Bes (mitologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Bes, en Dendera

Bes o la seua contrapart femenina Beset és una deitat protectora de la mitologia egipcíaca. És descrit com un defensor de tot lo bo, protegint a les llars, a les parteres [1] i als chiquets de tot mal, i estant associat en l'amor i el plaer sexual. El seu cult apareix primordialment en l'Imperi Nou, pero segons algunes investigacions es remontaria a molt abans. Du el títul de Senyor de Punt o Senyor de Nubia.

Iconografia[editar | editar còdic]

Geni nano, barbut i en cabellam que ensenya la llengua i reunix traces de diverses divinitats menors. Sol estar representat nuet o cobert en una pell de lleó, en ocasions en un gran falo en erecció. Subjecta en les seues mans instruments musicals o gavinets. Al contrari que les atres figures de l'art egipcíac, sol representar-se de front.

Mitologia[editar | editar còdic]

Era una deitat tutelar del matrimoni que es troba en multitut d'amulets màgics i en llocs en els que les dònes i els chiquets necessitaven del seu conte.

El seu aspecte amenaçador alluntava als mals espirits i era el protector dels chiquets i de les parteres,aixina com de la llar, velant pel somi de les seues habitants.

Era colocat en les portes de les cases i alluntava els genis malignes que podien atacar-los durant el somi, [2] per esta raó apareix en multitut d'amulets en forma de reposa-caps. Gojà de gran popularitat a partir de l'Imperi Nou (1580-1085 a.C) i se li troba representat en la decoració dels llits.[2] Ademés, el seu aspecte amenaçador protegia de les picadures venenoses dels reptils i insectes; per a totes estes funcions utilisava instruments musicals tals com l'arpa i el tambor.

Epònims[editar | editar còdic]

Els fenicis de Gadir varen fundar un assentament en l'illa de Bes, en l'any 654 a. C., a la que els romans varen cridar Ebusus, i que hui coneixem en el nom d'Eivissa.

Referències[editar | editar còdic]

  1. Alberto Siliotti (2005). Egipto. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6
  2. 2,0 2,1 Crónica Visual Larousse. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0
  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons