Diferència entre les revisions de "Tzitzimimeh" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

[[File:Tzitzimitl.jpg|thumb|250px|Representació d'una tzitzimimeh]]

Les tzitzimimeh (del ~~náhuatl~~: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del ~~náhuatl~~: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la [[mitologia asteca]]. En l'época virreinal solien ser ~~cridades~~ dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes. Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya.

Les '''tzitzimimeh''' (del nàhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del nàhuatl: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la [[mitologia asteca]]. En l'época virreinal solien ser nomenades dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes. Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya.

Se'ls considera també [[Estrela|estreles]] femenines que intentar impedir que el [[Sol]] naixca atacant-ho en l'amanecer i l'anochecer, pero sobretot durant els [[eclipse|eclipses]]. El quint sol, Nahui Olin (Quatre Moviment), està destinat a desaparéixer per la força d'un moviment o tremolació de terra, moment en el que apareixeran els mònstruos de l'oest tzizimimeh, en apariència d'esquelets, i devoraran a tots els hòmens.

Llínea 11:

== Referències ==

* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X

* Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. pp. 229, 230, 231, 232, 233, 234, 235, 236. ISBN 978-9684327955.

* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. ISBN 968-35-0093-5

* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México~~. pp. 117, 118, 119~~. ISBN 968-35-0093-5

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Tzitzimitl.jpg|thumb|250px|Representació d'una tzitzimimeh]]
-Les tzitzimimeh (del náhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del náhuatl: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la [[mitologia asteca]]. En l'época virreinal solien ser cridades dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes. Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya.
+Les '''tzitzimimeh''' (del nàhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del nàhuatl: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la [[mitologia asteca]]. En l'época virreinal solien ser nomenades dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes. Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya.
 Se'ls considera també [[Estrela|estreles]] femenines que intentar impedir que el [[Sol]] naixca atacant-ho en l'amanecer i l'anochecer, pero sobretot durant els [[eclipse|eclipses]]. El quint sol, Nahui Olin (Quatre Moviment), està destinat a desaparéixer per la força d'un moviment o tremolació de terra, moment en el que apareixeran els mònstruos de l'oest tzizimimeh, en apariència d'esquelets, i devoraran a tots els hòmens.
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 == Referències ==
 * Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
-* Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. pp. 229, 230, 231, 232, 233, 234, 235, 236. ISBN 978-9684327955.
+* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. ISBN 968-35-0093-5
-* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
 * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955