Diferència entre les revisions de "Regne de Croàcia"
Sense resum d'edició |
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat' |
||
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Estat desaparegut | {{Estat desaparegut | ||
| nom_oficial = | | nom_oficial = Regne de Croàcia<br />''Kraljevina Hrvatska''<br />''Regnum Croatiae'' | ||
| nom_complet = | | nom_complet = Regne de Croàcia | ||
| nom_comú = | | nom_comú = Regne de Croàcia | ||
| status = | | status = | ||
| status_text = | | status_text = | ||
| empire = | | empire = | ||
| forma_de_govern = | | forma_de_govern = [[Monarquia absoluta]] | ||
| p1 = Croàcia dàlmata | | p1 = Croàcia dàlmata | ||
| bandera_p1 = | | bandera_p1 = Coats of arms of None.svg | ||
| p2 = Principat | | p2 = Principat de Panonia | ||
| bandera_p2 = | | bandera_p2 = Coats of arms of None.svg | ||
| p3 = | | p3 = | ||
| bandera_p3 = | | bandera_p3 = | ||
| s1 = Regne de Croàcia (Habsburgo) | | s1 = Regne de Croàcia (Habsburgo) | ||
| bandera_s1 = Flag of the Kingdom of Croatia (Habsburg).svg|border | | bandera_s1 = Flag of the Kingdom of Croatia (Habsburg).svg|border | ||
| s2 | | s2 = Regne d'Hongria | ||
| bandera_s2 = Hungary Arms.svg | |||
| | | s3 = | ||
| bandera_s3 = | | bandera_s3 = | ||
| s4 = | | s4 = | ||
| Llínea 27: | Llínea 25: | ||
| s6 = | | s6 = | ||
| bandera_s6 = | | bandera_s6 = | ||
| | | image_bandera = Coats of arms of None.svg | ||
| bandera = | | bandera = | ||
| | | image_escut = CoA of the Kingdom of Croatia.svg | ||
| símbol = | | símbol = | ||
| map = Kingdom of Croatia.png | | map = Kingdom of Croatia.png | ||
| map_descripció = | | map_descripció = El Regne de Croàcia en 925 | ||
| capital = [[Tomislavgrad]], [[Šibenik]], [[Knin]], [[Solin (Croacia)|Solin]]. | | capital = [[Tomislavgrad]], [[Šibenik]], [[Knin]], [[Solin (Croacia)|Solin]]. | ||
| latd = |latm = |latNS = |longd = |longm = |longEW = | | latd = |latm = |latNS = |longd = |longm = |longEW = | ||
| Llínea 38: | Llínea 36: | ||
| himne_nacional = | | himne_nacional = | ||
| idioma = [[Idioma llatí|llatí]], [[Idioma croata|croata]] | | idioma = [[Idioma llatí|llatí]], [[Idioma croata|croata]] | ||
| idioma_no_oficial = | | idioma_no_oficial = [[Idioma hongarés|hongarés]], [[Idioma búlgar|búlgar]] | ||
| moneda = | | moneda = | ||
| era = [[Edat Mija]] | | era = [[Edat Mija]] | ||
| Llínea 75: | Llínea 73: | ||
| any_líder3 = | | any_líder3 = | ||
| títol_governant = [[Monarca|Rei]] | | títol_governant = [[Monarca|Rei]] | ||
| governant1 = | | governant1 = [[Tomislav de Croacia|Tomislav]] <small>(primer)</small> | ||
| any_governant1 = | | any_governant1 = 925-928 | ||
| governant2 = | | governant2 = [[Luis II de Hungría|Luis II]] <small>(últim)</small> | ||
| any_governant2 = | | any_governant2 = 1516-1526 | ||
| governant3 = | | governant3 = | ||
| any_governant3 = | | any_governant3 = | ||
| dades_any1 = | | dades_any1 = | ||
| dades_superfície1 = | | dades_superfície1 = 110.000 | ||
| dades_població1 = | | dades_població1 = | ||
| dades_any2 = | | dades_any2 = | ||
| dades_superfície2 = | | dades_superfície2 = | ||
| dades_població2 = | | dades_població2 = | ||
| membre_de = | | membre_de = | ||
| religió = | | religió = [[Iglesia catòlica|catòlica]] | ||
| notes = | | notes = | ||
}} | }} | ||
El '''Regne de Croàcia''' (en [[croat]] ''Kraljevina Hrvatska''), també conegut com a '''Regne dels croates''' (croat: ''Kraljevstvo Hrvata''; llatí ''Regnum Croatorum''), fon un regne [[ | |||
El '''Regne de Croàcia''' (en [[croat]] ''Kraljevina Hrvatska''), també conegut com a '''Regne dels croates''' (croat: ''Kraljevstvo Hrvata''; llatí ''Regnum Croatorum''), fon un regne [[migeval]] que comprenia la major part de lo que hui és [[Croàcia]] aixina com, periòdicament, parts de [[Bòsnia i Herzegovina]] en els [[Balcans]]. | |||
Fundat en l'any [[925]], va funcionar com un [[estat sobirà]] durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els [[venecians]], [[búlgars]], [[hongaresos]] i, en ocasions, el [[Papa]]. | Fundat en l'any [[925]], va funcionar com un [[estat sobirà]] durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els [[venecians]], [[búlgars]], [[hongaresos]] i, en ocasions, el [[Papa]]. | ||
| Llínea 102: | Llínea 101: | ||
== Origens== | == Origens== | ||
El llibre ''[[D'Administrant Imperi]]'', escrit en el [[sigle X]] per l'emperador [[Bizanci|bizantí]] [[Constantí VII]] és considerat la font més veraç sobre la migració dels pobles [[@eslavo]] cap al [[surest d'Europa]]. Segons este text, els @eslavo varen aplegar entorn o abans de l'any [[600]] procedents de lo que són aproximadament [[Galitzia]] i la [[Planura Panònica]] cap a la [[Dalmacia (província romana)|província romana de Dalmacia]]. Segons la tradició popular, els [[Poble croata|croates]] varen ser guiats a [[*Dalmacia]] per un grup de cinc germans | El llibre ''[[D'Administrant Imperi]]'', escrit en el [[sigle X]] per l'emperador [[Bizanci|bizantí]] [[Constantí VII]] és considerat la font més veraç sobre la migració dels pobles [[@eslavo]] cap al [[surest d'Europa]]. Segons este text, els @eslavo varen aplegar entorn o abans de l'any [[600]] procedents de lo que són aproximadament [[Galitzia]] i la [[Planura Panònica]] cap a la [[Dalmacia (província romana)|província romana de Dalmacia]]. Segons la tradició popular, els [[Poble croata|croates]] varen ser guiats a [[*Dalmacia]] per un grup de cinc germans nomenats Klukas, Lobel, Kosenc, Muhlo i Hrvat, i les seues dos germanes, Tuga i Buga. | ||