Canvis

A principis del [[sigle IX]], durant el regnat del kkan [[Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[Panonia]] i [[Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau|eslau]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La cristianisació i l'eslavisació varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[Simeó I de Bulgària|Simeó I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i bizantí. Simeó va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''caesar'', [[césar (títul)|césar]]).

A principis del [[sigle IX]], durant el regnat del kkan [[Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[Panonia]] i [[Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau|eslau]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La cristianisació i l'eslavisació varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[Simeó I de Bulgària|Simeó I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i bizantí. Simeó va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''caesar'', [[césar (títul)|césar]]).

Despuix de la mort de Simeó, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[Magiars|magiar]]s i [[pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], cridat ''Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat de Costantinoble durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]].

Despuix de la mort de Simeó, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[Magiars|magiar]]s i [[pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], nomenat ''Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat de Costantinoble durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]].

== Segon Imperi Búlgar ==

== Segon Imperi Búlgar ==

{{VT|Guerres Balcàniques}}

{{VT|Guerres Balcàniques}}

[[Archiu:BulgariaComienzosSigloXX.svg|Evolució territorial de Bulgària des de l'independència fins al final de la Primera Guerra Mundial.|thumb]]

[[Archiu:BulgariaComienzosSigloXX.svg|Evolució territorial de Bulgària des de l'independència fins al final de la Primera Guerra Mundial.|thumb]]

Bulgària es va aliar en [[Regne de Sèrbia|Sèrbia]] en febrer de [[1912]] i en [[Regne de Grècia|Grècia]] en març, declarant la guerra a l'Imperi otomà en octubre. La ciutat d'[[Adrianòpolis]] va caure en [[març]] de [[1913]] i l'Imperi otomà es va rendir: pel [[Tractat de Londres (1913)|Tractat de Londres]] (30 de maig de 1913), els turcs varen abandonar casi tots els territoris europeus a l'oest d'[[Adrianòpolis]]. El repartiment de les tandes entre les tres nacions vencedores va terminar en un desacort que va provocar l'esclat d'una nova guerra: els búlgars, que s'havien estés cap a l'est, varen reclamar el territori de [[Macedònia (regió)|Macedònia]], que havia segut conquistada pels serbis durant la guerra. El [[23 de juny]] de 1913, Fernando I va atacar a servis i grecs sense una declaració de guerra. No obstant, la [[Segona Guerra Balcànica|segona Guerra dels Balcans]] va constituir un desastre per a Bulgària perque Romania i l'Imperi otomà també varen participar contra els búlgars. Pel [[Tractat de Bucarest (1913)|Tractat de Bucarest]] ([[10 d'agost]] de 1913), Bulgària va obtindre una part de Tracia al sur que li va permetre un accés al [[mar Egeu]], pero devia cedir [[Dobruja meridional|Dobrudja del sur]] a Romania, mentres que Sèrbia retenia el disputat territori de Macedònia. Pel Tractat d'@Costantinoble, Bulgària també devia tornar Adrianòpolis i [[*Tracia oriental|Tràcia Oriental]] al [[Imperi otomà]].

Bulgària es va aliar en [[Regne de Sèrbia|Sèrbia]] en febrer de [[1912]] i en [[Regne de Grècia|Grècia]] en març, declarant la guerra a l'Imperi otomà en octubre. La ciutat d'[[Adrianòpolis]] va caure en [[març]] de [[1913]] i l'Imperi otomà es va rendir: pel [[Tractat de Londres (1913)|Tractat de Londres]] (30 de maig de 1913), els turcs varen abandonar casi tots els territoris europeus a l'oest d'[[Adrianòpolis]]. El repartiment de les tandes entre les tres nacions vencedores va terminar en un desacort que va provocar l'esclat d'una nova guerra: els búlgars, que s'havien estés cap a l'est, varen reclamar el territori de [[Macedònia (regió)|Macedònia]], que havia segut conquistada pels serbis durant la guerra. El [[23 de juny]] de 1913, Fernando I va atacar a servis i grecs sense una declaració de guerra. No obstant, la [[Segona Guerra Balcànica|segona Guerra dels Balcans]] va constituir un desastre per a Bulgària perque Romania i l'Imperi otomà també varen participar contra els búlgars. Pel [[Tractat de Bucarest (1913)|Tractat de Bucarest]] ([[10 d'agost]] de 1913), Bulgària va obtindre una part de Tràcia al sur que li va permetre un accés al [[mar Egeu]], pero devia cedir [[Dobruja meridional|Dobrudja del sur]] a Romania, mentres que Sèrbia retenia el disputat territori de Macedònia. Pel Tractat d'@Costantinoble, Bulgària també devia tornar Adrianòpolis i [[*Tracia oriental|Tràcia Oriental]] al [[Imperi otomà]].

El [[Atentat de Sarajevo|assessinat de l'archiduc Fernando]] en [[Sarajevo]] en [[1914]] va provocar la ruptura de relacions entre Àustria-Hongria i Sèrbia i va posar en moviment les aliances diplomàtiques i militars que s'havien realisat en les décades precedents entre els [[Imperis Centrals]] d'Àustria-Hongria i [[Alemanya]] i els seus aliats contra la [[Triple Entesa]] de França, Gran Bretanya i Rússia i els seus aliats.

El [[Atentat de Sarajevo|assessinat de l'archiduc Fernando]] en [[Sarajevo]] en [[1914]] va provocar la ruptura de relacions entre Àustria-Hongria i Sèrbia i va posar en moviment les aliances diplomàtiques i militars que s'havien realisat en les décades precedents entre els [[Imperis Centrals]] d'Àustria-Hongria i [[Alemanya]] i els seus aliats contra la [[Triple Entesa]] de França, Gran Bretanya i Rússia i els seus aliats.

Despuix d'alguns titubejos diplomàtics, Bulgària es va aliar en setembre de [[1915]] en l'Imperi d'Àustria-Hongria i va declarar la guerra a Sèrbia el [[14 d'octubre]]. Tenallat per austríacs, hongaresos i búlgars, l'Eixèrcit servi es va retirar cap a la mar a través d'[[Albania]]. Els eixèrcits de Bulgària varen ocupar el territori de Macedònia i varen fer front als eixèrcits Aliats que havien desembarcat en [[Salónica]] el [[5 d'octubre]]: aixina es va formar el [[front macedoni|Front d'Orient]], establit en la frontera septentrional de Grècia. Quan Romania va entrar en guerra a favor de la Triple Entesa en agost de 1916, Bulgària i els Imperis Centrals varen prendre la contraofensiva i varen ocupar el regne rumà en uns mesos. Bulgària es va apoderar del territori de [[Dobruja Meridional|Dobruja meridional]], cedit en 1913.

Despuix d'alguns titubejos diplomàtics, Bulgària es va aliar en setembre de [[1915]] en l'Imperi d'Àustria-Hongria i va declarar la guerra a Sèrbia el [[14 d'octubre]]. Tenallat per austríacs, hongaresos i búlgars, l'Eixèrcit servi es va retirar cap a la mar a través d'[[Albània]]. Els eixèrcits de Bulgària varen ocupar el territori de Macedònia i varen fer front als eixèrcits Aliats que havien desembarcat en [[Salónica]] el [[5 d'octubre]]: aixina es va formar el [[front macedoni|Front d'Orient]], establit en la frontera septentrional de Grècia. Quan Romania va entrar en guerra a favor de la Triple Entesa en agost de 1916, Bulgària i els Imperis Centrals varen prendre la contraofensiva i varen ocupar el regne rumà en uns mesos. Bulgària es va apoderar del territori de [[Dobruja Meridional|Dobruja meridional]], cedit en 1913.

No obstant, poc a poc, i sobretot a partir de l'intervenció d'[[Estats Units]], la [[Primera Guerra Mundial]] es va decantar a favor dels Aliats occidentals. La ruptura del Front d'Orient el [[18 de setembre]] de [[1918]] va obligar a Bulgària a firmar un armistici el 29. El [[3 d'octubre]] el rei Fernando I va abdicar en el seu fill [[Boris III]].

No obstant, poc a poc, i sobretot a partir de l'intervenció d'[[Estats Units]], la [[Primera Guerra Mundial]] es va decantar a favor dels Aliats occidentals. La ruptura del Front d'Orient el [[18 de setembre]] de [[1918]] va obligar a Bulgària a firmar un armistici el 29. El [[3 d'octubre]] el rei Fernando I va abdicar en el seu fill [[Boris III]].

Pel [[Tractat de Neuilly]] ([[27 de novembre]] de [[1919]]) Bulgària devia tornar el territori de la [[Dobrudja]] del sur a [[Romania]]; [[Sèrbia]] va recuperar Macedònia i es va anexionar varis territoris búlgars en la frontera occidental del país; Grècia va conquistar la Tràcia Occidental i va deixar a Bulgària sense accés al [[mar Egeu]]. En [[1923]], [[Grècia]] va expulsar dels territoris conquistats a uns 250.000 búlgars i els va substituir per refugiats grecs aplegats d'Àsia Menor despuix del [[Imperi otomà#Final|desmembrament de l'Imperi Otomà]].

Pel [[Tractat de Neuilly]] ([[27 de novembre]] de [[1919]]) Bulgària devia tornar el territori de la [[Dobrudja]] del sur a [[Romania]]; [[Sèrbia]] va recuperar Macedònia i es va anexionar varis territoris búlgars en la frontera occidental del país; Grècia va conquistar la Tràcia Occidental i va deixar a Bulgària sense accés al [[mar Egeu]]. En [[1923]], [[Grècia]] va expulsar dels territoris conquistats a uns 250.000 búlgars i els va substituir per refugiats grecs aplegats d'Àsia Menor despuix del [[Imperi otomà#Final|desmembrament de l'Imperi Otomà]].

Durant el periodo de entreguerras, Bulgària va travessar un convuls periodo polític. [[Alejandro Stamboliski]] va instaurar una dictadura llauradora, pero va ser destituït i assessinat en [[1923]]. Poc despuix va esclatar una insurrecció comunista, que va anar durament reprimida pel Govern, i en els anys següents el terrorisme polític i l'inestabilitat varen marcar el periodo. Varen sorgir els ''komitadjis'', dirigits per Mijailov, eixits del *ORIM ([[OIRM|Organisació Revolucionària Interior de Macedònia]], creada a finals del sigle XIX), a imitació dels ustachas de [[Croàcia]] i d'atres moviments d'inspiració fascista-nacionalista. En 1934 un agent de l'ORIM, al servici dels ustachis croates, va assessinar al rei [[Alejandro I de Yugoslàvia]] en [[Marsella]]. El mateix any els oficials búlgars varen provocar un colp d'estat, proclamant una dictadura personal en [[1935]] en la figura del rei [[Boris III]], que va manifestar les seues simpaties pel govern de [[Adolf Hitler]] en [[Alemanya]].

Durant el periodo d'entreguerres, Bulgària va travessar un convuls periodo polític. [[Alejandro Stamboliski]] va instaurar una dictadura llauradora, pero va ser destituït i assessinat en [[1923]]. Poc despuix va esclatar una insurrecció comunista, que va anar durament reprimida pel Govern, i en els anys següents el terrorisme polític i l'inestabilitat varen marcar el periodo. Varen sorgir els ''komitadjis'', dirigits per Mijailov, eixits del ORIM ([[OIRM|Organisació Revolucionària Interior de Macedònia]], creada a finals del sigle XIX), a imitació dels ustachas de [[Croàcia]] i d'atres moviments d'inspiració fascista-nacionalista. En 1934 un agent de l'ORIM, al servici dels ustachis croates, va assessinar al rei [[Alejandro I de Yugoslàvia]] en [[Marsella]]. El mateix any els oficials búlgars varen provocar un colp d'estat, proclamant una dictadura personal en [[1935]] en la figura del rei [[Boris III]], que va manifestar les seues simpaties pel govern de [[Adolf Hitler]] en [[Alemanya]].

== Bulgària durant la Segona Guerra Mundial ==

== Bulgària durant la Segona Guerra Mundial ==

[[Archiu:Administrative map of Bulgaria during WWII.svg|thumb|275px|Divisions provincials de [[Bulgària durant la Segona Guerra Mundial|Bulgària]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], en les que es destaca en violeta les anexions de territoris [[Grècia|grecs]] i en vert les de territoris [[Yugoslàvia|yugoslau]].]]

[[Archiu:Administrative map of Bulgaria during WWII.svg|thumb|275px|Divisions provincials de [[Bulgària durant la Segona Guerra Mundial|Bulgària]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], en les que es destaca en violeta les anexions de territoris [[Grècia|grecs]] i en vert les de territoris [[Yugoslàvia|yugoslau]].]]

{{AP|Bulgària durant la Segona Guerra Mundial}}

{{AP|Bulgària durant la Segona Guerra Mundial}}

Despuix de l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], en [[1940]] [[Alemanya]] i l'[[Unió Soviètica]] varen pressionar al govern de Romania, que va deure cedir territoris a [[Hongria]] i la URSS. [[Bulgària]] es va unir a l'ofensiva diplomàtica i va reclamar la devolució de [[Dobrudja]] del Sur, que va obtindre pels [[Acorts de Craiova]] el [[7 de setembre]]. En [[març]] de [[1941]], Bulgària es va adherir als aliats d'Alemanya, i va participar en el repartiment de [[Yugoslàvia]] i Grècia. Gràcies a les seues aliances, Bulgària va obtindre una gran part de Macedònia, territoris serbis i Tràcia. El govern búlgar es va esforçar per guanyar-se la simpatia dels macedonis i integrar-los. En canvi, prop de cent mil grecs varen ser expulsats de Tràcia i substituïts per búlgars (en resposta a les deportacions i expulsions portades a terme pels grecs en 1923). No obstant, a pesar de les seues aliances, [[Boris III]] es resistia a participar al costat dels alemans en la guerra contra la URSS i a entregar als judeus de Bulgària a les autoritats nazis. En [[agost]] de [[1943]] moria sobtadament, en sospites d'haver segut assessinat. El seu successor, [[Simeó II]], a soles tenia sis anys, i va quedar baix la tutela de polítics al servici dels alemans.

Despuix de l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], en [[1940]] [[Alemanya]] i l'[[Unió Soviètica]] varen pressionar al govern de Romania, que va deure cedir territoris a [[Hongria]] i la URSS. [[Bulgària]] es va unir a l'ofensiva diplomàtica i va reclamar la devolució de [[Dobrudja]] del Sur, que va obtindre pels [[Acorts de Craiova]] el [[7 de setembre]]. En [[març]] de [[1941]], Bulgària es va adherir als aliats d'Alemanya, i va participar en el repartiment de [[Yugoslàvia]] i Grècia. Gràcies a les seues aliances, Bulgària va obtindre una gran part de Macedònia, territoris servis i Tràcia. El govern búlgar es va esforçar per guanyar-se la simpatia dels macedonis i integrar-los. En canvi, prop de cent mil grecs varen ser expulsats de Tràcia i substituïts per búlgars (en resposta a les deportacions i expulsions portades a terme pels grecs en 1923). No obstant, a pesar de les seues aliances, [[Boris III]] es resistia a participar al costat dels alemans en la guerra contra la URSS i a entregar als judeus de Bulgària a les autoritats nazis. En [[agost]] de [[1943]] moria sobtadament, en sospites d'haver segut assessinat. El seu successor, [[Simeó II]], a soles tenia sis anys, i va quedar baix la tutela de polítics al servici dels alemans.

Durant la Segona Guerra Mundial, varen créixer les operacions de la guerrilla antifascista del [[Front de la Pàtria]] (del com formava part el [[Partit Comuniste de Bulgària]]), aixina com la repressió política del govern.

Durant la Segona Guerra Mundial, varen créixer les operacions de la guerrilla antifascista del [[Front de la Pàtria]] (del com formava part el [[Partit Comuniste de Bulgària]]), aixina com la repressió política del govern.

== El periodo socialiste ==

== El periodo socialiste ==

{{AP|República Popular de Bulgària}}

{{AP|República Popular de Bulgària}}

A mesura que la guerra es tornava en contra de [[Tercer Reich|Alemanya]] i els seus partidaris, els dirigents búlgars en [[1944]] varen buscar acorts en els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|Aliats]] occidentals davant l'alvanç dels [[Eixèrcit Roig|eixèrcits soviètics]]. No obstant, era massa vesprada; el [[5 de setembre]] l'[[Unió Soviètica]], les tropes de la qual havien alcançat ya [[Romania]], va declarar la guerra a Bulgària. El govern búlgar va capitular als pocs dies, i el nou govern recolzat pels soviètics va declarar la guerra a Alemanya i va evacuar les seues tropes de [[Grècia]] i [[Yugoslàvia]]. El [[16 de setembre]] els eixèrcits soviètics varen entrar en [[Sofia]] (i permaneixerien en el país fins a finals de [[1947]]). El [[28 d'octubre]] es va firmar la pau en Moscou. El [[9 de setembre]] una [[Revolució búlgara|Revolució]] va situar en el govern al front de la Pàtria. Despuix de l'abolició per referèndum de la monarquia (en el qual el 93% dels votants es va expressar en contra d'esta), es va proclamar la [[República Popular de Bulgària]] el [[15 de setembre]] de [[1946]].<ref name=nadra /> Per mig del respal soviètic i pel [[Tractat de París (1947)|Tractat de París de 1947]], Bulgària va deure tornar Macedònia i els territoris serbis a Yugoslàvia i Tràcia a Grècia, encara que va conseguir retindre [[*Dobrudja]] del Sur.

A mesura que la guerra es tornava en contra de [[Tercer Reich|Alemanya]] i els seus partidaris, els dirigents búlgars en [[1944]] varen buscar acorts en els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|Aliats]] occidentals davant l'alvanç dels [[Eixèrcit Roig|eixèrcits soviètics]]. No obstant, era massa vesprada; el [[5 de setembre]] l'[[Unió Soviètica]], les tropes de la qual havien alcançat ya [[Romania]], va declarar la guerra a Bulgària. El govern búlgar va capitular als pocs dies, i el nou govern recolzat pels soviètics va declarar la guerra a Alemanya i va evacuar les seues tropes de [[Grècia]] i [[Yugoslàvia]]. El [[16 de setembre]] els eixèrcits soviètics varen entrar en [[Sofia]] (i permaneixerien en el país fins a finals de [[1947]]). El [[28 d'octubre]] es va firmar la pau en Moscou. El [[9 de setembre]] una [[Revolució búlgara|Revolució]] va situar en el govern al front de la Pàtria. Despuix de l'abolició per referèndum de la monarquia (en el qual el 93% dels votants es va expressar en contra d'esta), es va proclamar la [[República Popular de Bulgària]] el [[15 de setembre]] de [[1946]].<ref name=nadra /> Per mig del respal soviètic i pel [[Tractat de París (1947)|Tractat de París de 1947]], Bulgària va deure tornar Macedònia i els territoris servis a Yugoslàvia i Tràcia a Grècia, encara que va conseguir retindre [[Dobrudja]] del Sur.

A partir de [[1947]] els comunistes varen iniciar varis processos judicials per a eliminar als dirigents polítics no comunistes, entre ells Nikolái Petkov, líder del partit llaurador. En [[1949]] es va produir una porga interna en el partit comuniste, lo que va permetre als agents de la URSS apartar als seus rivals, als que varen acusar de desviació política dels ideals del partit. [[Valko Chervenkov]], líder de la facció [[@estalinista]], va prendre el poder i el liderage, i en els anys següents terminaria delegant les seues responsabilitats en el seu successor [[Todor Zhivkov]].

A partir de [[1947]] els comunistes varen iniciar varis processos judicials per a eliminar als dirigents polítics no comunistes, entre ells Nikolai Petkov, líder del partit llaurador. En [[1949]] es va produir una porga interna en el partit comuniste, lo que va permetre als agents de la URSS apartar als seus rivals, als que varen acusar de desviació política dels ideals del partit. [[Valko Chervenkov]], líder de la facció [[@estalinista]], va prendre el poder i el liderage, i en els anys següents terminaria delegant les seues responsabilitats en el seu successor [[Todor Zhivkov]].

== Anys recents ==

== Anys recents ==

En [[novembre]] de [[1989]], Todor Zhivkov va ser depost en totes les seues funcions i inculpat de corrupció (tres anys més tart seria condenat a sèt anys de presó). Davant el desmantellament de la URSS i la crisis del [[socialisme real]] en tot el seu àmbit d'influència, el seu successor, Petar Mladenov, va transformar el Partit Comuniste de Bulgària en un Partit Socialiste, que en la colaboració i el consens d'atres faccions polítiques va reformar el país per a tornar-ho multipartidista. En les eleccions de [[juny]] de [[1990]], els socialistes varen obtindre 211 escans dels 400 de la nova assamblea nacional. No obstant, donada la pressió popular, els antics comunistes varen compartir el poder en l'oposició, liderada per l'Unió de les Forces Democràtiques (UFD). En [[juliol]] de [[1991]], el Parlament electe va adoptar una nova Constitució. Les eleccions llegislatives de 1991 varen donar 110 escans a la UFD, 106 al Partit Socialiste i 24 al Moviment dels drets i llibertats de turcs i pomacs (búlgars musulmans). Jeliou Gelev, líder de la UFD, va ser elegit president de la República de Bulgària per sufragi universal en giner de 1992.

En [[novembre]] de [[1989]], Todor Zhivkov va ser depost en totes les seues funcions i inculpat de corrupció (tres anys més tart seria condenat a sèt anys de presó). Davant el desmantellament de la URSS i la crisis del [[socialisme real]] en tot el seu àmbit d'influència, el seu successor, Petar Mladenov, va transformar el Partit Comuniste de Bulgària en un Partit Socialiste, que en la colaboració i el consens d'atres faccions polítiques va reformar el país per a tornar-ho multipartidista. En les eleccions de [[juny]] de [[1990]], els socialistes varen obtindre 211 escans dels 400 de la nova assamblea nacional. No obstant, donada la pressió popular, els antics comunistes varen compartir el poder en l'oposició, liderada per l'Unió de les Forces Democràtiques (UFD). En [[juliol]] de [[1991]], el Parlament electe va adoptar una nova Constitució. Les eleccions llegislatives de 1991 varen donar 110 escans a la UFD, 106 al Partit Socialiste i 24 al Moviment dels drets i llibertats de turcs i pomacs (búlgars musulmans). Jeliou Gelev, líder de la UFD, va ser elegit president de la República de Bulgària per sufragi universal en giner de 1992.

Com atres antics països socialistes d'Europa Oriental, Bulgària va trobar la transició al [[capitalisme]] més costosa de lo esperat. El govern de la *UFD va privatisar la terra i les empreses estatals, pero les mesures econòmiques varen provocar un ascens de la desocupació i falta de competitivitat. Els socialistes varen aprofitar el descontent i en [[1995]] el socialiste Zhan Videnov guanyava les eleccions, pero el nou govern no va poder frenar la crisis econòmica i l'inflació es va disparar, i l'incompetència governamental va provocar la bancarrota de la majoria dels bancs búlgars.

Com atres antics països socialistes d'Europa Oriental, Bulgària va trobar la transició al [[capitalisme]] més costosa de lo esperat. El govern de la UFD va privatisar la terra i les empreses estatals, pero les mesures econòmiques varen provocar un ascens de la desocupació i falta de competitivitat. Els socialistes varen aprofitar el descontent i en [[1995]] el socialiste Zhan Videnov guanyava les eleccions, pero el nou govern no va poder frenar la crisis econòmica i l'inflació es va disparar, i l'incompetència governamental va provocar la bancarrota de la majoria dels bancs búlgars.

En [[1996]] va ser elegit president Pétar Stoyanov, de la *UFD, encara que el govern va seguir en mans dels socialistes durant un temps, fins que va terminar per colapsar-se en [[1997]]. Es va formar un nou govern de la *UFD dirigit per [[Ivan *Kostov]], que contava en un fort respal de la població que es va desvanir davant els successius escàndals de corrupció i la seua incapacitat per a fer front als problemes del país. Els búlgars estaven insatisfets davant l'ineficàcia dels seus polítics.

En [[1996]] va ser elegit president Pétar Stoyanov, de la UFD, encara que el govern va seguir en mans dels socialistes durant un temps, fins que va terminar per colapsar-se en [[1997]]. Es va formar un nou govern de la UFD dirigit per [[Ivan Kostov]], que contava en un fort respal de la població que es va desvanir davant els successius escàndals de corrupció i la seua incapacitat per a fer front als problemes del país. Els búlgars estaven insatisfets davant l'ineficàcia dels seus polítics.

Esta crisis econòmica i política va ser aprofitada per l'últim sar, Simeón II, que havia retornat en 1996 al país, despuix d'haver-ho abandonat en [[1946]] en tan sol nou anys. En 59 anys era un pròsper empresari que va adoptar el nom civil de Simeón Saxkoburggotski (la pronunciació búlgara del seu llinage real Sajonia-Coburgo-Gotha) i va formar el seu propi partit el Moviment Nacional Simeón II (MNS), que guanyaria les eleccions de [[2001]].

Esta crisis econòmica i política va ser aprofitada per l'últim sar, Simeón II, que havia retornat en 1996 al país, despuix d'haver-ho abandonat en [[1946]] en tan sol nou anys. En 59 anys era un pròsper empresari que va adoptar el nom civil de Simeón Saxkoburggotski (la pronunciació búlgara del seu llinage real Sajonia-Coburgo-Gotha) i va formar el seu propi partit el Moviment Nacional Simeón II (MNS), que guanyaria les eleccions de [[2001]].

En les eleccions celebrades en juny de 2005, es va impondre *Sergei *Stanishev, del Partit Socialiste, en obtindre el 31% dels sufragis. El seu principal opositor Simeón Saxkoburggotski (anterior Primer Ministre), va deure acontentar-se en el 20% dels sufragis, mentres que el Moviment de la Minoria Turca, un braç separatiste de l'actual govern, va obtindre el 12%. No obstant estes tres forces polítiques han constituït un govern de coalició.

En les eleccions celebrades en juny de 2005, es va impondre Sergei *Stanishev, del Partit Socialiste, en obtindre el 31% dels sufragis. El seu principal opositor Simeón Saxkoburggotski (anterior Primer Ministre), va deure acontentar-se en el 20% dels sufragis, mentres que el Moviment de la Minoria Turca, un braç separatiste de l'actual govern, va obtindre el 12%. No obstant estes tres forces polítiques han constituït un govern de coalició.

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història d'Europa]]

[[Categoria:Història d'Europa]]

[[Categoria:Bulgària]]

[[Categoria:Bulgària]]