83 752
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'
</math>}}
</math>}}
L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2p<sub>z</sub> és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser cridats 2s i 2p i són ara cridats ''*sp<sup>3</sup>'' (una miqueta d'abdós orbitals):
L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2p<sub>z</sub> és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser nomenats 2s i 2p i són ara nomenats ''*sp<sup>3</sup>'' (una miqueta d'abdós orbitals):
{{equació|<math>
{{equació|<math>
Es definix com la combinació d'un orbital S i 2 P, per a formar 3 orbitals híbrits, que es disponen en un pla formant ànguls de 120º.
Es definix com la combinació d'un orbital S i 2 P, per a formar 3 orbitals híbrits, que es disponen en un pla formant ànguls de 120º.
Els àtoms que formen hibridacions sp<sup>2</sup> poden formar composts en enllaços dobles. Formen un àngul de 120º i la seua molècula és de forma plana. Als enllaços simples se'ls coneix com a enllaços sigma (σ) i els enllaços dobles estan composts per un [[enllaç σ|enllaç sigma]] i un [[enllaç π|enllaç pi]] (<math>pi</math>). Les regles d'ubicació dels electrons en estos casos, com el [[alqué]] [[etilé]] obliguen a una hibridació distinta cridada sp<sup>2</sup>, en la qual un electró de l'orbital 2s es mescla a soles en dos dels orbitals 2p: sorgix a partir o en unir-se l'orbital s en dos orbitals p; per tant, es produïxen tres nous orbitals sp<sup>2</sup>, cada orbital nou produïx enllaços covalents.
Els àtoms que formen hibridacions sp<sup>2</sup> poden formar composts en enllaços dobles. Formen un àngul de 120º i la seua molècula és de forma plana. Als enllaços simples se'ls coneix com a enllaços sigma (σ) i els enllaços dobles estan composts per un [[enllaç σ|enllaç sigma]] i un [[enllaç π|enllaç pi]] (<math>pi</math>). Les regles d'ubicació dels electrons en estos casos, com el [[alqué]] [[etilé]] obliguen a una hibridació distinta nomenada sp<sup>2</sup>, en la qual un electró de l'orbital 2s es mescla a soles en dos dels orbitals 2p: sorgix a partir o en unir-se l'orbital s en dos orbitals p; per tant, es produïxen tres nous orbitals sp<sup>2</sup>, cada orbital nou produïx enllaços covalents.
{{equació|<math>
{{equació|<math>
| align="center"| [[Geometria molecular llineal|llineal]] (180°)
| align="center"| [[Geometria molecular llineal|llineal]] (180°)
|-----
|-----
| align="center" |
|-----
|-----
! rowspan="2"| AX<sub>3</sub>
! rowspan="2"| AX<sub>3</sub>
| align="center"| [[Geometria molecular trigonal plana|trigonal plana]] (120°)
| align="center"| [[Geometria molecular trigonal plana|trigonal plana]] (120°)
|-----
|-----
| align="center" |
|-----
|-----
! rowspan="4"| AX<sub>4</sub>
! rowspan="4"| AX<sub>4</sub>
| align="center"| [[Geometria molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)
| align="center"| [[Geometria molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)
|-----
|-----
| align="center" |
|-----
|-----
| align="center"| [[Geometria molecular quadrada plana|quadrada plana]] (90°)
| align="center"| [[Geometria molecular quadrada plana|quadrada plana]] (90°)
|-----
|-----
| align="center" |
|-----
|-----
! rowspan="2"| AX<sub>5</sub>
! rowspan="2"| AX<sub>5</sub>
| align="center" rowspan="2"|[[Geometria molecular bipiramidal pentagonal|bipiramidal pentagonal]],<br>octaédrica apuntado o<br>prisma trigonal apuntado
| align="center" rowspan="2"|[[Geometria molecular bipiramidal pentagonal|bipiramidal pentagonal]],<br>octaédrica apuntado o<br>prisma trigonal apuntado
|-----
|-----
| align="center" |
|}
|}