83 706
edicions
Canvis
Text reemplaça - ' limítrofs' a ' llimítrofs'
''De Vandellòs a Lloret de Mar i de Sant Joan de Vilatorrada al Prat de Llobregat''
''De Vandellòs a Lloret de Mar i de Sant Joan de Vilatorrada al Prat de Llobregat''
[[Archiu:Tabarnia.jpg|thumb|right|Extensió proposta per a Tabarnia]]
[[Archiu:Tabarnia.jpg|thumb|right|Extensió proposta per a Tabarnia]]
[[Archiu:Bandera de Tabarnia.jpg|thumb|right|Bandera oficial de Tabarnia]]
[[Archiu:Escudo de Tabarnia.png|thumb|right|Escut oficial de Tabarnia]]
'''Tabarnia''' és el nom en el que s'ha conegut la regió costanera que unix [[Barcelona]] i [[Tarragona]]. Es tracta d'un [[neologisme]] creat a partir dels noms de '''Ta'''rragona i '''Bar'''celona.
'''Tabarnia''' és el nom en el que s'ha conegut la regió costanera que unix [[Barcelona]] i [[Tarragona]]. Es tracta d'un [[neologisme]] creat a partir dels noms de '''Ta'''rragona i '''Bar'''celona.
== Etimologia ==
== Etimologia ==
Els integrants de l'organisació Barcelona is not Catalonia1 relaten que varen realisar una assamblea constituent el [[24 de setembre]] de [[2012]], en la que varen aprovar els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a l'autonomia política el «objectiu final de la qual és conseguir recuperar l'antiga sobirania del comtat de Barcelona i crear una nova comunitat autònoma espanyola».
Els integrants de l'organisació ''Barcelona is not Catalonia'' relaten que varen realisar una assamblea constituent el [[24 de setembre]] de [[2012]], en la que varen aprovar els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a l'autonomia política en «l'objectiu final de la qual és conseguir recuperar l'antiga sobirania del comtat de Barcelona i crear una nova comunitat autònoma espanyola».
Posteriorment vàries [[Pàgina web|webs]] varen senyalar que l'autor de l'idea de Tabarnia havia segut Daniel de la Fuente sis anys arrere. De fet, el terme ya es trobava en us en les rets socials en l'any [[2014]]. En l'any [[2015]] era obertament utilisat per a designar una entitat territorial que comprendria una franja costera que agruparia l'àrea Metropolitana de Barcelona i la franja de terreny que li unix en Tarragona, per a mostrar el rebuig de la zona a l'independència de Catalunya, afirmant que:
Posteriorment vàries [[Pàgina web|webs]] varen senyalar que l'autor de l'idea de Tabarnia havia segut Daniel de la Fuente sis anys arrere. De fet, el terme ya es trobava en us en les rets socials en l'any [[2014]]. En l'any [[2015]] era obertament utilisat per a designar una entitat territorial que comprendria una franja costera que agruparia l'àrea Metropolitana de Barcelona i la franja de terreny que li unix en Tarragona, per a mostrar el rebuig de la zona a l'independència de Catalunya, afirmant que:
{{Cita|Cataluña se compone de dos zonas claramente diferenciadas desde el punto de vista económico, lingüístico, identitario, poblacional y social. Una parte independentista y otra, entre otras cosas, constitucionalista (Tabarnia).}}
{{Cita|''Cataluña se compone de dos zonas claramente diferenciadas desde el punto de vista económico, lingüístico, identitario, poblacional y social. Una parte independentista y otra, entre otras cosas, constitucionalista (Tabarnia)''}}
Aproximadament, l'actual territori que reivindica Tabarnia coincidix històricament en l'antic Comtat de Barcelona.
Aproximadament, l'actual territori que reivindica Tabarnia coincidix històricament en l'antic [[Comtat de Barcelona]].
== Història ==
== Història ==
En l'any [[711]] els [[àraps]] invadixen tota la península i ocupen el territori de l'actual Barcelona durant 83 anys. Els carolingis (provinents de l'actual França) comandats per Ludovico Pío reconquistan la ciutat per al cristianisme en l'any [[801]], i a partir d'ahí se succeïx una llarga cadena de comtes barcelonesos creguts al govern dels francs (hereus dels carolingis).
En l'any [[711]] els [[àraps]] invadixen tota la península i ocupen el territori de l'actual Barcelona durant 83 anys. Els carolingis (provinents de l'actual França) comandats per Ludovico Pío reconquistan la ciutat per al cristianisme en l'any [[801]], i a partir d'ahí se succeïx una llarga cadena de comtes barcelonesos creguts al govern dels francs (hereus dels carolingis).
En l'any [[985]] els francs es neguen a socórrer a la ciutat, que estava sent atacada per l'eixèrcit àrap de Almanzor, i com a resposta la ciutat decidix independisar-se i en ella tota la regió immediatament circumdant, lo que aproximadament equival a l'actual àrea metropolitana de Barcelona. El comte Borrell II i el seu fill Ramón Borrell governen ya de facto com a sobirans independents d'un minúscul territori que és el comtat de Barcelona.
En l'any [[985]] els francs es neguen a socórrer a la ciutat, que estava sent atacada per l'eixèrcit àrap de Almanzor, i com a resposta la ciutat decidix independisar-se i en ella, tota la regió immediatament circumdant, lo que aproximadament equival a l'actual àrea metropolitana de Barcelona. El comte Borrell II i el seu fill Ramón Borrell governen ya de facto com a sobirans independents d'un minúscul territori que és el comtat de Barcelona.
El territori de Barcelona comença a ser conegut com el comtat de Barcelona. Un territori que es autogobernà de manera independent molt abans que atres territoris catalans.
El territori de Barcelona comença a ser conegut com el comtat de Barcelona. Un territori que es autogobernà de manera independent molt abans que atres territoris catalans.
=== Edat contemporànea ===
=== Edat contemporànea ===
==== Revolució industrial ====
==== Revolució industrial ====
La recuperació econòmica iniciada a finals del [[sigle XVIII]] i l'industrialisació en el [[sigle XIX]] varen propiciar que Barcelona tornara a convertir-se en un important centre polític, econòmic i cultural, al front de la cridada Renaixença. Cal destacar en el procés d'industrialisació el monopoli de comerç textil entre [[Espanya]] i [[Cuba]], que va ser fixat en Barcelona en un moment de crisis en l'indústria textil de [[cotó]], i que va assentar l'industrialisació en Catalunya; i el diferencial de creiximent, mentres que en atres parts del país l'indústria desapareixia davant la crisis. Una atra conseqüència d'este monopoli textil en el sigle XIX entre Barcelona i Cuba, va ser la queixa dels cubans sobre la "teoria de l'embut", ampla per a Espanya i estreta per a Cuba, i que va ser la raïl del malestar cubà i que va generar tumults i el moviment d'independència en busca de l'igualtat econòmica en el respal de [[EE.UU.]] La ciutat va poder derribar les seues muralles i es annexionà en l'any [[1897]] sis municipis limítrofs, lo que li va permetre créixer i planificar el seu desenroll urbà i industrial liderat per l'innovador pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdá, que va traçar els carrers en quadrícula i els cantons en cantonada. Va ser també sèu de dos Exposicions Universals en [[1888]] i [[1929]].
La recuperació econòmica iniciada a finals del [[sigle XVIII]] i l'industrialisació en el [[sigle XIX]] varen propiciar que Barcelona tornara a convertir-se en un important centre polític, econòmic i cultural, al front de la nomenada Renaixença. Cal destacar en el procés d'industrialisació el monopoli de comerç textil entre [[Espanya]] i [[Cuba]], que va ser fixat en Barcelona en un moment de crisis en l'indústria textil de [[cotó]], i que va assentar l'industrialisació en Catalunya; i el diferencial de creiximent, mentres que en atres parts del país l'indústria desapareixia davant la crisis. Una atra conseqüència d'este monopoli textil en el sigle XIX entre Barcelona i Cuba, va ser la queixa dels cubans sobre la "teoria de l'embut", ampla per a Espanya i estreta per a Cuba, i que va ser la raïl del malestar cubà i que va generar tumults i el moviment d'independència en busca de l'igualtat econòmica en el respal de [[EE.UU.]] La ciutat va poder derribar les seues muralles i es annexionà en l'any [[1897]] sis municipis llimítrofs, lo que li va permetre créixer i planificar el seu desenroll urbà i industrial liderat per l'innovador pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdá, que va traçar els carrers en quadrícula i els cantons en cantonada. Va ser també sèu de dos Exposicions Universals en [[1888]] i [[1929]].
==== Mancomunitat de Catalunya ====
==== Mancomunitat de Catalunya ====
En l'any [[1914]], l'actual territori de Tabarnia passaria a formar part de la Mancomunitat de Catalunya, institució promoguda pel dirigent de la catalanista Lliga Regionalista Enric Prat de la Riba i creada per un Real Decret del govern espanyol. Va ser dissolta en [[1925]] per la Dictadura de [[Primo de Rivera]].
En l'any [[1914]], l'actual territori de Tabarnia passaria a formar part de la Mancomunitat de Catalunya, institució promoguda pel dirigent de la catalanista Lliga Regionalista [[Enric Prat de la Riba]] i creada per un Real Decret del govern espanyol. Va ser dissolta en [[1925]] per la Dictadura de [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]].
==== Proposta d'autonomia ====
==== Proposta d'autonomia ====
Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia.
Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia.
La plataforma ''Barcelona is not Catalonia'' naixqué despuix d'una conferencia titulada "Las balanzas fiscales entre territorios catalanes", que se celebra en Barcelona el [[29 de giner]] de l'any [[2011]]. Se publica el manifest Rubricatum (“Llobregat” en [[llatí]]).
La plataforma ''Barcelona is not Catalonia'' naixqué despuix d'una conferencia titulada ''"Las balanzas fiscales entre territorios catalanes"'', que se celebra en Barcelona el [[29 de giner]] de l'any [[2011]]. Se publica el manifest ''Rubricatum'' (“Llobregat” del [[llatí]]).
== Geografía ==
== Geografía ==
[[File:Tabarnia.jpg|197px|right|thumb|Tabarnia es dividix en Alta Tabarnia i Baixa Tabarnia.]]
[[File:Tabarnia.jpg|197px|right|thumb|Tabarnia es dividix en Alta Tabarnia i Baixa Tabarnia.]]
Tabarnia se situa a lo llarc de la cordillera llitoral. Té clima mediterràneu.
Es dividix en dos parts: Alta i Baixa Tabarnia.
La composició comarcal de Tabarnia és la següent:
La composició comarcal de Tabarnia és la següent:
|-
|-
|[[Tarragonés]]
|[[Tarragonés]]
| align="right" |252{{esd}}790
| align="right" |252 790
|[[Tarragona]]
|[[Tarragona]]
|-
|-
|[[Bajo Campo]]
|[[Bajo Campo]]
|align="right" | 188{{esd}}841
|align="right" | 188 841
|[[Reus]]
|[[Reus]]
|-
|-
|[[Bajo Penedés]]
|[[Bajo Penedés]]
|align="right" | 102{{esd}}409
|align="right" | 102 409
|[[Vendrell]]
|[[Vendrell]]
|-
|-
|[[Alto Penedés]]
|[[Alto Penedés]]
|align="right" | 108{{esd}}122
|align="right" | 108 122
|[[Villafranca del Penedés]]
|[[Villafranca del Penedés]]
|-
|-
|[[Garraf]]
|[[Garraf]]
| align="right" |149{{esd}}103
| align="right" |149 103
|[[Villanueva y Geltrú]]
|[[Villanueva y Geltrú]]
|-
|-
|[[Bajo Llobregat]]
|[[Bajo Llobregat]]
|align="right" | 819{{esd}}168
|align="right" | 819 168
|[[San Feliú de Llobregat]]
|[[San Feliú de Llobregat]]
|-
|-
|[[Barcelonés]]
|[[Barcelonés]]
|align="right" | 2{{esd}}254{{esd}}642
|align="right" | 2 254 642
|[[Barcelona]]
|[[Barcelona]]
|-
|-
|[[Vallés Oriental]]
|[[Vallés Oriental]]
|align="right" | 406{{esd}}289
|align="right" | 406 289
|[[Granollers]]
|[[Granollers]]
|-
|-
|[[Vallés Occidental]]
|[[Vallés Occidental]]
| align="right" |917{{esd}}905
| align="right" |917 905
|[[Tarrasa]]/[[Sabadell]]
|[[Tarrasa]]/[[Sabadell]]
|-
|-
|[[El Maresme]]
|[[El Maresme]]
|align="right" | 447{{esd}}824
|align="right" | 447 824
|[[Mataró]]
|[[Mataró]]
|-
|-
|Total
|Total
|align="right" | 5{{esd}}647{{esd}}093
|align="right" | 5 647 093
|
|
|}
|}
* Junts per Tabàrnia: Fundat en l'any [[2011]] que anteriorment es dia Via Democràtica i en [[estiu]] de l'any 2018, davant l'èxit de Tabarnia, va modificar el nom en el registre afegint el prefix «Junts per Tabàrnia – Via Democràtica».
* Junts per Tabàrnia: Fundat en l'any [[2011]] que anteriorment es dia Via Democràtica i en [[estiu]] de l'any 2018, davant l'èxit de Tabarnia, va modificar el nom en el registre afegint el prefix «Junts per Tabàrnia – Via Democràtica».
== Bibliografía ==
== Bibliografia ==
* Tabarnia: La historia no perdona mitos per Ares Van Jaag, José Antonio Alías García
* Tabarnia: La historia no perdona mitos per Ares Van Jaag, José Antonio Alías García
* ¡Viva Tabarnia!: Prólogo de Mario Vargas Llosa per Albert Boadella
* ¡Viva Tabarnia!: Prólogo de Mario Vargas Llosa per [[Albert Boadella]]
* Crónicas de Tabarnia per J. J. y David S.
* Crónicas de Tabarnia per J. J. y David S.
* Tabarnia en tiempos de Wamba per Jean Garciant
* Tabarnia en tiempos de Wamba per Jean Garciant
== Vínculs externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.bcnisnotcat.es/ Plataforma Barcelona is not Catalonia]
* [http://www.bcnisnotcat.es/ Plataforma Barcelona is not Catalonia]
* [https://twitter.com/bcnisnotcat_ Twitter Official]
* [https://twitter.com/bcnisnotcat_ Twitter Official]