Canvis

1764 bytes eliminats , 12:00 25 set 2023

sense resum d'edició

Llínea 76: Llínea 76:

[[Archiu:Povedano rescate dulce.jpg|miniaturadeimagen|La [[conquista de Costa Rica]] fon un procés llent i dividit en dos etapes, que es va prolongar per casi tres quartos de sigle a causa de diversos factors. En l'image, "El rescat de Dulcehe", de [[Tomás Povedano]].]]

−

[[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (~~cridada~~ Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]].

+

[[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (nomenada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]].

Les riquees trobades per González Dávila varen fer que el governador de Panamà, [[Pedro Arias Dávila|Pedrarias Dávila]], enviara una missió al mando de [[Francisco Hernández de Còrdova (fundador de Nicaragua)|Francisco Hernández de Còrdova]], qui vorejant el llitoral Pacífic va desembarcar en el [[riu Gran de Tárcoles]] i va fundar la [[Vila de Brusseles]] en 1524, sent esta la primera població hispana en territori costarriqueny. En 1534 [[Felipe Gutiérrez]] va obtindre permís per a conquistar la [[Governació de Veragua]] i en 1538, [[Hernán Sánchez de Badajoz]] es va convertir en alvançat i mariscal de Costa Rica, va fundar l'efímera ciutat de Badajoz en [[cordillera de Talamanca|Talamanca]] i el port de Sant Marcos. En 1540, [[Diego Gutiérrez i Toledo|Diego de Gutiérrez]] va recórrer el llitoral caribeny fins a aplegar al riu Sant Joan. Va fundar les poblacions de Santiago i San Francisco en el territori de [[Cartago (Costa Rica)|Cartago]]. Va capturar després als cacics [[Camaquiri|Camaquire]] i [[Cocorí]] per a demanar recompensa (a pesar de que fon ben rebut pels aborigens), i despuix d'internar-se en les planures de Santa Clara per a eixir a la [[Cordillera Volcànica Central (Costa Rica)|Cordillera Central]], fon emboscat i va morir. Despuix d'açò, no va haver més expedicions al país per un lapsus de dèu anys.

Llínea 100: Llínea 100:

En 1847 fon [[Eleccions per a Cap d'Estat de Costa Rica de 1847|elegit]] [[José María Castro Madriz]] (1847-1849, 1866-1868), doctor en lleis que va aplegar a ocupar la presidència dels tres poders de la República. Home cult, va propiciar l'educació de la dòna, la [[llibertat de prensa]] i la gestió per a crear la primera diòcesis en Costa Rica en 1850, en monsenyor [[Anselmo Llorente i Lafuente]] com el primer bisbe de Costa Rica. El 31 d'agost de 1848 va promulgar una nova constitució en la que va declarar a Costa Rica com a nació sobirana i independent de qualsevol atre estat, nomenant-la definitivament com a República de Costa Rica. El 29 de setembre de 1848 va dotar al país de la primera bandera tricolor, obra de la seua esposa, [[Pacífica Fernández Oreamuno|Pacífica Fernández]], i les bases de l'actual escut. La Constitució de 1848 va establir un Poder Eixecutiu fort front al Llegislatiu, permetent al país agilitat per a nomenar funcionaris públics, accelerant la centralisació del poder i obrint camí al país per a la seua conversió cap a un Estat modern.

−

~~=== Estat Oligàrquic (1840-1870) ===~~

−

~~==== Campanya Nacional de 1856 - 1857 ====~~

−

~~=== Estat lliberal (1870 - 1940) ===~~

−

~~=== Estat Reformiste (1940 - 1948) ===~~

−

~~==== Guerra Civil de 1948 ====~~

−

~~=== Segona República i Estat Benefactor (1949-1979) ===~~

−

~~=== Crisis econòmica de 1980 i canvi del model de desenroll (finals del sigle XX) ===~~

−

~~=== El nou mileni - sigle XXI ===~~

== Govern i política ==

Costa Rica està regida per la [[Constitució Política de la República de Costa Rica de 1949|constitució política del 7 de novembre de 1949]], en la qual s'establix un sistema [[Presidencialisme|presidencialiste]] i un [[estat unitari]].

Llínea 146: Llínea 138:

La seguritat ciutadana del país recau en el [[Ministeri de Seguritat Pública de Costa Rica|Ministeri de Seguritat Pública]], el qual també és l'encarregat de la defensa de la sobirania nacional en cas de ser necessari, encara que la política exterior del país en cas de conflictes internacionals s'ha orientat cap al dret internacional. El Ministeri de Seguritat Pública està dividit en vàries Direccions: [[Força Pública de la República de Costa Rica|Força Pública]], Servici Nacional de Guardacostes, Vigilància Aérea, Policia de Control de Drogues, Escola Nacional de Policia, Armament, Reserva i Servicis de Seguritat Privada. Costa Rica destina el 0.69 % del Producte Intern Brut (29.240 millons de dólars), i el 0.03 % del presupost nacional, per a la seguritat nacional.

−

~~== Organisació territorial ==~~

−

~~== Geografia ==~~

−

~~=== Relleu ===~~

−

~~=== Hidrografia ===~~

−

~~=== Clima ===~~

−

~~=== Biodiversitat i recursos naturals ===~~

−

~~== Economia ==~~

−

~~=== Turisme ===~~

−

~~=== Agricultura ===~~

−

~~== Infraestructura ==~~

−

~~=== Transports ===~~

−

~~=== Mijos de comunicació ===~~

−

~~==== Prensa escrita ====~~

−

~~==== Televisió ====~~

−

~~==== Radi ====~~

−

~~=== Energia i producció elèctrica ===~~

−

~~== Demografia ==~~

−

~~=== Etnografia ===~~

−

~~==== Migració ====~~

−

~~=== Idioma ===~~

−

~~=== Religió ===~~

−

~~=== Salut ===~~

−

~~=== Educació ===~~

−

~~=== Principals ciutats ===~~

−

~~== Cultura ==~~

−

~~=== Identitat costarriquenya ===~~

−

~~=== Escultura ===~~

−

~~=== Pintura ===~~

−

~~=== Arquitectura ===~~

−

~~=== Cine ===~~

−

~~=== Teatre ===~~

−

~~=== Dansa i ballet clàssic ===~~

−

~~=== Música ===~~

−

~~=== Lliteratura ===~~

−

~~=== Gastronomia ===~~

−

~~=== Folclore ===~~

−

~~==== Música folklòrica ====~~

−

~~==== Trages típics ====~~

−

~~==== Llegendes, supersticions i tradicions ====~~

−

~~==== Expressions populars ====~~

−

~~=== Patrimoni de l'Humanitat ===~~

−

~~==== Illa del Coco ====~~

−

~~==== Parc Internacional l'Amistat ====~~

−

~~==== Tradició del ''boyeo'' i les ''carretas'' ====~~

−

~~==== Esferes de pedra ====~~

−

~~=== Patrimoni nacional ===~~

−

~~==== Ceràmica nicoyana ====~~

−

~~=== Festivitats ===~~

−

~~== Ciència i tecnologia ==~~

−

~~== Deports ==~~

−

~~== Vejau també ==~~

−

* [[Anex:Classificacions internacionals de Costa Rica]]

−

* [[Anex:Presidents de Costa Rica]]

−

* [[Llengües de Costa Rica]]

−

* [[Lliteratura de Costa Rica]]

−

* [[Força Pública de la República de Costa Rica]]

== Referències ==

Llínea 257: Llínea 191:

* Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ]

* Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf

−

~~== Enllaços externs ==~~

−

~~{{commonscat|Costa Rica}}~~

== Referències ==

Llínea 265: Llínea 196:

−

+

== Enllaços externs ==

+

[[Categoria:Costa Rica]]

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països d'Amèrica]]

Valencian

Burócrates, Administradors

78 813

edicions

Canvis

Costa Rica (edita)

Revisió de 12:00 25 set 2023