3829
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 74:
Llínea 74: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Ortografia
::* Normes de Castelló: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc'', pero ''fang, amarg, pròleg, càstig'' (o ''castic''); eliminant-se l'antic dígraf ''ch'' també en la toponimia (''Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec'') i en tendència a eliminar-lo en els llinages.
::* Normes de Castelló: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc'', pero ''fang, amarg, pròleg, càstig'' (o ''castic''); eliminant-se l'antic dígraf ''ch'' també en la toponimia (''Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec'') i en tendència a eliminar-lo en els llinages.
* Les Normes d'El Puig mantenen en l'escritura la -d- intervocàlica en paraules com vesprada, mocador, acabades, per etimologia, encara que propugnen la seua no pronunciació en tot moment, segons ocorre en el valencià genearal (/vesprà/, /mokaor/), llevant esta -d- en algunes paraules com fideuà, mascletà o cremà. Les Normes de Castelló preferixen pronunciar esta d lo qual resulta artificial en la [[fonètica del valencià|fonètica valenciana]].
* Les Normes d'El Puig mantenen en l'escritura la -d- intervocàlica en paraules com vesprada, mocador, acabades, per etimologia, encara que propugnen la seua no pronunciació en tot moment, segons ocorre en el valencià genearal (/vesprà/, /mokaor/), llevant esta -d- en algunes paraules com fideuà, mascletà o cremà. Les Normes de Castelló preferixen pronunciar esta d lo qual resulta extrany en la [[fonètica del valencià|fonètica valenciana]].
=== Els dígrafs ===
{{AP|Dígraf}}
El valencià presenta [[dígraf|dígrafs]] que combinen dos lletras que representen un mateix so.
{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
|-
| '''Dígraf''' || width="250px"| '''Nom'''
|-
|ch || che, ce hac
|-
|gu|| ge u
|-
|ig || ig
|-
|ll || ell, elle, doble el
|-
|ny || eny, enye, en i grega
|-
|qu || cu u
|-
|rr || doble er, doble erre
|-
|ss || doble es, doble esse
|}
* Adaptació de l'ortografia a la pronunciació valenciana (present en totes les varietats valencianes) de la palatal fricativa sorda /ʃ/ i la palatal africada sorda /tʃ/, front a la confusió existent en les Normes de Castelló. Per això, se manté el dígraf [[ch]], que ya apareix en l'época clàssica, en tots els casos en que se pronuncia /tʃ/. La lletra ''[[x]]'' se pronuncia palatal fricativa sorda /ʃ/ en la majoria de casos, si be se manté la pronunciación /ks/ en cultismes com ''fixar'' o ''mixt''. Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar la ''x'' i ''tx'' per a representar el so africat sort /tʃ/ (a on /ʃ/ no se dona). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ''ig'' en tots els casos:
:A principi de paraula:
::* Normes d'El Puig: Xàtiva, Xeresa, xarop, xaloc, xenofòbia, pronunciades en /ʃ/, pero chiquet, chocolate, choc ([[idioma espanyol|castellà]] ''choque''; diferent de joc, castellà ''juego''), chulla, charrar, Chirivella, checoslovac, Chechènia, pronunciades en /tʃ/.
::* Normes de Castelló: la ''x'' inicial és pronunciada, per defecte, /tʃ/, com en ''xiquet, xoc, xulla, xarrar, Xirivella'', pero se manté la pronunciació fricativa /ʃ/ també en: ''Xàtiva, Xeresa, xarop, xaloc, xenofòbia''. En el restant de paraules, en canvi, el so /tʃ/ inicial se representa en ''tx'': ''txecoslovac, Txetxènia.''
:A mitan paraula:
::* Normes d'El Puig: caixa, patixes, meréixer, pronunciades en /ʃ/, pero pancha, archiu, coche, brocha, cliché, pronunciades totes en /tʃ/.
::* Normes de Castelló: ''caixa, patixes, meréixer'', pronunciades en /ʃ/, i ''cotxe, brotxa'', pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant, i donat que estes normes no accepten la grafia del so /ʃ/ en esta posició, s'opta per representar /tʃ/ en ''x: panxa, arxiu''.
:A final de paraula:
::* Normes d'El Puig: Puig, maig, mig, despaig, Elig, Barig, pronunciades totes en /tʃ/.
::* Normes de Castelló: ''Puig, maig, mig'', pero ''despatx, Elx, Barx''.
* Les Normes d'El Puig eliminen els dígrafs ''l·l, tl, tll, tm'' y ''tn'', aixina com el grup de lletres ''-mpt-'', per les lletres que ya representen el seu so. D'esta manera, s'escriu sílaba, aquarela, alicient, guala, mole, billet, semana, cona, conte, redenció, en conte de ''síl·laba, aquarel·la, al·licient, guatla'' (o ''guatlla''), ''motle'' (o ''motlle''), ''bitllet, setmana, cotna, compte, redempció'' segons les Normes de Castelló.
* Simplificació, en les Normes d'El Puig, de la representació gràfica del so palatal africat sonor /dʒ/, grafiat sempre com ''g'' o ''j'', eliminant per tant els dígrafs ''tg, tj'' de les [[Normes de Castelló]] (com en ''metge, platja''), que se pronuncien igual que les ''g, j'' simples (com en ''veges, pujar''):
::* Normes d'El Puig: veges, pujar, majestat, orige, marge, franja, jove, gerani, i també mege, plaja, formage, desijar.
::* Normes de Castelló: ''veges, pujar, majestat, origen, marge, franja, jove, gerani'', pero ''metge, platja, formatge, desitjar''.
* L'ortografia de la s sorda /s/ (''s, ss, c, ç'' segons etimologia) i la s sonora /z/ (''s, z'' segons etimología)) és similar en algunes particularitats:
::* Les Normes d'El Puig mantenen, com en les primeres Normes de Castelló, l'us de ''s'' en el sufix -isar y derivats: organisar, castellanisació, normalisat, mantenint l'us del dígraf ''tz'' soles en certes paraulas a on sí que és pronunciat (dotze, setze, l'Atzúvia), front a ''organitzar, castellanització, normalitzat'', segons la normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
::* Certes paraules en s sorda, representada en ''ss'' en les Normes de Castelló, se representen en ''ç'' o ''c'' en les Normes d'El Puig: en paraules com engatuçar, escabuçó, o els sufixes -aç, -iç, -uç (grandaç, manaça, canyiç, pobruç, gentuça, menjuça, pastiç, hortaliça).
== Més informació ==
== Més informació ==