| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{En desenroll}}
| |
| − |
| |
| | [[Archiu:Cassini-science-br.jpg|thumb|La física clàssica és suficientment adequada per a solucionar la major part de problemes tècnics humans, aixina com per a explicar l'estructura general del sistema solar i l'univers. No obstant, oferix respostes parcials i insatisfactòries a certs [[cosmologia|problemes cosmològics]].]] | | [[Archiu:Cassini-science-br.jpg|thumb|La física clàssica és suficientment adequada per a solucionar la major part de problemes tècnics humans, aixina com per a explicar l'estructura general del sistema solar i l'univers. No obstant, oferix respostes parcials i insatisfactòries a certs [[cosmologia|problemes cosmològics]].]] |
| | | | |
| | Es denomina '''física clàssica''' a la [[física]] basada en els principis previs a l'aparició de la [[mecànica quàntica]]. Inclou l'estudi de la [[mecànica clàssica|mecànica]], la [[termodinàmica]], l'[[electromagnetisme]], l'[[òptica]], l'[[acústica]], la [[dinàmica de fluits]], entre unes atres. La física clàssica es considera [[Sistema deterministe|deterministe]] (encara que no necessàriament computable o computacionalment predible), en el sentit de que l'estat d'un sistema tancat en el futur depén exclusivament de l'estat del sistema en el moment actual. | | Es denomina '''física clàssica''' a la [[física]] basada en els principis previs a l'aparició de la [[mecànica quàntica]]. Inclou l'estudi de la [[mecànica clàssica|mecànica]], la [[termodinàmica]], l'[[electromagnetisme]], l'[[òptica]], l'[[acústica]], la [[dinàmica de fluits]], entre unes atres. La física clàssica es considera [[Sistema deterministe|deterministe]] (encara que no necessàriament computable o computacionalment predible), en el sentit de que l'estat d'un sistema tancat en el futur depén exclusivament de l'estat del sistema en el moment actual. |
| | | | |
| − | Algunes voltes, es reserva la frase nominal "física clàssica" per a la [[mecànica newtoniana|física prerrelativista]]. No obstant, des del punt de vista teòric la [[teoria de la relativitat]] introduïx suposts menys radicals que els que subyacer en la teoria quàntica. Per eixa raó resulta convenient des d'un punt de vista metodològic considerar en conjunt les teories físiques no-quàntiques. | + | Algunes voltes, es reserva la frase nominal "física clàssica" per a la [[mecànica newtoniana|física prerrelativista]]. No obstant, des del punt de vista teòric la [[teoria de la relativitat]] introduïx suposts menys radicals que els que subyacen en la teoria quàntica. Per eixa raó resulta convenient des d'un punt de vista metodològic considerar en conjunt les teories físiques no-quàntiques. |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| | | | |
| | + | == Referències == |
| | + | * Barut, Asim O. (1980) [1964]. Introduction to Classical Mechanics. New York: Dover Publications. ISBN 9780486640389 |
| | + | * Jaeger, Gregg (September 2014). «What in the (quantum) world is macroscopic?». American Journal of Physics 82 (9): 896-905.Bibcode:2014AmJPh..82..896J. doi:10.1119/1.4878358 |
| | + | * Landau & Lifshitz, Teoría clásica de los campos, Ed. Reverté, ISBN 84-291-4082-4 |
| | + | * Weidner and Sells, Elementary Modern Physics Preface p.iii, 1968 |
| | | | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Feynman, Richard (1996). Six Easy Pieces. Perseus Publishing. ISBN 0-201-40825-2 |
| | + | * Feynman, Richard (1999). Lectures on Physics. Perseus Publishing. ISBN 0-7382-0092-1 |
| | + | * Landau, L. D.; Lifshitz, E. M. (1972). Mechanics and Electrodynamics 1. Franklin Book Company, Inc. ISBN 0-08-016739-X |
| | + | * Kleppner, D.; Kolenkow, R. J. (1973). , McGraw-Hill, ed. An Introduction to Mechanics. ISBN 0-07-035048-5 |
| | + | * M. Alonso, J. Finn. Addison-Wesley, ed. "Fundamental university physics" |
| | + | * Robert Martin Eisberg (1961). John Wiley & Sons, ed. Fundamentals of Modern Physics |
| | | | |
| | [[Categoria:Física]] | | [[Categoria:Física]] |
| − |
| |
| − | {{Traduït de|es|Física Clásica}}
| |