Diferència entre les revisions de "Castell d'Almenara"

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Almenara Castillo (1).JPG|thumb|250px|Castell d'Almenara]]
El '''castell d'Almenara''', situat en la població d'[[Almenara]], en la [[província de Castelló]], és una fortalea musulmana del [[sigle X]], construïda sobre restants romans, que es localisa en un tossal que domina el núcleu urbà de la ciutat a la que dona nom.
El '''castell d'Almenara''', situat en la població d'[[Almenara]], en la [[província de Castelló]], és una fortalea musulmana del [[sigle X]], construïda sobre restants romans, que es localisa en un tossal que domina el núcleu urbà de la ciutat a la que dona nom.


El topònim de ''Al-manara'', far o atalaya indica la possible funció d'este lloc estratègic en la frontera entre els estats de [[Taifa|taifes]] de [[Valéncia]] i [[Tortosa]]. Des del castell es controlava el pas de la costa entre [[Castelló]] i Valéncia aixina com la ruta interior que comunicava en [[Aragó]].​
El topònim de ''Al-manara'', far o atalaya indica la possible funció d'este lloc estratègic en la frontera entre els estats de [[Taifa|taifes]] de [[Valéncia]] i [[Tortosa]]. Des del castell es controlava el pas de la costa entre [[Castelló]] i Valéncia aixina com la ruta interior que comunicava en [[Aragó]].​


Encara que s'han localisat restants de construccions romanes i íberes en l'ala nort que indiquen un orige molt primerenc de la fortificació les fonts escrites més antigues daten este castell en el [[sigle XI]], en l'última etapa de la taifa de Tortosa a la que pertanydria. En l'any [[1238]] va ser incorporada al [[Regne d'Aragó]] en ser conquistada pel rei [[Jaume I]] en que la seua crònica, el [[Llibre dels Fets|Llibre dels Fets o Feits]], apareix la descripció més completa de la fortificació.
Encara que s'han localisat restants de construccions romanes i íberes en l'ala nort que indiquen un orige molt primerenc de la fortificació les fonts escrites més antigues daten este castell en el [[sigle XI]], en l'última etapa de la taifa de Tortosa a la que pertanydria. En l'any [[1238]] va ser incorporada al [[Regne d'Aragó]] en ser conquistada pel rei [[Jaume I]] en que la seua crònica, el [[Llibre dels fets|Llibre dels fets o Feits]], apareix la descripció més completa de la fortificació.


== Descripció ==
== Descripció ==


La fortalea, que apareix citada en el Cantar de Meu Cit (''Cantar de Mío Cid'', en castellà),​ es desenrolla llongitudinalment sobre un tossal escarpat de direcció est-oest. Com atres castells de montanya posseïx una planta irregular dispersa, en tres recints. En la part alta del tossal i edificat sobre una plataforma de 4.000 m2 es troba el castell, molt deteriorat en l'actualitat. En la part anterior al castell se situava l'albacara a on segons les fonts medievals es trobava l'[[aljup]], encara hui visible i la mesquita.​
La fortalea, que apareix citada en el Cantar de Meu Cit (''Cantar de Mío Cid'', en castellà),​ es desenrolla llongitudinalment sobre un tossal escarpat de direcció est-oest. Com atres castells de montanya posseïx una planta irregular dispersa, en tres recints. En la part alta del tossal i edificat sobre una plataforma de 4.000 m2 es troba el castell, molt deteriorat en l'actualitat. En la part anterior al castell se situava l'albacara a on segons les fonts migevals es trobava l'[[aljup]], encara hui visible i la mesquita.​


En els extrems est i oest del tossal se situen dos torres aïllades nomenades Bivalcadim i Bergamuza encara que conegudes localment com a [[Torre de l'Agüelet|L'Agüelet]] i L'Agüeleta. La segona d'estes torres, situada prop de les vies del tren fon reedificada entre els anys [[1862]] i [[1865]] en les pedres del derruït Convent dels Dominics de la localitat per a que complira les funcions de torre de comunicacions.​
En els extrems est i oest del tossal se situen dos torres aïllades nomenades Bivalcadim i Bergamuza encara que conegudes localment com a [[Torre de l'Agüelet|L'Agüelet]] i L'Agüeleta. La segona d'estes torres, situada prop de les vies del tren fon reedificada entre els anys [[1862]] i [[1865]] en les pedres del derruït Convent dels Dominics de la localitat per a que complira les funcions de torre de comunicacions.​