Diferència entre les revisions de "Diamant"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:diamants.jpg|thumb|200px|right|<center>Diamants</center>]]
+
[[File:Brillanten.jpg|thumb|250px|right|<center>Diamants en talla de Brillants</center>]]
 
 
El '''diamant''' (del [[llatí]] diamas, -antis) és una pedra preciosa molt valorada en joyeria formada per [[carbono]] cristalisat en el sistema cúbic ; és transparent, molt dura i brillant.  
 
El '''diamant''' (del [[llatí]] diamas, -antis) és una pedra preciosa molt valorada en joyeria formada per [[carbono]] cristalisat en el sistema cúbic ; és transparent, molt dura i brillant.  
+
 
Actualment és el material natural més dur que existix i un diamat a soles pot ser rallat per un atre diamant. Ademés de ser molt apreciats en joyeria són utilisats en l'indústria en broques, per a tallar cristals, en medicina, etc.
+
== Característiques ==
 +
Actualment és el material natural més dur que existix i un diamant a soles pot ser rallat per un atre diamant.
 +
 
 +
El diamant és un dels minerals en més valor del món per les seues característiques físiques i òptiques. Per la seua estructura cristalina extremadament rígida, pot ser contaminada per pocs tipos d'impurees, com el [[bor]] i el [[nitrogen]].
 +
 
 +
L'indústria del diamant pot ser separada en dos categories bàsicament distintes: una relacionada en els diamants de grau gema, i un atre per als diamants de grau industrial. Encara que existix un gran comerç en abdós tipos de diamants, els dos mercats actuen en formes dràsticament distintes i diferents. Ademés de ser molt apreciats en joyeria són utilisats en l'indústria en broques, per a tallar cristals, en medicina, etc.
 
   
 
   
 
El [[brillant]] és un diamant tallat en 58 facets, 33 per l'endret i 25 pel revés.
 
El [[brillant]] és un diamant tallat en 58 facets, 33 per l'endret i 25 pel revés.
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Brillant]]
 +
 +
== Referències ==
 +
* L.S. Pan and D.R. Kania (1995). Diamond: Electronic Properties and Applications. Kluwer Academic Publishers
 +
* Tolkowsky, Marcel (1919). Diamond Design: A Study of the Reflection and Refraction of Light in a Diamond. London: E. & F.N. Spon, Ltd. (Web edition as edited by Jasper Paulsen, Seattle, 2001)
 +
* Zaitsev, A. M. (2001). Optical Properties of Diamond : A Data Handbook. Springer.
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Feldman, A. and Robins, L.H. (1991). Applications of Diamond Films and Related Materials. Elsevier Sci
 +
* G. Davies (1994). Properties and growth of diamond. INSPEC
 +
* J.E. Field (1979). The Properties of Diamond. Londres: Academic Press
 +
* O'Donoghue, Michael (2006). Gems. Elsevier. ISBN 0-75-065856-8
 +
* O'Donoghue, Michael, and Joyner, Louise (2003). Identification of gemstones. Gran Bretaña: Butterworth-Heinemann. pp. 12-19. ISBN 0-7506-5512-7
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Cut unnamed diamonds}}
 
   
 
   
 
[[Categoria:Minerals]]
 
[[Categoria:Minerals]]
 
[[Categoria:Gemes]]
 
[[Categoria:Gemes]]
 
[[Categoria:Joyeria]]
 
[[Categoria:Joyeria]]

Última revisió del 12:11 6 ago 2023

Diamants en talla de Brillants

El diamant (del llatí diamas, -antis) és una pedra preciosa molt valorada en joyeria formada per carbono cristalisat en el sistema cúbic ; és transparent, molt dura i brillant.

Característiques[editar | editar còdic]

Actualment és el material natural més dur que existix i un diamant a soles pot ser rallat per un atre diamant.

El diamant és un dels minerals en més valor del món per les seues característiques físiques i òptiques. Per la seua estructura cristalina extremadament rígida, pot ser contaminada per pocs tipos d'impurees, com el bor i el nitrogen.

L'indústria del diamant pot ser separada en dos categories bàsicament distintes: una relacionada en els diamants de grau gema, i un atre per als diamants de grau industrial. Encara que existix un gran comerç en abdós tipos de diamants, els dos mercats actuen en formes dràsticament distintes i diferents. Ademés de ser molt apreciats en joyeria són utilisats en l'indústria en broques, per a tallar cristals, en medicina, etc.

El brillant és un diamant tallat en 58 facets, 33 per l'endret i 25 pel revés.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • L.S. Pan and D.R. Kania (1995). Diamond: Electronic Properties and Applications. Kluwer Academic Publishers
  • Tolkowsky, Marcel (1919). Diamond Design: A Study of the Reflection and Refraction of Light in a Diamond. London: E. & F.N. Spon, Ltd. (Web edition as edited by Jasper Paulsen, Seattle, 2001)
  • Zaitsev, A. M. (2001). Optical Properties of Diamond : A Data Handbook. Springer.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Feldman, A. and Robins, L.H. (1991). Applications of Diamond Films and Related Materials. Elsevier Sci
  • G. Davies (1994). Properties and growth of diamond. INSPEC
  • J.E. Field (1979). The Properties of Diamond. Londres: Academic Press
  • O'Donoghue, Michael (2006). Gems. Elsevier. ISBN 0-75-065856-8
  • O'Donoghue, Michael, and Joyner, Louise (2003). Identification of gemstones. Gran Bretaña: Butterworth-Heinemann. pp. 12-19. ISBN 0-7506-5512-7

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons