Diferència entre les revisions de "Tabarnia"

Text reemplaça - ' limítrofs' a ' llimítrofs'
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 43: Llínea 43:
=== Edat contemporànea ===
=== Edat contemporànea ===
==== Revolució industrial ====
==== Revolució industrial ====
La recuperació econòmica iniciada a finals del [[sigle XVIII]] i l'industrialisació en el [[sigle XIX]] varen propiciar que Barcelona tornara a convertir-se en un important centre polític, econòmic i cultural, al front de la cridada Renaixença. Cal destacar en el procés d'industrialisació el monopoli de comerç textil entre [[Espanya]] i [[Cuba]], que va ser fixat en Barcelona en un moment de crisis en l'indústria textil de [[cotó]], i que va assentar l'industrialisació en Catalunya; i el diferencial de creiximent, mentres que en atres parts del país l'indústria desapareixia davant la crisis. Una atra conseqüència d'este monopoli textil en el sigle XIX entre Barcelona i Cuba, va ser la queixa dels cubans sobre la "teoria de l'embut", ampla per a Espanya i estreta per a Cuba, i que va ser la raïl del malestar cubà i que va generar tumults i el moviment d'independència en busca de l'igualtat econòmica en el respal de [[EE.UU.]] La ciutat va poder derribar les seues muralles i es annexionà en l'any [[1897]] sis municipis limítrofs, lo que li va permetre créixer i planificar el seu desenroll urbà i industrial liderat per l'innovador pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdá, que va traçar els carrers en quadrícula i els cantons en cantonada. Va ser també sèu de dos Exposicions Universals en [[1888]] i [[1929]].
La recuperació econòmica iniciada a finals del [[sigle XVIII]] i l'industrialisació en el [[sigle XIX]] varen propiciar que Barcelona tornara a convertir-se en un important centre polític, econòmic i cultural, al front de la nomenada Renaixença. Cal destacar en el procés d'industrialisació el monopoli de comerç textil entre [[Espanya]] i [[Cuba]], que va ser fixat en Barcelona en un moment de crisis en l'indústria textil de [[cotó]], i que va assentar l'industrialisació en Catalunya; i el diferencial de creiximent, mentres que en atres parts del país l'indústria desapareixia davant la crisis. Una atra conseqüència d'este monopoli textil en el sigle XIX entre Barcelona i Cuba, va ser la queixa dels cubans sobre la "teoria de l'embut", ampla per a Espanya i estreta per a Cuba, i que va ser la raïl del malestar cubà i que va generar tumults i el moviment d'independència en busca de l'igualtat econòmica en el respal de [[EE.UU.]] La ciutat va poder derribar les seues muralles i es annexionà en l'any [[1897]] sis municipis llimítrofs, lo que li va permetre créixer i planificar el seu desenroll urbà i industrial liderat per l'innovador pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdá, que va traçar els carrers en quadrícula i els cantons en cantonada. Va ser també sèu de dos Exposicions Universals en [[1888]] i [[1929]].


==== Mancomunitat de Catalunya ====
==== Mancomunitat de Catalunya ====
Llínea 144: Llínea 144:
* Junts per Tabàrnia: Fundat en l'any [[2011]] que anteriorment es dia Via Democràtica i en [[estiu]] de l'any 2018, davant l'èxit de Tabarnia, va modificar el nom en el registre afegint el prefix «Junts per Tabàrnia – Via Democràtica».
* Junts per Tabàrnia: Fundat en l'any [[2011]] que anteriorment es dia Via Democràtica i en [[estiu]] de l'any 2018, davant l'èxit de Tabarnia, va modificar el nom en el registre afegint el prefix «Junts per Tabàrnia – Via Democràtica».


== Bibliografía ==
== Bibliografia ==
* Tabarnia: La historia no perdona mitos per Ares Van Jaag, José Antonio Alías García
* Tabarnia: La historia no perdona mitos per Ares Van Jaag, José Antonio Alías García
* ¡Viva Tabarnia!: Prólogo de Mario Vargas Llosa per [[Albert Boadella]]
* ¡Viva Tabarnia!: Prólogo de Mario Vargas Llosa per [[Albert Boadella]]