Canvis

988 bytes afegits ,  10:08 16 feb 2023
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
{{En desenroll}}
  −
   
[[Archiu:Cassini-science-br.jpg|thumb|La física clàssica és suficientment adequada per a solucionar la major part de problemes tècnics humans, aixina com per a explicar l'estructura general del sistema solar i l'univers. No obstant, oferix respostes parcials i insatisfactòries a certs [[cosmologia|problemes cosmològics]].]]
 
[[Archiu:Cassini-science-br.jpg|thumb|La física clàssica és suficientment adequada per a solucionar la major part de problemes tècnics humans, aixina com per a explicar l'estructura general del sistema solar i l'univers. No obstant, oferix respostes parcials i insatisfactòries a certs [[cosmologia|problemes cosmològics]].]]
    
Es denomina '''física clàssica''' a la [[física]] basada en els principis previs a l'aparició de la [[mecànica quàntica]]. Inclou l'estudi de la [[mecànica clàssica|mecànica]], la [[termodinàmica]], l'[[electromagnetisme]], l'[[òptica]], l'[[acústica]], la [[dinàmica de fluits]], entre unes atres. La física clàssica es considera [[Sistema deterministe|deterministe]] (encara que no necessàriament computable o computacionalment predible), en el sentit de que l'estat d'un sistema tancat en el futur depén exclusivament de l'estat del sistema en el moment actual.
 
Es denomina '''física clàssica''' a la [[física]] basada en els principis previs a l'aparició de la [[mecànica quàntica]]. Inclou l'estudi de la [[mecànica clàssica|mecànica]], la [[termodinàmica]], l'[[electromagnetisme]], l'[[òptica]], l'[[acústica]], la [[dinàmica de fluits]], entre unes atres. La física clàssica es considera [[Sistema deterministe|deterministe]] (encara que no necessàriament computable o computacionalment predible), en el sentit de que l'estat d'un sistema tancat en el futur depén exclusivament de l'estat del sistema en el moment actual.
   −
Algunes voltes, es reserva  la frase nominal "física clàssica" per a la [[mecànica newtoniana|física prerrelativista]]. No obstant, des del punt de vista teòric la [[teoria de la relativitat]] introduïx suposts menys radicals que els que subyacer en la teoria quàntica. Per eixa raó resulta convenient des d'un punt de vista metodològic considerar en conjunt les teories físiques no-quàntiques.
+
Algunes voltes, es reserva  la frase nominal "física clàssica" per a la [[mecànica newtoniana|física prerrelativista]]. No obstant, des del punt de vista teòric la [[teoria de la relativitat]] introduïx suposts menys radicals que els que subyacen en la teoria quàntica. Per eixa raó resulta convenient des d'un punt de vista metodològic considerar en conjunt les teories físiques no-quàntiques.
 
  −
 
  −
 
  −
 
  −
 
      +
== Referències ==
 +
*  Barut, Asim O. (1980) [1964]. Introduction to Classical Mechanics. New York: Dover Publications. ISBN 9780486640389
 +
* Jaeger, Gregg (September 2014). «What in the (quantum) world is macroscopic?». American Journal of Physics 82 (9): 896-905.Bibcode:2014AmJPh..82..896J. doi:10.1119/1.4878358
 +
* Landau & Lifshitz, Teoría clásica de los campos, Ed. Reverté, ISBN 84-291-4082-4
 +
* Weidner and Sells, Elementary Modern Physics Preface p.iii, 1968
    +
== Bibliografia ==
 +
* Feynman, Richard (1996). Six Easy Pieces. Perseus Publishing. ISBN 0-201-40825-2
 +
* Feynman, Richard (1999). Lectures on Physics. Perseus Publishing. ISBN 0-7382-0092-1
 +
* Landau, L. D.; Lifshitz, E. M. (1972). Mechanics and Electrodynamics 1. Franklin Book Company, Inc. ISBN 0-08-016739-X
 +
* Kleppner, D.; Kolenkow, R. J. (1973). , McGraw-Hill, ed. An Introduction to Mechanics. ISBN 0-07-035048-5
 +
* M. Alonso, J. Finn. Addison-Wesley, ed. "Fundamental university physics"
 +
* Robert Martin Eisberg (1961). John Wiley & Sons, ed. Fundamentals of Modern Physics
    
[[Categoria:Física]]
 
[[Categoria:Física]]
  −
{{Traduït de|es|Física Clásica}}
 
68 906

edicions