| Llínea 7: |
Llínea 7: |
| | | lema_nacional =''Unité, Progrès, Justice'' ([[Idioma valencià|valencià]]: ''«Unitat, Progrés, Justícia»'') | | | lema_nacional =''Unité, Progrès, Justice'' ([[Idioma valencià|valencià]]: ''«Unitat, Progrés, Justícia»'') |
| | | himne_nacional =''[[Une Seule Nuit]] '' | | | himne_nacional =''[[Une Seule Nuit]] '' |
| − | | capital =[[Uagadugú]] | + | | capital =[[Ouagadougou]] |
| | | capital_població =1.119.775 ([[2006]]) | | | capital_població =1.119.775 ([[2006]]) |
| | | capital_coord. = 12_22_N_1_31_O_ 12°22′ N 1°31′ O | | | capital_coord. = 12_22_N_1_31_O_ 12°22′ N 1°31′ O |
| − | | ciutat_principal =[[Uagadugú]] | + | | ciutat_principal =[[Ouagadougou]] |
| | | festa_nacional= | | | festa_nacional= |
| | | idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]] | | | idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]] |
| Llínea 50: |
Llínea 50: |
| | | membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]] | | | membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]] |
| | | nota1 = | | | nota1 = |
| − |
| |
| | }} | | }} |
| | + | '''Burkina Faso''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[Mali]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral|no posseïx accés al mar]]. |
| | | | |
| − | | + | Antigament nomenat ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres" en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria). |
| − | '''Burkina Faso''' és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[Malí]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral|no posseïx accés al mar]].
| |
| − | | |
| − | Antigament cridat ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres" en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria). | |
| | | | |
| | Burkina Fasso s'independisa de [[França]] en [[1960]]. L'inestabilitat governamental durant les décades de [[1970]] i [[1980]] fon seguida d'eleccions multipartidaries a principis de la [[anys 1990|década de 1990]]. Varis centenars de mils de treballadors rurals emigren cada any a [[Costa d'Ivori]] i [[Ghana]] a la busca de treball. Els habitants de Burkina Fasso són denominats ''Burkinabé'' o ''Burkinabè'' ([[International Phonetic Alphabet|pronunciat]] {{IPA|[burki?N?'be?]}}). | | Burkina Fasso s'independisa de [[França]] en [[1960]]. L'inestabilitat governamental durant les décades de [[1970]] i [[1980]] fon seguida d'eleccions multipartidaries a principis de la [[anys 1990|década de 1990]]. Varis centenars de mils de treballadors rurals emigren cada any a [[Costa d'Ivori]] i [[Ghana]] a la busca de treball. Els habitants de Burkina Fasso són denominats ''Burkinabé'' o ''Burkinabè'' ([[International Phonetic Alphabet|pronunciat]] {{IPA|[burki?N?'be?]}}). |
| Llínea 78: |
Llínea 75: |
| | En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en [[1897]] despuix de diverses campanyes militars. Per a l'any [[1898]], la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia segut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre [[França]] i [[Gran Bretanya]] el [[14 de juny]] de [[1898]], permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos varen continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En [[1904]] es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del [[Riu Volta|Volta]] en la colònia d' ''Alt Senegal i Níger'' (en francés: ''Haut-Sénégal et Níger'') d'[[Àfrica Occidental Francesa]]. La capital de la colònia era [[Bamako]]. | | En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en [[1897]] despuix de diverses campanyes militars. Per a l'any [[1898]], la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia segut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre [[França]] i [[Gran Bretanya]] el [[14 de juny]] de [[1898]], permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos varen continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En [[1904]] es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del [[Riu Volta|Volta]] en la colònia d' ''Alt Senegal i Níger'' (en francés: ''Haut-Sénégal et Níger'') d'[[Àfrica Occidental Francesa]]. La capital de la colònia era [[Bamako]]. |
| | | | |
| − | Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant [[1915]] i [[1916]] els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Malí varen ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la [[Primera Guerra Mundial]], el [[1 de març]] de [[1919]], i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa d'Ivori, Malí i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa d'Ivori. | + | Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant [[1915]] i [[1916]] els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Mali varen ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la [[Primera Guerra Mundial]], el [[1 de març]] de [[1919]], i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa d'Ivori, Mali i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa d'Ivori. |
| | | | |
| | La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]]. En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]]. | | La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]]. En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]]. |
| Llínea 119: |
Llínea 116: |
| | | | |
| | === Hidrografia === | | === Hidrografia === |
| − | El nom original del país (Alt Volta), es va originar en els tres rius que el travessen: el riu Mouhoun (antigament cridat [[Volta Negre]]), el riu Nakambé (el [[Volta Blanc]]) i el riu Nazinon (el [[Volta Roig]]). El Mouhoun, juntament en el Comoé que fluïx cap al suroest, són els únics rius que posseïxen cabal a lo llarc de tot l'any. | + | El nom original del país (Alt Volta), es va originar en els tres rius que el travessen: el riu Mouhoun (antigament nomenat [[Volta Negre]]), el riu Nakambé (el [[Volta Blanc]]) i el riu Nazinon (el [[Volta Roig]]). El Mouhoun, juntament en el Comoé que fluïx cap al suroest, són els únics rius que posseïxen cabal a lo llarc de tot l'any. |
| | | | |
| | Si be el [[riu Níger]] no travessa Burkina Faso, la tercera part de la superfície del país es troba en la seua conca de tributaris. Els seus [[afluent]]s (el Béli, el Gorouol, el Goudébo i el Dargol) són [[rius estacionals]], i a pesar que a soles posseïxen aigua 4 a 6 mesos per any són capaços de produir grans inundacions. | | Si be el [[riu Níger]] no travessa Burkina Faso, la tercera part de la superfície del país es troba en la seua conca de tributaris. Els seus [[afluent]]s (el Béli, el Gorouol, el Goudébo i el Dargol) són [[rius estacionals]], i a pesar que a soles posseïxen aigua 4 a 6 mesos per any són capaços de produir grans inundacions. |
| Llínea 158: |
Llínea 155: |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | {{Listaref}} | | {{Listaref}} |
| | + | {{Traduït de|es|Burkina_Faso}} |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| − | * [http://www.thomassankara.net/wiki/ Burkina Faso Wikipedia] (en francés)
| + | {{commonscat|Burkina Faso}} |
| − | * [http://www.helge.at/photos/burkina2003/ Fotos de Burkina Faso]
| |
| − | * [http://marchecyber.com/ Propietats immobiliàries Burkina Faso]
| |
| | | | |
| | {{Països d'Àfrica}} | | {{Països d'Àfrica}} |
| − |
| |
| − | {{Traduït de|es|Burkina_Faso}}
| |
| | | | |
| | [[Categoria:Països]] | | [[Categoria:Països]] |
| | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | | [[Categoria:Països d'Àfrica]] |
| | + | [[Categoria:Burkina Faso]] |