Diferència entre les revisions de "Grafit"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:grafit.jpg|thumb|200px|right|<center>Grafit</center>]]
+
[[File:Graphite-233436.jpg|thumb|200px|right|<center>Grafit</center>]]
  
−
El ''''grafit''' és un mineral de [[carbono]] cristalisat de color [[negre]] i compacte. Hui en dia, es pot generar artificialment i s'utilisa en l'indústria per a la fabricació de [[llapis|llapisssos]] i uns atres productes.
+
El '''grafit''' és un mineral de [[carbono]] cristalisat de color [[negre]] i compacte. Hui en dia, es pot generar artificialment i s'utilisa en l'indústria per a la fabricació de [[llapis|llapisssos]] i uns atres productes.  
  
 +
El grafit és una de les formes alotrópiques en les que es pot presentar el carbono en la naturalea. Atres formes són el [[diamant]], la [[chaoita]] i la [[lonsdaleíta]]. A pressió atmosfèrica i temperatura ambiente el polimorfo més estable és el grafit. No obstant, la transformació del diamant en grafit és tan extremadament llenta que solament és apreciable a escala geològica.
 +
 +
== Propietats ==
 +
El grafit és de color [[negre]] i [[gris]] en lluentor metàlica, refractari i es exfolia en molta facilitat. En la direcció perpendicular a les capes presenta una conductivitat de l'electricitat baixa, que aumenta en la temperatura, comportant-se puix com un semiconductor. A lo llarc de les capes la conductivitat és major i aumenta proporcionalment a la temperatura, comportant-se com un conductor semimetàlic. Encara que tant el grafit com el diamant estan formats exclusivament per àtoms de carbono, el grafit és molt bla i opac, mentres que el diamant és el mineral més dur segons l'escala de Mohs i ademés deixa passar la llum a través de sí.
 +
 +
== Aplicacions ==
 +
* El grafit mesclat en una pasta s'utilisa per a fabricar la mina dels [[Llapis|llàpissos]].
 +
* S'usa com a component de rajoles refractaris, [[Cresol|cresols]], etc.
 +
* En esgolar-se les capes fàcilment en el grafit, resulta ser un bon lubrificant sòlit.
 +
* S'utilisa en la fabricació de diverses peces en ingenieria, com pistons, juntes, alfardons, rodaments, etc.
 +
* Per la seua conductivitat elèctrica i a la seua resistència química s'usa per a fabricar electrodos. També té atres aplicacions elèctriques, com els carbons d'un motor (graneretes), que entren en contacte en el colector.
 +
* S'ampra en reactors nuclears, com a moderador.
 +
* És utilisat l'art no convencional; en chicotetes escultures en la mina d'un llapis , com les realisades pels artistes i escultors: el [[Rússia|rus]] Salavat Fidai, Henry Quesada de [[Costa Rica]] i Jasenko Dordević de [[Bòsnia]], entre uns atres.
 +
 +
== Referències ==
 +
* Chung, D. D. L. (2002). «Review Graphite». Journal of Materials Science 37 (8): 1475-1489. S2CID 189839788. doi:10.1023/A:1014915307738
 +
* [https://rruff.info/doclib/hom/graphite.pdf Anthony, John W.; Bideaux, Richard A.; Bladh, Kenneth W. et al., eds. (1990). «Graphite». Handbook of Mineralogy. Vol. I (Elements, Sulfides, Sulfosalts). Chantilly, VA: Mineralogical Society of America. ISBN 978-0962209703.]
 +
* [https://www.britannica.com/science/graphite-carbon Graphite. Encyclopædia Britannica Online. (en [[anglés]])]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Acheson, E. G. "Manufacture of Graphite", Patente USPTO n.º 568323
 +
* Lugaro, Maria. (2005). Stardust From Meteorites: An Introduction To Presolar Grains. World Scientific. pp. 14, 154-157. ISBN 9789814481373
 +
* Rock, Peter A. (1983). Termodinámica Química. University Science Books. pp. 257-260. ISBN 9781891389320
 +
* Sutphin, David M.; James D. Bliss (August 1990). «Grafito en escamas diseminado y tipos de yacimientos de grafito amorfo; un análisis utilizando modelos de ley y tonelaje». CIM Bulletin 83 (940): 85-89
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Native graphite}}
  
 
[[Categoria:Minerals]]
 
[[Categoria:Minerals]]
 
[[Categoria:Indústria]]
 
[[Categoria:Indústria]]

Última revisió del 16:36 11 ago 2023

Grafit

El grafit és un mineral de carbono cristalisat de color negre i compacte. Hui en dia, es pot generar artificialment i s'utilisa en l'indústria per a la fabricació de llapisssos i uns atres productes.

El grafit és una de les formes alotrópiques en les que es pot presentar el carbono en la naturalea. Atres formes són el diamant, la chaoita i la lonsdaleíta. A pressió atmosfèrica i temperatura ambiente el polimorfo més estable és el grafit. No obstant, la transformació del diamant en grafit és tan extremadament llenta que solament és apreciable a escala geològica.

Propietats[editar | editar còdic]

El grafit és de color negre i gris en lluentor metàlica, refractari i es exfolia en molta facilitat. En la direcció perpendicular a les capes presenta una conductivitat de l'electricitat baixa, que aumenta en la temperatura, comportant-se puix com un semiconductor. A lo llarc de les capes la conductivitat és major i aumenta proporcionalment a la temperatura, comportant-se com un conductor semimetàlic. Encara que tant el grafit com el diamant estan formats exclusivament per àtoms de carbono, el grafit és molt bla i opac, mentres que el diamant és el mineral més dur segons l'escala de Mohs i ademés deixa passar la llum a través de sí.

Aplicacions[editar | editar còdic]

  • El grafit mesclat en una pasta s'utilisa per a fabricar la mina dels llàpissos.
  • S'usa com a component de rajoles refractaris, cresols, etc.
  • En esgolar-se les capes fàcilment en el grafit, resulta ser un bon lubrificant sòlit.
  • S'utilisa en la fabricació de diverses peces en ingenieria, com pistons, juntes, alfardons, rodaments, etc.
  • Per la seua conductivitat elèctrica i a la seua resistència química s'usa per a fabricar electrodos. També té atres aplicacions elèctriques, com els carbons d'un motor (graneretes), que entren en contacte en el colector.
  • S'ampra en reactors nuclears, com a moderador.
  • És utilisat l'art no convencional; en chicotetes escultures en la mina d'un llapis , com les realisades pels artistes i escultors: el rus Salavat Fidai, Henry Quesada de Costa Rica i Jasenko Dordević de Bòsnia, entre uns atres.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Acheson, E. G. "Manufacture of Graphite", Patente USPTO n.º 568323
  • Lugaro, Maria. (2005). Stardust From Meteorites: An Introduction To Presolar Grains. World Scientific. pp. 14, 154-157. ISBN 9789814481373
  • Rock, Peter A. (1983). Termodinámica Química. University Science Books. pp. 257-260. ISBN 9781891389320
  • Sutphin, David M.; James D. Bliss (August 1990). «Grafito en escamas diseminado y tipos de yacimientos de grafito amorfo; un análisis utilizando modelos de ley y tonelaje». CIM Bulletin 83 (940): 85-89

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Grafit&oldid=275001»