Diferència entre les revisions de "Estat"

Sin resumen de edición
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma de [[organització]] social, econòmica, política sobirana i coercitiva, formada per un conjunt d' [[institució|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeixement per part de la [[comunitat internacional]].
[[File:Jacob Jordaens- Al·legoria de la Pau.jpg|thumb|250px|Alegoria de la Pau i la felicitat de l'Estat. Obra conservada en la Biblioteca Museu Víctor Balaguer]]


El concepte d'Estat diferix segons els autors, però alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseïxen la [[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolitzar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mitjans materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguretat i unes atres com les relacions exteriors.
'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma d'[[organisació]] social, econòmica, política soberana i coercitiva, formada per un conjunt d'[[institució|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeiximent per part de la [[comunitat internacional]].


Probablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemany [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mitjans de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. A més, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[segle XV]], de la [[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en la [[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.
El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseïxen l'[[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en l'any [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], l'[[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors.


Aixi mateix, com a evolució del concepte s'ha desenrotllat el "[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'organització estatal aquelles resultants del [[imperi de la llei]] i la [[separació de poders|divisió de poders]] (executiu, legislatiu i judicial) i altres funcions més subtils, però pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia.
Provablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemà [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mijos de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. Ademés, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[sigle XV]], de l'[[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en l'[[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.
 
Aixina mateix, com a evolució del concepte s'ha desenrollat l'"[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'organisació estatal aquelles resultants de l'[[imperi de la llei]] i la [[separació de poders|divisió de poders]] (eixecutiu, llegislatiu i judicial) i atres funcions més subtils, pero pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia.


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{DGLV|Estat}}
* [http://www.monografias.com/trabajos11/estadel/estadel.shtml L'Estat i els seus elements]
* [http://www.monografias.com/trabajos11/estadel/estadel.shtml L'Estat i els seus elements]
* [http://derecho.laguia2000.com/parte-general/concepto-de-estado Concepte d'Estat]
* [http://derecho.laguia2000.com/parte-general/concepto-de-estado Concepte d'Estat]