Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  18:10 23 ago 2023
Text reemplaça - 'Sant Francisco' a 'San Francisco'
Llínea 78: Llínea 78:  
[[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (cridada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]].
 
[[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (cridada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]].
   −
Les riquees trobades per González Dávila varen fer que el governador de Panamà, [[Pedro Arias Dávila|Pedrarias Dávila]], enviara una missió al mando de [[Francisco Hernández de Còrdova (fundador de Nicaragua)|Francisco Hernández de Còrdova]], qui vorejant el llitoral Pacífic va desembarcar en el [[riu Gran de Tárcoles]] i va fundar la [[Vila de Brusseles]] en 1524, sent esta la primera població hispana en territori costarriqueny. En 1534 [[Felipe Gutiérrez]] va obtindre permís per a conquistar la [[Governació de Veragua]] i en 1538, [[Hernán Sánchez de Badajoz]] es va convertir en alvançat i mariscal de Costa Rica, va fundar l'efímera ciutat de Badajoz en [[cordillera de Talamanca|Talamanca]] i el port de Sant Marcos. En 1540, [[Diego Gutiérrez i Toledo|Diego de Gutiérrez]] va recórrer el llitoral caribeny fins a aplegar al riu Sant Joan. Va fundar les poblacions de Santiago i Sant Francisco en el territori de [[Cartago (Costa Rica)|Cartago]]. Va capturar després als cacics [[Camaquiri|Camaquire]] i [[Cocorí]] per a demanar recompensa (a pesar de que fon ben rebut pels aborigens), i despuix d'internar-se en les planures de Santa Clara per a eixir a la [[Cordillera Volcànica Central (Costa Rica)|Cordillera Central]], fon emboscat i va morir. Despuix d'açò, no va haver més expedicions al país per un lapsus de dèu anys.
+
Les riquees trobades per González Dávila varen fer que el governador de Panamà, [[Pedro Arias Dávila|Pedrarias Dávila]], enviara una missió al mando de [[Francisco Hernández de Còrdova (fundador de Nicaragua)|Francisco Hernández de Còrdova]], qui vorejant el llitoral Pacífic va desembarcar en el [[riu Gran de Tárcoles]] i va fundar la [[Vila de Brusseles]] en 1524, sent esta la primera població hispana en territori costarriqueny. En 1534 [[Felipe Gutiérrez]] va obtindre permís per a conquistar la [[Governació de Veragua]] i en 1538, [[Hernán Sánchez de Badajoz]] es va convertir en alvançat i mariscal de Costa Rica, va fundar l'efímera ciutat de Badajoz en [[cordillera de Talamanca|Talamanca]] i el port de Sant Marcos. En 1540, [[Diego Gutiérrez i Toledo|Diego de Gutiérrez]] va recórrer el llitoral caribeny fins a aplegar al riu Sant Joan. Va fundar les poblacions de Santiago i San Francisco en el territori de [[Cartago (Costa Rica)|Cartago]]. Va capturar després als cacics [[Camaquiri|Camaquire]] i [[Cocorí]] per a demanar recompensa (a pesar de que fon ben rebut pels aborigens), i despuix d'internar-se en les planures de Santa Clara per a eixir a la [[Cordillera Volcànica Central (Costa Rica)|Cordillera Central]], fon emboscat i va morir. Despuix d'açò, no va haver més expedicions al país per un lapsus de dèu anys.
    
En giner de 1561, [[Juan de Cavallón y Arboleda|Juan de Cavallón]] va recórrer Nicoya i va entrar en el [[Entanque Central (Costa Rica)|Entanque Central]], a on va fundar [[Garcimuñoz|Castell de Garcimuñoz]], la primera població de la Vall Central. A Juan de Cavallón se li considera com el primer conquistador ibèric de Costa Rica, si ben no va poder eixercir un control absolut de la població indígena i es va vore envolt en una lluita contra el cacic [[Garabito (rei)|Garabito]], rei dels [[huetares]], per a poder adquirir quemenjars. El regne de Garabito s'estenia des del [[riu Virilla]] fins a les costes del Pacífic ([[Cantó de Garabito|Jacó]] i [[Cantó de Tilarán|Tilarán]]) i des de la cordillera Volcànica Central fins al [[Riu Sant Joan (Nicaragua)|riu Sant Joan]], i la seua influència en el país era enorme, encara entre els seus enemics els [[Chorotega|chorotegues]], que controlaven Nicoya. Garabito, símbol de la resistència huetar, no es va enfrontar obertament als espanyols, sino que va usar tàctiques de [[Guerra de guerrilles|guerrilla]], en emboscades i incursions ràpides en els campaments i les poblacions espanyoles.
 
En giner de 1561, [[Juan de Cavallón y Arboleda|Juan de Cavallón]] va recórrer Nicoya i va entrar en el [[Entanque Central (Costa Rica)|Entanque Central]], a on va fundar [[Garcimuñoz|Castell de Garcimuñoz]], la primera població de la Vall Central. A Juan de Cavallón se li considera com el primer conquistador ibèric de Costa Rica, si ben no va poder eixercir un control absolut de la població indígena i es va vore envolt en una lluita contra el cacic [[Garabito (rei)|Garabito]], rei dels [[huetares]], per a poder adquirir quemenjars. El regne de Garabito s'estenia des del [[riu Virilla]] fins a les costes del Pacífic ([[Cantó de Garabito|Jacó]] i [[Cantó de Tilarán|Tilarán]]) i des de la cordillera Volcànica Central fins al [[Riu Sant Joan (Nicaragua)|riu Sant Joan]], i la seua influència en el país era enorme, encara entre els seus enemics els [[Chorotega|chorotegues]], que controlaven Nicoya. Garabito, símbol de la resistència huetar, no es va enfrontar obertament als espanyols, sino que va usar tàctiques de [[Guerra de guerrilles|guerrilla]], en emboscades i incursions ràpides en els campaments i les poblacions espanyoles.

Menú de navegació