Canvis

Posteriorment al decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millores que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[sigle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millora, pero ya no es trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en l'any [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les sèus de [[Sèu de Saragossa|Saragossa]] i [[Sèu d'Oriola|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en l'any [[1657]].

Posteriorment al decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millores que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[sigle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millora, pero ya no es trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en l'any [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les sèus de [[Sèu de Saragossa|Saragossa]] i [[Sèu d'Oriola|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en l'any [[1657]].

== Decadència i Desamortisació. Sigle XIX ==

== Decadència i desamortisació. Sigle XIX ==

 

El [[sigle XIX]] fon molt convuls per a la vida de Santa Maria de La Murta. Les disposicions deixades per Dídac Vich deixaren de respectar-se, i el rescolada del monasteri abocà als monges a vendre l'orgue de l'iglésia major i algunes obres d'art, pintures fonamentalment.

El [[sigle XIX]] fon molt convuls per a la vida de Santa Maria de La Murta. Les disposicions deixades per Dídac Vich deixaren de respectar-se, i el rescolada del monasteri abocà als monges a vendre l'orgue de l'iglésia major i algunes obres d'art, pintures fonamentalment.

Entre els personages religiosos que habitaren el monasteri destacaren [[Sant Joan de Ribera]], patriarca de [[Antioquia]] i virrei i arquebisbe de [[Valéncia]], Gilaberto Martí, bisbe de [[Sogorp]], fra Peritoya, prior del monasteri i bisbe de [[Coria]], fra Jerònim Corella, bisbe de [[Fondaries]], fra Joan d'Esteve, arquebisbe de [[Brindisi]], fra Vicent de Montalbán, general de la [[Jerònims|orde jerònima]], aixina com els membres eclesiàstics abans mencionats de la família Vich i el sant [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]].

Entre els personages religiosos que habitaren el monasteri destacaren [[Sant Joan de Ribera]], patriarca de [[Antioquia]] i virrei i arquebisbe de [[Valéncia]], Gilaberto Martí, bisbe de [[Sogorp]], fra Peritoya, prior del monasteri i bisbe de [[Coria]], fra Jerònim Corella, bisbe de [[Fondaries]], fra Joan d'Esteve, arquebisbe de [[Brindisi]], fra Vicent de Montalbán, general de la [[Jerònims|orde jerònima]], aixina com els membres eclesiàstics abans mencionats de la família Vich i el sant [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]].

== Art i tesors del Monasteri de La Murta ==

== Art i tesors del monasteri de La Murta ==

A lo llarc dels sigles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega per mig de mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics més importants del [[Comunitat Valenciana|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no és un dels més coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys.

A lo llarc dels sigles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega per mig de mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics més importants del [[Comunitat Valenciana|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no és un dels més coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys.

Per últim formava part d'este patrimoni la biblioteca del monasteri, que integrava les de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], l'[[Arciaca (diaca)|Arciaca]] Pere Esplugues, el [[Joan Vora|Verdanc Vora]] i el Bisbe de Sogorp, Gilaberto Martí, tots ells naixcuts en Alzira.

Per últim formava part d'este patrimoni la biblioteca del monasteri, que integrava les de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], l'[[Arciaca (diaca)|Arciaca]] Pere Esplugues, el [[Joan Vora|Verdanc Vora]] i el Bisbe de Sogorp, Gilaberto Martí, tots ells naixcuts en Alzira.

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]

* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]

* [[Alzira]]

* [[Alzira]]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{Commonscat|Monestir de la Murta}}

{{Commonscat|Monestir de la Murta}}

* [http://www.valenciaterraimar.org/propuesta.html?cnt_id=1823 Valéncia, Terra i Mar - El Vall de La Murta]

* [https://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]

* [http://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]

== Referències ==

== Referències ==