Canvis

== El pensament primitiu ==

== El pensament primitiu ==

Per a la major part dels pobles primitius, l'ànima és un principi sense el qual no hi ha vida: quan u es mor, és que li falta l'ànima. La [[naturalea]] d'eixe principi pot explicar-se vagament com un foc o com un alé; pot identificar-se aixina l'ànima en el principi vital, i de fet se li supon ànima a tot [[ser viu]], a tota realitat que manifeste una vida pròpia, independent de l'acció d'un atre ser: els animals tenen ànima, els boscs tenen ànima, els planetes tenen ànima. Esta concepció primitiva de l'ànima com a principi vital aniria perdent-se a partir del pensament de [[Descartes]] ([[1596]]-[[1650]] d. C.), que en la seua teoria mecanicista explicava la vida dels animals com si foren màquines, en les que unes parts del cos menegen a les atres parts, i viceversa, de manera que el concepte d'ànima quedaria restringit a l'ànima humana <ref>1.Rupert Sheldrake - El espejismo de la ciencia. Traductor Antonio Francisco Rodríguez Esteban. Barcelona: Editorial Kairós. 2013. ISBN 978-84-9988-241-3.</ref>.<br>

Per a la major part dels pobles primitius, l'ànima és un principi sense el qual no hi ha vida: quan u es mor, és que li falta l'ànima. La [[naturalea]] d'eixe principi pot explicar-se vagament com un foc o com un alé; pot identificar-se aixina l'ànima en el principi vital, i de fet se li supon ànima a tot [[ser viu]], a tota realitat que manifeste una vida pròpia, independent de l'acció d'un atre ser: els animals tenen ànima, els boscs tenen ànima, els planetes tenen ànima. Esta concepció primitiva de l'ànima com a principi vital aniria perdent-se a partir del pensament de [[Descartes]] ([[1596]]-[[1650]] d. C.), que en la seua teoria mecanicista explicava la vida dels animals com si foren màquines, en les que unes parts del cos menegen a les atres parts, i viceversa, de manera que el concepte d'ànima quedaria restringit a l'ànima humana <ref>1.Rupert Sheldrake - El espejismo de la ciencia. Traductor Antonio Francisco Rodríguez Esteban. Barcelona: Editorial Kairós. 2013. ISBN 978-84-9988-241-3.</ref>.<br>

== L'immortalitat de l'ànima en la concepció aristotèlica. La síntesis de [[Tomàs d'Aquino]] ==

== L'immortalitat de l'ànima en la concepció aristotèlica. La síntesis de [[Tomàs d'Aquino]] ==

Sobre l'espiritualitat i immortalitat de de l'ànima humana, Aristòtil fa tres afirmacions:<br>

Sobre l'espiritualitat i immortalitat de de l'ànima humana, Aristòtil fa tres afirmacions:<br>

# En el ser humà hi ha operacions cognoscitives que només pot realisar una substància intelectual.<br>

# En el ser humà hi ha operacions cognoscitives que només pot realisar una substància intelectual.<br>

# Una substància intelectual és una substància separada (sense components materials) i per tant incorruptible.<br>

# Una substància intelectual és una substància separada (sense components materials) i per tant incorruptible.<br>

# Les formes naturals no són substàncies separades, tenen un component material, i per tant, quan la matèria es corromp, la unió de la forma i la matèria es desfà i el compost (la substància) es desintegra.<br>

# Les formes naturals no són substàncies separades, tenen un component material, i per tant, quan la matèria es corromp, l'unió de la forma i la matèria es desfà i el compost (la substància) es desintegra.<br>

Açò pot interpretar-se com una distinció entre l'ànima humana, intelectual i per tant espiritual i immortal, i l'ànima dels atres sers vius, que no són intelectuals i per tant es desintegren quan el cos es corromp.<br>

Açò pot interpretar-se com una distinció entre l'ànima humana, intelectual i per tant espiritual i immortal, i l'ànima dels atres sers vius, que no són intelectuals i per tant es desintegren quan el cos es corromp.<br>

Pero alguns comentaristes d'Aristòtil, com l'àrap [[Averroes]] ([[1126]]-[[1198]] d. de C.), afirmen que en Aristòtil hi ha una distinció entre un enteniment agent causant dels actes intelectuals de la persona, i l'ànima personal, la forma substancial del cos. El primer seria espiritual i immortal, pero no l'ànima personal, que es desintegraria en corrompre's el cos. En el cas concret d'Averroes, ell considera que “l'enteniment agent” és Deu mateixa.<br>

Pero alguns comentaristes d'Aristòtil, com l'àrap [[Averroes]] ([[1126]]-[[1198]] d. de C.), afirmen que en Aristòtil hi ha una distinció entre un enteniment agent causant dels actes intelectuals de la persona, i l'ànima personal, la forma substancial del cos. El primer seria espiritual i immortal, pero no l'ànima personal, que es desintegraria en corrompre's el cos. En el cas concret d'Averroes, ell considera que “l'enteniment agent” és Deu mateixa.<br>

== La situació contemporànea. El cientificisme ==

== La situació contemporànea. El cientificisme ==

En la societat actual ha triumfat el materialisme sobre l'idealisme. Vivim en una societat que sobrevalora les ciències empíriques, fins a convertir-les en un religió: lo que les ciències no saben, és que ''encara no'' ho saben, pero no cap dubte que ho sabran; les màquines que encara no s'han inventat, s'acabaran inventant; les malalties que encara no es curen, s'acabaran curant. Ara be, la Ciència empírica només pot estudiar coses materials, és un mètodo d'estudi per a la realitat física. Per tant, per al comú de les persones, lo que no és físic, material, no existix, són fantasmes.<br>

En la societat actual ha triumfat el materialisme sobre l'idealisme. Vivim en una societat que sobrevalora les ciències empíriques, fins a convertir-les en un religió: lo que les ciències no saben, és que ''encara no'' ho saben, pero no cap dubte que ho sabran; les màquines que encara no s'han inventat, s'acabaran inventant; les malalties que encara no es curen, s'acabaran curant. Ara be, la Ciència empírica només pot estudiar coses materials, és un mètodo d'estudi per a la realitat física. Per tant, per al comú de les persones, lo que no és físic, material, no existix, són fantasmes.<br>

== Referències ==

== Referències ==

Els referents d'Història de la Filosofia estan presos de l'artícul “Alma” de Juan Cruz Cruz, Professor Ordinari de la Facultat de Filosofia de l'Universitat de Navarra, en la Gran Enciclopèdia Rialp, de l'any [[1987]], contrastats per alguns artículs de la Wikipèdia en Espanyol:<br>

Els referents d'Història de la Filosofia estan presos de l'artícul “Alma” de Juan Cruz Cruz, Professor Ordinari de la Facultat de Filosofia de l'Universitat de Navarra, en la Gran Enciclopèdia Rialp, de l'any [[1987]], contrastats per alguns artículs de la Wikipèdia en Espanyol.<br>

 

[[Categoria:Filosofia]]

[[Categoria:Filosofia]]

[[Categoria:Religió]]

[[Categoria:Religió]]