pesar d'estes evidencies, no fon fins a [[maig]] de l'any [[2007]] quant el [[Spirit]], descobrí, en un grau alt de certea, el primer depòsit volcànic signe d'una antiga activitat volcànica en la zona denominada Home Plate [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.cfm?release=2007-051], (una zona en la rambla rocosa d'uns dos metros d'altura i fonamentalment basàltica, que degué formar-se degut a fluixos de lava en contacte en l'aigua líquida), situada en la base interior del cràter Gusev. Una de les millors probes és la que els investigadors diuen "bomb sag" (la marca de la bomba). Quant se troben la lava i l'aigua, l'explosió llança trossos de roca per l'aire. Un d'eixos trossos que exploten en l'aire torna a caure i se encaixa en depòsits més molls.

Propenc l'equador i en una llongitut de 2.700 km, una amplària de fins a 500 km i una profunditat de entre 2 i 7 km, '''[[Valls Marineris]] ''' és un canó que deixa chicotet al [[Gran Canó|Canó del Colorado]]. Se formà per l'afonament del terreny a causa de la formació de l'abultament de ''Tharsis''.

Llínea 404:

== Enllaços externs ==

*{{DGLV|Mart}}

* [http://www.tecnologiaslibres.net/2008/06/29/colonias-en-marte/ Vídeo de Colònia Marciana creada per l'home]

* [http://themis.asu.edu/ Mars Odissey Mission. NASA]

@@ Llínea 123: / Llínea 123: @@
 === Rotació i translació ===
-*Se coneix en exactitut lo que dura la rotació de '''Mart''' degut a que les taques que s'observen en la seua superfície, obscures i ben delimitades, son excelents punts de referencia. Foren observades per primera vegada en l'any 1659 per [[Christiaan Huygens|Huygens]] que assignà a la seua rotació la duració d'un dia. En l'any [[1666]], [[Giovanni Cassini]] la fixà en 24 h 40 min, valor molt aproximat al verdader. Trescents anys d'observacions de Mart han donat per resultat establir el valor de 24 h 37 min 22,7 s per al dia sideral (el periodo de rotació de la Terra és de 23 h 56 min 4,1 s).
+* Se coneix en exactitut lo que dura la rotació de '''Mart''' degut a que les taques que s'observen en la seua superfície, obscures i ben delimitades, son excelents punts de referencia. Foren observades per primera vegada en l'any [[1659]] per [[Christiaan Huygens|Huygens]] que assignà a la seua rotació la duració d'un dia. En l'any [[1666]], [[Giovanni Cassini]] la fixà en 24 h 40 min, valor molt aproximat al verdader. Trescents anys d'observacions de Mart han donat per resultat establir el valor de 24 h 37 min 22,7 s per al dia sideral (el periodo de rotació de la Terra és de 23 h 56 min 4,1 s).
 De la duració del dia sideral se deduïx fàcilment que el '''dia solar''' te en Mart una duració de 24 h 39 min 35,3 s.
@@ Llínea 131: / Llínea 131: @@
 Per a major comoditat en els seus treballs, els responsables de les missions nortamericanes d'exploració de Mart per sondes automàtiques han decidit unilateralment donar al dia marcià el nom de '''sol''', sense preocupar-se pel fet de que eixa paraula significa sol en francés i designa en [[castellà]] la llum solar o, escrit en mayúscula, l'astre central del nostre sistema planetari.
-*L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668.6 sols. Un calendari marcià podria constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.
+* L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668.6 sols. Un calendari marcià podria constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.
-*Els pols de '''Mart''' estan senyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernant, que han facilitat molt la determinació de l'àngul que forma l'equador del [[planeta]] en el pla de la seua òrbita, àngul equivalent per a Mart a la obliqüitat de l'[[eclíptica]] en la [[Terra]]. Les medides fetes per Camichel sobre clisés obtenguts en l'observatori francés del [[Pic du Midi]], han donat per a este àngul 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que la [[obliqüitat de l'eclíptica]] (23º 27’), motiu pel qual, Mart te periodos estacionals similars als de la [[Terra]], encara que les seues estacions són més llargues, donat que un any marcià és casi dos vegades més llarc que un any terrestre.
+* Els pols de '''Mart''' estan senyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernant, que han facilitat molt la determinació de l'àngul que forma l'equador del [[planeta]] en el pla de la seua òrbita, àngul equivalent per a Mart a la obliqüitat de l'[[eclíptica]] en la [[Terra]]. Les medides fetes per Camichel sobre clisés obtenguts en l'observatori francés del [[Pic du Midi]], han donat per a este àngul 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que la [[obliqüitat de l'eclíptica]] (23º 27’), motiu pel qual, Mart te periodos estacionals similars als de la [[Terra]], encara que les seues estacions són més llargues, donat que un any marcià és casi dos vegades més llarc que un any terrestre.
 === Geologia ===
@@ Llínea 155: / Llínea 155: @@
 [[File:MarsTopoMap-PIA02031 modest.jpg|thumb|250px|Mapa topogràfic de Mart. Accidents notables: Volcans de Tharsis a l'oest (incloent '''Olympus Mons'''), Valls Marineris a l'est de Tharsis, i Hellas en l'hemisferi sur.]]
-Una característica que domina part de l'hemisferi nort, és l'existència d'un enorme abultament que conte el complex volcànic de ''[[Tharsis]] ''. En ell se troba el '''[[Mont Olimpo (Marte)|Olympus Mons]] ''', el major [[volcà]] del [[Sistema Solar]]. Te una altura de 25 km (més de dos vegades i mija l'altura del [[Mont Everest|Everest]] sobre un globo molt més chicotet que el de la Terra) i la seua base te una amplaria de 600 km. Les colades de [[lava]] han creat un sòcol que la seua vora forma un tallat de 6 km d'altura. Hi ha que afegir la gran estructura colapsada d''''[[Alba Patera]] '''. Les àrees volcàniques ocupen el 10% de la superfície del planeta. Alguns cràters mostren senyals de recent activitat i tenen lava petrificada en les seues ales de montanya. A pesar d'estes evidencies, no fon fins a [[maig]] de l'any [[2007]] quant el [[Spirit]], descobrí, en un grau alt de certea, el primer depòsit volcànic signe d'una antiga activitat volcànica en la zona denominada Home Plate [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.cfm?release=2007-051], (una zona en la rambla rocosa d'uns dos metros d'altura i fonamentalment basàltica, que degué formar-se degut a fluixos de lava en contacte en l'aigua líquida), situada en la base interior del cràter Gusev. Una de les millors probes és la que els investigadors diuen "bomb sag" (la marca de la bomba). Quant se troben la lava i l'aigua, l'explosió llança trossos de roca per l'aire. Un d'eixos trossos que exploten en l'aire torna a caure i se encaixa en depòsits més molls.
+Una característica que domina part de l'hemisferi nort, és l'existència d'un enorme abultament que conte el complex volcànic de ''[[Tharsis]] ''. En ell se troba el '''[[Mont Olimpo (Marte)|Olympus Mons]] ''', el major [[volcà]] del [[Sistema Solar]]. Te una altura de 25 km (més de dos vegades i mija l'altura del [[Mont Everest|Everest]] sobre un globo molt més chicotet que el de la Terra) i la seua base te una amplària de 600 km. Les colades de [[lava]] han creat un sòcol que la seua vora forma un tallat de 6 km d'altura. Hi ha que afegir la gran estructura colapsada d''''[[Alba Patera]] '''. Les àrees volcàniques ocupen el 10% de la superfície del planeta. Alguns cràters mostren senyals de recent activitat i tenen lava petrificada en les seues ales de montanya. A pesar d'estes evidencies, no fon fins a [[maig]] de l'any [[2007]] quant el [[Spirit]], descobrí, en un grau alt de certea, el primer depòsit volcànic signe d'una antiga activitat volcànica en la zona denominada Home Plate [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.cfm?release=2007-051], (una zona en la rambla rocosa d'uns dos metros d'altura i fonamentalment basàltica, que degué formar-se degut a fluixos de lava en contacte en l'aigua líquida), situada en la base interior del cràter Gusev. Una de les millors probes és la que els investigadors diuen "bomb sag" (la marca de la bomba). Quant se troben la lava i l'aigua, l'explosió llança trossos de roca per l'aire. Un d'eixos trossos que exploten en l'aire torna a caure i se encaixa en depòsits més molls.
 Propenc l'equador i en una llongitut de 2.700 km, una amplària de fins a 500 km i una profunditat de entre 2 i 7 km, '''[[Valls Marineris]] ''' és un canó que deixa chicotet al [[Gran Canó|Canó del Colorado]]. Se formà per l'afonament del terreny a causa de la formació de l'abultament de ''Tharsis''.
@@ Llínea 404: / Llínea 404: @@
 == Enllaços externs ==
-*{{DGLV|Mart}}
+{{DGLV|Mart}}
 * [http://www.tecnologiaslibres.net/2008/06/29/colonias-en-marte/ Vídeo de Colònia Marciana creada per l'home]
 * [http://themis.asu.edu/ Mars Odissey Mission. NASA]