Diferència entre les revisions de "Espectroscòpia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 3:

D'esta manera, es poden fer anàlisis [[Anàlisis quantitativa (química)|quantitatives]] o [[Anàlisis qualitativa|qualitatives]] d'una enorme varietat de [[substància|substàncies]], aprofitant la capacitat d'emetre o absorbir la radiació d'una determinada [[llongitut d'ona]] que presenten estes, o algun producte format a partir d'elles.

== Aspectes generals ==

Llínea 13:

Llínea 11:

:<math>\Delta E = \mathit{h} \cdot \nu </math>

on <math>mathit{h}</math> és la [[constant de Planck]], <math>nu</math> és la freqüència del feix o ona electromagnètica associada a eixe quant de llum i <*math>Delta I</math> és la diferència d'energia. Esta equació és coneguda també com ''l'equació bàsica de l'espectroscòpia''. Les diferències d'energia entre estats quàntics depenen de la composició elemental de la prova o de l'estructura de la molècula, i per això este método proporciona informació important per a astrònoms, físics, químics i biòlecs.

a on <math>\mathit{h}</math> és la [[constant de Planck]], <math>\nu</math> és la freqüència del feix o ona electromagnètica associada a eixe quant de llum i <math>\Delta E</math> és la diferència d'energia. Esta equació és coneguda també com ''l'equació bàsica de l'espectroscòpia''. Les diferències d'energia entre estats quàntics depenen de la composició elemental de la prova o de l'estructura de la molècula, i per això este método proporciona informació important per a astrònoms, físics, químics i biòlecs.

Per mig d'un [[espectrofotómetro]] es medix l'espectre de la llum (intensitat de la llum absorbida, reflectida o emesa en funció de la freqüència o de la llongitut d'ona). Els espectres es diferencien considerablement d'element a element.

== Referències ==

* Cortie, A. L. (1921), «Sir Norman Lockyer, 1836 – 1920», The Astrophysical Journal 53: 233-248

* Isaac Asimov, Understanding Physics, Vol. 1, p.108

* Saul, Louise. (2020, 06 de abril). Los diferentes tipos de espectroscopia para el análisis químico. AZoOptics

== Bibliografia ==

* Jerry Workman; Art Springsteen, eds. (1998). Applied Spectroscopy. Boston: Academic Press. ISBN 978-0-08-052749-9

* John M. Chalmers; Peter Griffiths, eds. (2006). Handbook of Vibrational Spectroscopy. New York: Wiley. ISBN 978-0-471-98847-2

* Peter M. Skrabal (2012). Spectroscopy - An interdisciplinary integral description of spectroscopy from UV to NMR (e-book). ETH Zurich: vdf Hochschulverlag AG. ISBN 978-3-7281-3385-4

Llínea 29:

Llínea 30:

[[Categoria:Física]]

[[Categoria:Espectroscòpia| ]]

~~{{Traduït de|es|Espectroscopia}}~~

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 D'esta manera, es poden fer anàlisis [[Anàlisis quantitativa (química)|quantitatives]] o [[Anàlisis qualitativa|qualitatives]] d'una enorme varietat de [[substància|substàncies]], aprofitant la capacitat d'emetre o absorbir la radiació d'una determinada [[llongitut d'ona]] que presenten estes, o algun producte format a partir d'elles.
 == Aspectes generals ==
@@ Llínea 13: / Llínea 11: @@
 :<math>\Delta E = \mathit{h} \cdot \nu </math>
-on <math>mathit{h}</math> és la [[constant de Planck]], <math>nu</math> és la freqüència del feix o ona electromagnètica associada a eixe quant de llum i <*math>Delta I</math> és la diferència d'energia. Esta equació és coneguda també com ''l'equació bàsica de l'espectroscòpia''. Les diferències d'energia entre estats quàntics depenen de la composició elemental de la prova o de l'estructura de la molècula, i per això este método proporciona informació important per a astrònoms, físics, químics i biòlecs.
+a on <math>\mathit{h}</math> és la [[constant de Planck]], <math>\nu</math> és la freqüència del feix o ona electromagnètica associada a eixe quant de llum i <math>\Delta E</math> és la diferència d'energia. Esta equació és coneguda també com ''l'equació bàsica de l'espectroscòpia''. Les diferències d'energia entre estats quàntics depenen de la composició elemental de la prova o de l'estructura de la molècula, i per això este método proporciona informació important per a astrònoms, físics, químics i biòlecs.
 Per mig d'un [[espectrofotómetro]] es medix l'espectre de la llum (intensitat de la llum absorbida, reflectida o emesa en funció de la freqüència o de la llongitut d'ona). Els espectres es diferencien considerablement d'element a element.
+== Referències ==
+* Cortie, A. L. (1921), «Sir Norman Lockyer, 1836 – 1920», The Astrophysical Journal 53: 233-248
+* Isaac Asimov, Understanding Physics, Vol. 1, p.108
+* Saul, Louise. (2020, 06 de abril). Los diferentes tipos de espectroscopia para el análisis químico. AZoOptics
+== Bibliografia ==
+* Jerry Workman; Art Springsteen, eds. (1998). Applied Spectroscopy. Boston: Academic Press. ISBN 978-0-08-052749-9
+* John M. Chalmers; Peter Griffiths, eds. (2006). Handbook of Vibrational Spectroscopy. New York: Wiley. ISBN 978-0-471-98847-2
+* Peter M. Skrabal (2012). Spectroscopy - An interdisciplinary integral description of spectroscopy from UV to NMR (e-book). ETH Zurich: vdf  Hochschulverlag AG. ISBN 978-3-7281-3385-4
 {{Química}}
@@ Llínea 29: / Llínea 30: @@
 [[Categoria:Física]]
 [[Categoria:Espectroscòpia| ]]
-{{Traduït de|es|Espectroscopia}}