Diferència entre les revisions de "Regne de Croàcia"

Sense resum d'edició
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{En desenroll}}
{{Estat desaparegut  
{{Estat desaparegut  
| nom_oficial    = Regne de Croàcia<br />''Kraljevina Hrvatska''<br />''Regnum Croatiae''
| nom_oficial    = Regne de Croàcia<br />''Kraljevina Hrvatska''<br />''Regnum Croatiae''
| nom_complet    =  
| nom_complet    = Regne de Croàcia
| nom_comú        =  
| nom_comú        = Regne de Croàcia
| status          =  
| status          =  
| status_text    =  
| status_text    =  
Llínea 10: Llínea 8:
| forma_de_govern = [[Monarquia absoluta]]
| forma_de_govern = [[Monarquia absoluta]]
| p1              = Croàcia dàlmata
| p1              = Croàcia dàlmata
| bandera_p1      =  
| bandera_p1      = Coats of arms of None.svg
| p2              = Principat de Panonia
| p2              = Principat de Panonia
| bandera_p2      =  
| bandera_p2      = Coats of arms of None.svg
| p3              =  
| p3              =  
| bandera_p3      =  
| bandera_p3      =  
Llínea 27: Llínea 25:
| s6              =  
| s6              =  
| bandera_s6      =  
| bandera_s6      =  
| imatge_bandera =  
| image_bandera = Coats of arms of None.svg
| bandera        =  
| bandera        =  
| imatge_escut   =  CoA of the Kingdom of Croatia.svg
| image_escut   =  CoA of the Kingdom of Croatia.svg
| símbol          =  
| símbol          =  
| map            = Kingdom of Croatia.png
| map            = Kingdom of Croatia.png
Llínea 38: Llínea 36:
| himne_nacional              =  
| himne_nacional              =  
| idioma                      = [[Idioma llatí|llatí]], [[Idioma croata|croata]]
| idioma                      = [[Idioma llatí|llatí]], [[Idioma croata|croata]]
| idioma_no_oficial            =  
| idioma_no_oficial            = [[Idioma hongarés|hongarés]], [[Idioma búlgar|búlgar]]
| moneda                      =  
| moneda                      =  
| era                          = [[Edat Mija]]
| era                          = [[Edat Mija]]
Llínea 92: Llínea 90:
}}
}}


El '''Regne de Croàcia''' (en [[croat]] ''Kraljevina Hrvatska''), també conegut com a '''Regne dels croates''' (croat: ''Kraljevstvo Hrvata''; llatí ''Regnum Croatorum''), fon un regne [[medieval]] que comprenia la major part de lo que hui és [[Croàcia]] aixina com, periòdicament, parts de [[Bòsnia i Hercegovina]] en els [[Balcans]].  
 
El '''Regne de Croàcia''' (en [[croat]] ''Kraljevina Hrvatska''), també conegut com a '''Regne dels croates''' (croat: ''Kraljevstvo Hrvata''; llatí ''Regnum Croatorum''), fon un regne [[migeval]] que comprenia la major part de lo que hui és [[Croàcia]] aixina com, periòdicament, parts de [[Bòsnia i Herzegovina]] en els [[Balcans]].  


Fundat en l'any [[925]], va funcionar com un [[estat sobirà]] durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els [[venecians]], [[búlgars]], [[hongaresos]] i, en ocasions, el [[Papa]].  
Fundat en l'any [[925]], va funcionar com un [[estat sobirà]] durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els [[venecians]], [[búlgars]], [[hongaresos]] i, en ocasions, el [[Papa]].  
Llínea 102: Llínea 101:
== Origens==
== Origens==


El llibre ''[[D'Administrant Imperi]]'', escrit en el [[sigle X]] per l'emperador [[Bizanci|bizantí]] [[Constantí VII]] és considerat la font més veraç sobre la migració dels pobles [[@eslavo]] cap al [[surest d'Europa]]. Segons este text, els @eslavo varen aplegar entorn o abans de l'any [[600]] procedents de lo que són aproximadament [[Galitzia]] i la [[Planura Panònica]] cap a la [[Dalmacia (província romana)|província romana de Dalmacia]]. Segons la tradició popular, els [[Poble croata|croates]] varen ser guiats a [[*Dalmacia]] per un grup de cinc germans cridats Klukas, Lobel, Kosenc, Muhlo i Hrvat, i les seues dos germanes, Tuga i Buga.
El llibre ''[[D'Administrant Imperi]]'', escrit en el [[sigle X]] per l'emperador [[Bizanci|bizantí]] [[Constantí VII]] és considerat la font més veraç sobre la migració dels pobles [[@eslavo]] cap al [[surest d'Europa]]. Segons este text, els @eslavo varen aplegar entorn o abans de l'any [[600]] procedents de lo que són aproximadament [[Galitzia]] i la [[Planura Panònica]] cap a la [[Dalmacia (província romana)|província romana de Dalmacia]]. Segons la tradició popular, els [[Poble croata|croates]] varen ser guiats a [[*Dalmacia]] per un grup de cinc germans nomenats Klukas, Lobel, Kosenc, Muhlo i Hrvat, i les seues dos germanes, Tuga i Buga.