Diferència entre les revisions de "Llengües indígenes d'Amèrica"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl' |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
{{Leyenda|#001|'''Mapudungun'''}} | {{Leyenda|#001|'''Mapudungun'''}} | ||
Les '''llengües indígenes d'Amèrica''' són aquelles llengües originades i desenrollades en el continent americà, incloint-ne les illes de la seua plataforma continental, des | Les '''llengües indígenes d'Amèrica''' són aquelles llengües originades i desenrollades en el continent americà, incloint-ne les illes de la seua plataforma continental, des del poblament del mateix fins a ans de l'arribà de colons d'atres regions del planeta, havent-se extinguit vàries d'elles des de llavors fins a l'actualitat. | ||
Consten de variesfamílies de llengúes aixina com diverses llengües aillades i inclasificaes. En vàries oportunitats foren proposts grups majors de classificació que hui en dia no guarden consens en la comunitat científica. És sumament dubtós que puga parlar-se d'una sola família nomenà ameríndia, de la mateixa manera que no existix una família de llengües papuana ni una família caucàsica, sino que eixos térmens soles fan referència a la geografia aixina tampoc se pot determinar que, genèticament parlant, les llengües d'Amèrica provinguen d'un sols orige. | Consten de variesfamílies de llengúes aixina com diverses llengües aillades i inclasificaes. En vàries oportunitats foren proposts grups majors de classificació que hui en dia no guarden consens en la comunitat científica. És sumament dubtós que puga parlar-se d'una sola família nomenà ameríndia, de la mateixa manera que no existix una família de llengües papuana ni una família caucàsica, sino que eixos térmens soles fan referència a la geografia aixina tampoc se pot determinar que, genèticament parlant, les llengües d'Amèrica provinguen d'un sols orige. | ||
== Història == | == Història == | ||
Ans de l'arribà dels europeusal ''Nou Mon'' les llengües ameríndies es parlaven des de lo que hui es Canadà fins a la punta meridional de Suramèrica per quins foren dits ameríndis. Durant els últims 500 anys moltes de les ètnies i llengües natives americanes han desaparegut, a volts sense deixar rastre. Hui dia tres llengües indoeuropees (anglés, espanyol i portugués) són políticament dominants de cada país d'Amèrica i les llengües natives tenen una reputació de segon categoria. | Ans de l'arribà dels europeusal ''Nou Mon'' les llengües ameríndies es parlaven des de lo que hui es Canadà fins a la punta meridional de Suramèrica per quins foren dits ameríndis. Durant els últims 500 anys moltes de les ètnies i llengües natives americanes han desaparegut, a volts sense deixar rastre. Hui dia tres llengües indoeuropees (anglés, espanyol i portugués) són políticament dominants de cada país d'Amèrica i les llengües natives tenen una reputació de segon categoria. | ||
En lo que respecta a les llengües dels llocs que colonisàren els espanyols Giovanni Botero publicà en 1600 un llibre titualt ''La relazioni universali'', en el que afirma que en les llengües guaraní, quechua i | En lo que respecta a les llengües dels llocs que colonisàren els espanyols Giovanni Botero publicà en 1600 un llibre titualt ''La relazioni universali'', en el que afirma que en les llengües guaraní, quechua i nàhuatl se podi viajar per tot el Nou Mon. Tal volta estes llengúes eren una espècie de llengües franques gastaes per a la intercomunicació entre les diferents ètnies i pobles. | ||
Se coneixen anècdotes sobre les dificultats que encontràren els misioners al voler dependre les llengües ameríndies. Es diu que els agustins necesitaven inteprets durant un any i que despuix podien parlar en la llengua indígena. Pero es conta també que un fraile portugués, despuix de recòrrer [[Brasil]] durant dotze anys confesa que no sap res encara i declara que va a consultar un Art per a escomençar en els nominatius. Hasda el ilustre Pare Vierira, al referir-se a les llengües del interior del país, diu que a voltes, a pesar de que posva la orella contra la boca del "bàrbar", no conseguia distinguir les sílabes o percivir les vocals i consonants. Estes dificultats fonètiques foren mencionaes molt a sovint. | Se coneixen anècdotes sobre les dificultats que encontràren els misioners al voler dependre les llengües ameríndies. Es diu que els agustins necesitaven inteprets durant un any i que despuix podien parlar en la llengua indígena. Pero es conta també que un fraile portugués, despuix de recòrrer [[Brasil]] durant dotze anys confesa que no sap res encara i declara que va a consultar un Art per a escomençar en els nominatius. Hasda el ilustre Pare Vierira, al referir-se a les llengües del interior del país, diu que a voltes, a pesar de que posva la orella contra la boca del "bàrbar", no conseguia distinguir les sílabes o percivir les vocals i consonants. Estes dificultats fonètiques foren mencionaes molt a sovint. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
*[[Idioma quechua]] | *[[Idioma quechua]] | ||
*[[Idioma aymara]] | *[[Idioma aymara]] | ||
*[[Idioma | *[[Idioma nàhuatl]] | ||
*[[Llengües mayes]] | *[[Llengües mayes]] | ||
*[[Idioma mapuche]] | *[[Idioma mapuche]] | ||