Diferència entre les revisions de "Cees Nooteboom"
Sin resumen de edición |
|||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | |||
| nom = Cornelis Johannes Jacobus Maria Nooteboom | |||
| image = | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Països Baixos|Holandesa]] | |||
| ocupació = Escritor, poeta i hispaniste. | |||
| data_naix = [[31 de juliol]] de [[1933]] | |||
| lloc_naix = [[L'Haya]], [[Països Baixos]] | |||
| data_mort = | |||
| lloc_mort = | |||
}} | |||
'''Cornelis Johannes Jacobus Maria Nooteboom''', més conegut com a '''Cees Nooteboom''' ([[L'Haya]], [[Països Baixos]], [[31 de juliol]] de [[1933]]) és un escritor, poeta, noveliste, ensagiste, traductor i hispaniste holandés. | '''Cornelis Johannes Jacobus Maria Nooteboom''', més conegut com a '''Cees Nooteboom''' ([[L'Haya]], [[Països Baixos]], [[31 de juliol]] de [[1933]]) és un escritor, poeta, noveliste, ensagiste, traductor i hispaniste holandés. | ||
| Llínea 5: | Llínea 16: | ||
Fill de Johanna Pessers i Hubertus Nooteboom. Batejat catòlic (segons ''El desvío a Santiago''). La seua formació escolar estigué marcada per un desplaçament constant per varis coleges. Dins de les institucions que ho varen rebre es troben un monasteri franciscà en Venray (Limburc-Paísos Baixos) i un centre d'educació secundària agustinià en [[Eindhoven]]. Finalment acabaria el seu bachillerat en un colege nocturn d'[[Utrecht]]. | Fill de Johanna Pessers i Hubertus Nooteboom. Batejat catòlic (segons ''El desvío a Santiago''). La seua formació escolar estigué marcada per un desplaçament constant per varis coleges. Dins de les institucions que ho varen rebre es troben un monasteri franciscà en Venray (Limburc-Paísos Baixos) i un centre d'educació secundària agustinià en [[Eindhoven]]. Finalment acabaria el seu bachillerat en un colege nocturn d'[[Utrecht]]. | ||
Obtingué el seu primer treball en [[1951]] en un banc de [[Hilversum]], pero ho abandonà ràpidament per a viajar per [[Europa]]. Este primer viage li va permetre preparar i idear lo que temps despuix seria la seua primera novela, ''Phillip i els atres'', publicada uns anys més tart, en [[1957]] i guardonada en el Premi [[Ana Frank]]. | Obtingué el seu primer treball en l'any [[1951]] en un banc de [[Hilversum]], pero ho abandonà ràpidament per a viajar per [[Europa]]. Este primer viage li va permetre preparar i idear lo que temps despuix seria la seua primera novela, ''Phillip i els atres'', publicada uns anys més tart, en [[1957]] i guardonada en el Premi [[Ana Frank]]. | ||
Cees Nooteboom seguí en una meditació sobre l'ofici d'escritor dins de l'estètica del ''[[nouveau roman]]''. ''De ridder is gestorven'' (''El cavaller ha mort'', [[1963]]). ''De Parijse beroerte'' (''Els disturbis de París'', [[1968]]) tracta sobre el maig francés de l'any [[1968]]. ''Rituels'' (''Rituals'', [[1980]]) fonuna novela que obtingué gran èxit, ya dins de l'orientació [[Existencialisme|existencialista]] que governa tota la seua obra. De la seua producció posterior destaquen, ''Het lied van schijn en wezen'' (''Una cançó del ser i l'apariència'', [[1981]]) i ''In Nederland'' (''En les montanyes dels Països Baixos'', [[1984]]), a on contrapon ficció i realitat. | Cees Nooteboom seguí en una meditació sobre l'ofici d'escritor dins de l'estètica del ''[[nouveau roman]]''. ''De ridder is gestorven'' (''El cavaller ha mort'', [[1963]]). ''De Parijse beroerte'' (''Els disturbis de París'', [[1968]]) tracta sobre el maig francés de l'any [[1968]]. ''Rituels'' (''Rituals'', [[1980]]) fonuna novela que obtingué gran èxit, ya dins de l'orientació [[Existencialisme|existencialista]] que governa tota la seua obra. De la seua producció posterior destaquen, ''Het lied van schijn en wezen'' (''Una cançó del ser i l'apariència'', [[1981]]) i ''In Nederland'' (''En les montanyes dels Països Baixos'', [[1984]]), a on contrapon ficció i realitat. | ||