3903
edicions
Canvis
→Bibliografia
Els '''verps incoatius''' són aquells [[verp|verps]] de la tercera conjugació (és dir, els que tenen l'infinitiu acabat en -ir) que presenten en algunes persones del present d'indicatiu i de sbjuntiu el morfema -ix-/-ix-, nomenat pels llingüistes "increment incoatiu". Est increment apareix en totes les persones dels temps abans mencionats excepte en la primera i segona persona del plural (nosatres i vosatres).
Els '''verps incoatius''' són aquells [[verp|verps]] de la tercera conjugació (és dir, els que tenen l'infinitiu acabat en -ir) que presenten en algunes persones del present d'indicatiu i de subjuntiu el morfema -ix-/-ix-, nomenat pels llingüistes "increment incoatiu". Est increment apareix en totes les persones dels temps adés mencionats excepte en la primera i segon persona del plural (nosatros i vosatros).
==Conjugació actual dels verps incoatius en llengua valenciana==
==Conjugació actual dels verps incoatius en llengua valenciana==
Se té com a model de conjugació d'esta classe de verps el verp ''servir'' i, en la taula, se marca en negreta l'increment incoatiu per a poder-se distinguir millor:
Se te com a model de conjugació d'esta classe de verps el verp ''servir'' i, en la taula, se marca en negreta l'increment incoatiu per a poder-se distinguir millor:
{| class="wikitable"
{| class="wikitable"
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu'''
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu'''
|}
|}
Esta forma, molt més regular que la anterior, pot vore's també en molts escrits clàssics. Si bé s'havia regularisat el procés, la evolució no va parar, ya que, durant el [[sigle XVII]], l'increment -eix- va evolucionar encara més, perdent la seua e i passant a ser l'actual -ix-, i aixina es manté encara hui en dia.
Esta forma, molt més regular que la anterior, pot vore's també en molts escrits clàssics. Si be s'havia regularisat el procés, la evolució no va parar, ya que, durant el [[sigle XVII]], l'increment -eix- va evolucionar encara més, perdent la seua e i passant a ser l'actual -ix-, i aixina es manté encara hui en dia.
==Conflicte en els incoatius en la llengua actual==
==Conflicte en els incoatius en la llengua actual==
Des de la renaixença s'ha volgut recuperar l'increment clàssic -eix-/-es-, pero no va tindre gens d'èxit entre la gent del carrer, per lo que la gent seguia usant la forma viva. Posteriorment, escritors pancatalanistes, com ara [[Joan Fuster]], volgeren també recuperar l'increment clàssic en la llengua escrita valenciana, també sense molt d'èxit, puix la forma actual és molt més regular que la forma antiga i, com a conseqüència, la gent no sabia quan havien de dir -eix- i quan -es-. Posteriorment, l'Institut d'Estudis Catalans ([[IEC]]) va recomanar, durant la década dels
Des de la renaixença s'ha volgut recuperar l'increment clàssic -eix-/-es-, pero no va tindre gens d'èxit entre la gent del carrer, per lo que la gent seguia usant la forma viva. Posteriorment, escritors pancatalanistes, com ara [[Joan Fuster]], volgeren també recuperar l'increment clàssic en la llengua escrita valenciana, també sense molt d'èxit, puix la forma actual és molt més regular que la forma antiga i, com a conseqüència, la gent no sabia quan havien de dir -eix- i quan -es-. Despuix, l'Institut d'Estudis Catalans ([[IEC]]) va recomanar, durant la década dels
90, una forma mixta: davant de vocal, usar "eix" (tu serveixes) i, davant de ce o cu, usar -is- (que tu patisques). L'increment -is- davant de consonant no és més que una barreja del -ix- actual en la forma clàssica -es-, evidentment és una forma sense tradició. Aixina, el model que recomanava l'IEC era este:
90, una forma mixta: davant de vocal, usar "eix" (tu serveixes) i, davant de ce o cu, usar -is- (que tu patisques). L'increment -is- davant de consonant no és més que una barreja del -ix- actual en la forma clàssica -es-, evidentment és una forma sense tradició. Aixina, el model que recomanava l'IEC era este:
|}
|}
Pero, per desgràcia, la majoria d'escritors que usen la seua normativa encara escriuen seguint el model que recomanava l'IEC en els [[anys 90]], segurament perque seguix sent el model recomanat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Davant de tot este conflicte, la [[RACV]] decididí acceptar únicament les formes vives incoatives i deixar com a arcaiques les formes en l'increment -eix-/-es-, lo que solucionaria el conflicte. Les atres acadèmies acutalment accepten com a correctes el model -ix-/-is-, el model -eix-/-is- i el model antic -eix-/-es-, lo que només fa que seguir en el conflicte sobre quina forma usar.
Pero, per desgràcia, la majoria d'escritors que usen la seua normativa encara escriuen seguint el model que recomanava l'IEC en els [[anys 90]], segurament perque seguix sent el model recomanat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Davant de tot este conflicte, la [[RACV]] decididí acceptar únicament les formes vives incoatives i deixar com a arcaiques les formes en l'increment -eix-/-es-, lo que solucionaria el conflicte. Les atres acadèmies actualment accepten com a correctes el model -ix-/-is-, el model -eix-/-is- i el model antic -eix-/-es-, lo que només fa que seguir en el conflicte sobre quina forma usar.
==Incoatius en atres llengües==
==Incoatius en atres llengües==
|}
|}
En la [[llengua balear]] és un cas molt estrany, puix en cada illa es fa d'una manera diferent: en [[Eivissa]] i les [[Illes Pitiuses|Pitiüses]] el model seguix sent el clàssic, en [[Menorca]] han adoptat ell model del català central i en [[Mallorca]] han mantingut el model clàssic pero canviant la vocal del subjuntiu. En la llengua general, se recomana el model mallorquí, que és aixina:
En la [[llengua balear]] és un cas molt estrany, puix en cada illa es fa d'una manera diferent: en [[Eivissa]] i les [[Illes Pitiuses|Pitiüses]] el model seguix sent el clàssic, en [[Menorca]] han adoptat el model del català central i en [[Mallorca]] han mantingut el model clàssic pero canviant la vocal del subjuntiu. En la llengua general, se recomana el model mallorquí, que és aixina:
{| class="wikitable"
{| class="wikitable"
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''qui''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''qui''
|-
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''êix'''es''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''êx'''es''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''quis''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''quis''
|-
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''êix'''''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''êx'''''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''qui''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''qui''
|-
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
|-
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''êix'''en''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''êx'''en''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''quin''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''quin''
|}
|}
* ''Est artícul utilisa informació de la Biquipedia''.
* ''Est artícul utilisa informació de la Biquipedia''.
{{Llengua valenciana}}
{{Llengua valenciana}}
{{Gramàtica del valencià}}
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Morfologia verbal del valencià]]
[[Categoria:Morfologia verbal del valencià]]
[[Categoria:Normes d'El Puig]]