Diferència entre les revisions de "Idioma sart"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:Idioma sardo.png|thumb|right|300px|<center>Extensió del Sart</center>]] | ||
El '''sart''' o '''llengua sarda''' (''sardu'' o ''limba sarda'' en sart) és una [[llengua romànica]] parlada en | El '''sart''' o '''llengua sarda''' (''sardu'' o ''limba sarda'' en sart) és una [[llengua romànica]] parlada en l'illa i regió autònoma de [[Sardenya]]. Clasificada com a llengua romànica occidental, se tracta d'una macrollengua integrada per un conjunt de variants dialectals. Està considerada com la més conservadora de les llengües derivades del [[llatí]]. | ||
== Història i orígens == | == Història i orígens == | ||
La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del sigle III a.C. Quan arribaren atres invasors, sigles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, pareix ser que vora el segon mileni comencen a aparéixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas | La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del sigle III a.C. Quan arribaren atres invasors, sigles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, pareix ser que vora el segon mileni comencen a aparéixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas i per les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt propenca a les formes del llatí original. | ||
Com passa en els archius històrics catalans d’esta alta edat mija, molt abundants en documentació, en Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XII|XII]]. Pareix ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal varen ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart. | Com passa en els archius històrics catalans d’esta alta edat mija, molt abundants en documentació, en Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XII|XII]]. Pareix ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal varen ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
== Llingüística== | == Llingüística== | ||
Algunes característiques notables del sart logudorés: | Algunes característiques notables del sart logudorés: | ||
* Compartix en el [[Llengua balear|balear]] i alguns dialectes del [[provençal]] i del [[valencià]] de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]] l'us de l'[[artícul salat]] (derivat del [[llatí]] ''ipse''). Els artículs són ''su'' i ''sa'' en singular, en plural varien segons els dialectes: ''is'' o | * Compartix en el [[Llengua balear|balear]] i alguns dialectes del [[provençal]] i del [[valencià]] de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]] l'us de l'[[artícul salat]] (derivat del [[llatí]] ''ipse''). Els artículs són ''su'' i ''sa'' en singular, en plural varien segons els dialectes: ''is'' o be ''sos'' i ''sas''. | ||
* Compartix en el [[català]], el [[castellà]], el [[portugués]] i l'[[occità]] l'us del [[subjuntiu]] per expressar l'[[imperatiu]] negatiu. | * Compartix en el [[català]], el [[castellà]], el [[portugués]] i l'[[occità]] l'us del [[subjuntiu]] per expressar l'[[imperatiu]] negatiu. | ||
* La V manté la seua pronuncia bilabial (''bolere''-voler). | * La V manté la seua pronuncia bilabial (''bolere''-voler). | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
* ''Veni in domo mea'' (''Vine a casa meua''). | * ''Veni in domo mea'' (''Vine a casa meua''). | ||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Sardinian language}} | |||
[[Categoria:Sardenya]] | |||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
[[Categoria:Llengües romàniques]] | [[Categoria:Llengües romàniques]] | ||
{{Llengües romàniques}} | {{Llengües romàniques}} | ||