Diferència entre les revisions de "Bes (mitologia)"
m |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Egypt.Dendera.Bes.01.jpg|thumb|Bes, en [[Dendera]]]] | + | [[Image:Egypt.Dendera.Bes.01.jpg|thumb|200px|<center>Bes, en [[Dendera]]</center>]] |
| − | '''Bes''' | + | '''Bes''' o la seua contrapart femenina [[Beset]] és una [[Deu|deitat]] protectora de la [[mitologia egipcíaca]]. És descrit com un defensor de tot lo bo, protegint a les llars, a les parteres <ref>Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref> i als chiquets de tot mal, i estant associat en l'amor i el plaer sexual. El seu cult apareix primordialment en l'Imperi Nou, pero segons algunes investigacions es remontaria a molt abans. Du el títul de Senyor de Punt o Senyor de Nubia. |
| − | El seu aspecte amenaçador alluntava als mals espirits i era el protector dels chiquets i de les parteres, | + | == Iconografia == |
| + | Geni nano, barbut i en cabellam que ensenya la [[llengua]] i reunix traces de diverses divinitats menors. Sol estar representat nuet o cobert en una pell de [[Lleó (animal)|lleó]], en ocasions en un gran [[Pene|falo]] en erecció. Subjecta en les seues mans instruments musicals o gavinets. Al contrari que les atres figures de l'art egipcíac, sol representar-se de front. | ||
| + | |||
| + | == Mitologia == | ||
| + | Era una deitat tutelar del matrimoni que es troba en multitut d'amulets màgics i en llocs en els que les dònes i els chiquets necessitaven del seu conte. | ||
| + | |||
| + | El seu aspecte amenaçador alluntava als mals espirits i era el protector dels chiquets i de les parteres,aixina com de la llar, velant pel somi de les seues habitants. | ||
| + | |||
| + | Era colocat en les portes de les cases i alluntava els genis malignes que podien atacar-los durant el somi, <ref name = Cronica>''Crónica Visual Larousse''. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0</ref> per esta raó apareix en multitut d'amulets en forma de reposa-caps. Gojà de gran popularitat a partir de l'[[Imperi Nou]] (1580-1085 a.C) i se li troba representat en la decoració dels llits.<ref name = Cronica/> Ademés, el seu aspecte amenaçador protegia de les picadures venenoses dels reptils i insectes; per a totes estes funcions utilisava instruments musicals tals com l'[[arpa]] i el [[tambor]]. | ||
| + | |||
| + | == Epònims == | ||
| + | Els fenicis de Gadir varen fundar un assentament en l'illa de Bes, en l'any [[654 a. C.]], a la que els [[Antiga Roma|romans]] varen cridar Ebusus, i que hui coneixem en el nom d'[[Eivissa]]. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Referències}} | {{Referències}} | ||
| + | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | ||
| + | * «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net | ||
| + | * Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9 | ||
| + | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146 | ||
| + | |||
| + | ==Bibliografia == | ||
| + | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
| + | * Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 | ||
| + | * Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421 | ||
| + | * Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Bes}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Mitologia egípcia]] | [[Categoria:Mitologia egípcia]] | ||
| + | [[Categoria:Deus egipcíacs]] | ||
Última revisió del 15:21 20 abr 2023
Bes o la seua contrapart femenina Beset és una deitat protectora de la mitologia egipcíaca. És descrit com un defensor de tot lo bo, protegint a les llars, a les parteres [1] i als chiquets de tot mal, i estant associat en l'amor i el plaer sexual. El seu cult apareix primordialment en l'Imperi Nou, pero segons algunes investigacions es remontaria a molt abans. Du el títul de Senyor de Punt o Senyor de Nubia.
Iconografia[editar | editar còdic]
Geni nano, barbut i en cabellam que ensenya la llengua i reunix traces de diverses divinitats menors. Sol estar representat nuet o cobert en una pell de lleó, en ocasions en un gran falo en erecció. Subjecta en les seues mans instruments musicals o gavinets. Al contrari que les atres figures de l'art egipcíac, sol representar-se de front.
Mitologia[editar | editar còdic]
Era una deitat tutelar del matrimoni que es troba en multitut d'amulets màgics i en llocs en els que les dònes i els chiquets necessitaven del seu conte.
El seu aspecte amenaçador alluntava als mals espirits i era el protector dels chiquets i de les parteres,aixina com de la llar, velant pel somi de les seues habitants.
Era colocat en les portes de les cases i alluntava els genis malignes que podien atacar-los durant el somi, [2] per esta raó apareix en multitut d'amulets en forma de reposa-caps. Gojà de gran popularitat a partir de l'Imperi Nou (1580-1085 a.C) i se li troba representat en la decoració dels llits.[2] Ademés, el seu aspecte amenaçador protegia de les picadures venenoses dels reptils i insectes; per a totes estes funcions utilisava instruments musicals tals com l'arpa i el tambor.
Epònims[editar | editar còdic]
Els fenicis de Gadir varen fundar un assentament en l'illa de Bes, en l'any 654 a. C., a la que els romans varen cridar Ebusus, i que hui coneixem en el nom d'Eivissa.
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bes (mitologia).