Diferència entre les revisions de "Oberón"

'''Oberón''' és, en la mitologia celta i en les llegendes migwevals, el rei de les fades; també es diu que era cosí del rei dels hòmens. És famós com a personage en l'obra de [[William Shakespeare]], ''El somi d'una nit d'estiu''.

La llegenda d'Oberón hauria tingut el seu inici lliterari en el Cantar de gesta francés ''Els Prouesses et faitz du noble Huon de Bordeaux'' (primera mitat del [[sigle XIII]]). En este cantar el noble Huon, fill de Seguin, comte de Bordeus, mata a un home que ha caigut en una emboscada, qui resulta ser Charlot, el fill de l'Emperador. Per això és condenat, pero obté la suspensió temporal del castic a condició de visitar la cort de l'Emir de Babilonia, retornar en un mechó dels cabells d'est i quatre de les seues [[Dent|dents]], i allí també assessinar al millor dels seus cavallers i besar en tres ocasions a la seua filla Esclarmonde. En l'ajuda del [[donyet]] Oberón, Huon conseguix l'èxit despuix d'afrontar moltes aventures. Carlos el Chiquet, fill de Carlos el Calvo, mor en l'any [[886]] per ferides infligides per Aubouin baix circumstàncies similars. El Seguin de la vida real va ser un comte de Bordeus baixe el regnat de Ludovico Pío, en l'any [[839]], i va morir lluitant contra els normandos sis anys despuix.

D'esta manera, Oberón apareix en una fantasia cortesana del sigle XIII basada en un episodi històric del [[sigle IX]]. Li són donats atavíos Celtes, com una copa màgica que sempre estarà plena per als virtuosos. La copa màgica li proveïx el seu berenar; pero tal és la seua virtut que no solament produïx [[vi]], sino sustente més sòlit quan es desija, i, segons Thomas Bulfinch, es dia que era fill de [[Morgana|Morgana li Fay]] i [[Julio César]].