Diferència entre les revisions de "Catolicisme polític" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

El '''Catolicisme polític''' és un concepte polític i cultural que promou les idees i la [[Doctrina social de l'Iglésia|doctrina social]] de l'[[Iglésia catòlica]] en la vida pública a través de l'acció de govern.

== ~~Historia~~ ==

== Història ==

El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del [[sigle XIX]] de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en [[~~Prúsia~~]], i despuix en tota l'[[Alemanya]] unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>.

El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del [[sigle XIX]] de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en [[Prússia]], i despuix en tota l'[[Alemanya]] unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>.

Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[[[Àustria]]-[[Hongria]]]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.

Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria]]-[[Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.

Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de [[1891]] del [[Papa]] [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou ~~va impondre i~~ desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la ~~seu~~ encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en [[Europa]] i més tart en [[Amèrica del Nort]], varen ~~començar~~ a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.

Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de l'any [[1891]] del [[Papa]] [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seua encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del [[sigle XIX]] de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en [[Europa]] i més tart en [[Amèrica del Nort]], varen escomençar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.

== Referències ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 El '''Catolicisme polític''' és un concepte polític i cultural que promou les idees i la [[Doctrina social de l'Iglésia|doctrina social]] de l'[[Iglésia catòlica]] en la vida pública a través de l'acció de govern.
-== Historia ==
+== Història ==
-El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del [[sigle XIX]] de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en [[Prúsia]], i despuix en tota l'[[Alemanya]] unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>.
+El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del [[sigle XIX]] de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en [[Prússia]], i despuix en tota l'[[Alemanya]] unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>.
-Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[[[Àustria]]-[[Hongria]]]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.
+Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria]]-[[Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.
-Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de [[1891]] del [[Papa]] [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou va impondre i desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seu encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en [[Europa]] i més tart en [[Amèrica del Nort]], varen començar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.
+Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de l'any [[1891]] del [[Papa]] [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seua encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del [[sigle XIX]] de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en [[Europa]] i més tart en [[Amèrica del Nort]], varen escomençar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.
 == Referències ==