69 691
edicions
Canvis
→Bibliografia
Entre els personages religiosos que habitaren el monasteri destacaren [[Sant Joan de Ribera]], patriarca de [[Antioquia]] i virrei i arquebisbe de [[Valéncia]], Gilaberto Martí, bisbe de [[Sogorp]], fra Peritoya, prior del monasteri i bisbe de [[Coria]], fra Jerònim Corella, bisbe de [[Fondaries]], fra Joan d'Esteve, arquebisbe de [[Brindisi]], fra Vicent de Montalbán, general de la [[Jerònims|orde jerònima]], aixina com els membres eclesiàstics abans mencionats de la família Vich i el sant [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]].
Entre els personages religiosos que habitaren el monasteri destacaren [[Sant Joan de Ribera]], patriarca de [[Antioquia]] i virrei i arquebisbe de [[Valéncia]], Gilaberto Martí, bisbe de [[Sogorp]], fra Peritoya, prior del monasteri i bisbe de [[Coria]], fra Jerònim Corella, bisbe de [[Fondaries]], fra Joan d'Esteve, arquebisbe de [[Brindisi]], fra Vicent de Montalbán, general de la [[Jerònims|orde jerònima]], aixina com els membres eclesiàstics abans mencionats de la família Vich i el sant [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]].
== Art i tesors del Monasteri de La Murta ==
== Art i tesors del monasteri de La Murta ==
A lo llarc dels sigles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega per mig de mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics més importants del [[Comunitat Valenciana|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no és un dels més coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys.
A lo llarc dels sigles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega per mig de mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics més importants del [[Comunitat Valenciana|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no és un dels més coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys.
Per últim formava part d'este patrimoni la biblioteca del monasteri, que integrava les de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], l'[[Arciaca (diaca)|Arciaca]] Pere Esplugues, el [[Joan Vora|Verdanc Vora]] i el Bisbe de Sogorp, Gilaberto Martí, tots ells naixcuts en Alzira.
Per últim formava part d'este patrimoni la biblioteca del monasteri, que integrava les de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], l'[[Arciaca (diaca)|Arciaca]] Pere Esplugues, el [[Joan Vora|Verdanc Vora]] i el Bisbe de Sogorp, Gilaberto Martí, tots ells naixcuts en Alzira.
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]
* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]
* [[Alzira]]
* [[Alzira]]
== Referències ==
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=130 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià]
* Picó, Maria Josep «la vall dels Jerònims». Sàpiens [Barcelona], núm. 93, juliol 2010, p. 65. ISSN: 1695-2014
== Bibliografia ==
*La font principal d'este artícul és l'obra de Luis Arciniega Garcia: Santa María de la Murta (Alcira): Artífices, comitentes y la Damnatio Memoriae de D. Diego Vich, Separata de la obra La orden de San Jerónimo y sus monasterios. Actas del Simposium (I). San Lorenzo del Escorial, 1/5-IX-1999
*Morera, Juan Bautista (1995). Ayuntamiento de Alzira, Germania Serveis Gràfics, S.L.. ed. Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de nuestra señora de La Murta, de Juan Bautista Morera (Año 1773). pp. 197. ISBN 84-88689-22-5
*Campón Gonzalvo, Julia (1991). Ayuntamiento de Alcira. ed. Historia del Monasterio de Santa María de la Murta. pp. 106
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Monestir de la Murta}}
{{Commonscat|Monestir de la Murta}}
* [http://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]
* [https://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]
== Referències ==
== Referències ==