Canvis

{{Ficha de país

{{Ficha de país

| nom_oficial = ''República de Cabo Verde''<br />República de Cap Vert

| nom_oficial = ''República de Cabo Verde''<br />República de Cap Vert

| image_bandera = 125px-Flag of Cape Verde svg.png

| image_bandera = Flag of Cape Verde.svg

| image_escut = 125px-Coat of arms of Cape Verde svg.png

| image_escut = Coat of arms of Cape Verde.svg

| image_escut_tamany = 125px

| image_escut_tamany = 125px

| image_mapa = 250px-LocationCapeVerde svg.png

| image_mapa = CPV orthographic NaturalEarth.svg

| lema_nacional = ''Unidade, Trabalho, Progresso''<br />([[Idioma portugués|portugués]]: ''«Unitat, Treball, Progrés»'')

| lema_nacional = ''Unidade, Trabalho, Progresso''<br />([[Idioma portugués|portugués]]: ''«Unitat, Treball, Progrés»'')

| himne_nacional = ''[[Cântico da Liberdade]] ''

| himne_nacional = ''[[Cântico da Liberdade]] ''

| capital = [[Praia (Cabo Verde)|Praia]]  

| capital = [[Praia]]  

| capital_població = 113.664 ([[2001]])

| capital_població = 113.664 ([[2001]])

| capital_coord = 15_07_N_23_37_W 15°07′ N 23°37′ O

| capital_coord = 15_07_N_23_37_W 15°07′ N 23°37′ O

| ciutat_principal = [[Praia (Cabo Verde)|Praia]]

| ciutat_principal = [[Praia]]

| principals ciutats=  

| principals ciutats=  

| festa_nacional=  

| festa_nacional=  

}}

}}

La '''República de Cap Vert''' o '''Cap Vert''' se situa en el [[oceà Atlàntic]], en el [[archipèlec]] d'orige volcànic del mateix nom, enfront de les costes de [[Senegal]]. Les illes estaven deshabitades fins que varen ser descobertes en el [[sigle XV]] pels [[Portugal|portuguesos]], els que procediren a colonisar-les per a convertir-les en un centre de [[esclavitut|tracta d'esclaus]]. La major part dels actuals habitants de Cap Vert descendix d'abdós grups: colonisadors i esclaus. El nom de l'archipèlec prové de [[Cap Vert (península)|Cabo Vert]], l'extrem més occidental del continent d'[[Àfrica]], prop del qual es troba la ciutat de [[Dakar]] (Senegal).  

La '''República de Cap Vert''' o '''Cap Vert''' se situa en el [[oceà Atlàntic]], en el [[archipèlec]] d'orige volcànic del mateix nom, enfront de les costes de [[Senegal]]. Les illes estaven deshabitades fins que varen ser descobertes en el [[sigle XV]] pels [[Portugal|portuguesos]], els que procediren a colonisar-les per a convertir-les en un centre de [[esclavitut|tracta d'esclaus]]. La major part dels actuals habitants de Cap Vert descendix d'abdós grups: colonisadors i esclaus. El nom de l'archipèlec prové de [[Cap Vert (península)|Cap Vert]], l'extrem més occidental del continent d'[[Àfrica]], prop del qual es troba la ciutat de [[Dakar]] (Senegal).

== Història ==

== Història ==

Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques [[negre|negres]] i el mar [[blau]]. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En [[1462]], els primers colons portuguesos varen desembarcar en lo que hui és Santiago i varen fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos varen iniciar el cultiu de la [[canya de sucre]]. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys despuix, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam.

Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques [[negre|negres]] i el mar [[blau]]. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En l'any [[1462]], els primers colons portuguesos varen desembarcar en lo que hui és Santiago i varen fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos varen iniciar el cultiu de la [[canya de sucre]]. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys despuix, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam.

Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a [[Amèrica]] (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos varen acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea-Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial.

Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a [[Amèrica]] (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos varen acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial.

L'estatus d'illes canvià en [[1951]] al de província d'ultramar. La lluita per la lliberació  afirmà els llaços entre [[Guinea-Bissau]] i Cap Vert. En [[1956]] es va crear el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Vert ([[PAIGC]]), en militants d'abdós costats: [[Amílcar Cabral]], fundador i ideòlec, va concebre la lluita i el desenroll en conjunt, a partir d'economies complementàries. En [[1961]] començà la guerrilla en el continent africà, a on varen lluitar centenars de capverdians. En [[1974]] caigué el règim colonial; despuix d'un govern de transició, en [[1975]] es va proclamar l'independència: un mateix partit –El PAIGC– passà a governar en dos països. Aristides Pereira fon president de la República de Cap Vert, i el comandant Pedro Pires el seu primer ministre. El PAIGC va donar els primers passos cap a una federació entre Cap Vert i Guinea-Bissau: les assamblees nacionals d'abdós països varen constituir un Consell de l'Unió.

L'estatus d'illes canvià en l'any [[1951]] al de província d'ultramar. La lluita per la lliberació  afirmà els llaços entre [[Guinea Bissau]] i Cap Vert. En [[1956]] es va crear el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Vert ([[PAIGC]]), en militants d'abdós costats: [[Amílcar Cabral]], fundador i ideòlec, va concebre la lluita i el desenroll en conjunt, a partir d'economies complementàries. En [[1961]] començà la guerrilla en el continent africà, a on varen lluitar centenars de capverdians. En [[1974]] caigué el règim colonial; despuix d'un govern de transició, en [[1975]] es va proclamar l'independència: un mateix partit –El PAIGC– passà a governar en dos països. Aristides Pereira fon president de la República de Cap Vert, i el comandant Pedro Pires el seu primer ministre. El PAIGC va donar els primers passos cap a una federació entre Cap Vert i Guinea Bissau: les assamblees nacionals d'abdós països varen constituir un Consell de l'Unió.

[[Image:250px-Mindelo portogrande.jpg|thumb|250px|<center>São Vicente, Cap Vert</center>]]

[[File:Mindelo portogrande.jpg|thumb|250px|<center>São Vicente, Cap Vert</center>]]

A partir de [[1975]], l'àrea boscosa de Cap Vert aumentà des de les 3.000 fins a les 45 mil hectàrees: el govern va prevore en deu anys atres 75 mil, que autoabastirien de [[llenya]] a la població. En les estacions plujoses, hòmens i dones deixaven llars i oficines per a plantar arbres durant una semana. S'implantà la reforma agrària, en prioritat en la producció d'aliments, per a consum de la població (es produïa a soles el 5%), en conte de favorir cultius d'exportació característics del periodo colonial; a pesar d'estes accions, la producció agrícola va decaure per grans sequies i el govern es va bolcar a promoure la peixca.

A partir de [[1975]], l'àrea boscosa de Cap Vert aumentà des de les 3.000 fins a les 45 mil hectàrees: el govern va prevore en deu anys atres 75 mil, que autoabastirien de [[llenya]] a la població. En les estacions plujoses, hòmens i dones deixaven llars i oficines per a plantar arbres durant una semana. S'implantà la reforma agrària, en prioritat en la producció d'aliments, per a consum de la població (es produïa a soles el 5%), en conte de favorir cultius d'exportació característics del periodo colonial; a pesar d'estes accions, la producció agrícola va decaure per grans sequies i el govern es va bolcar a promoure la peixca.

Cap Vert recolzà a [[Angola]] en la [[segona guerra de lliberació]], pel fet que va permetre el pont aéreu d'avions cubans en l'archipèlec, ajudant a derrotar la invasió del territori angoleny per tropes de Zaire i Suràfrica i adoptà una política de no alineament, garantisant que no s'instalarien bases militars estrangeres.

Cap Vert recolzà a [[Angola]] en la [[segona guerra de lliberació]], pel fet que va permetre el pont aéreu d'avions cubans en l'archipèlec, ajudant a derrotar la invasió del territori angoleny per tropes de Zaire i Suràfrica i adoptà una política de no alineament, garantisant que no s'instalarien bases militars estrangeres.

En [[1981]], quan el PAIGC discutia una nova Constitució per a [[Guinea]] i Cap Vert, fon depost el president Luiz Cabral, de Guinea-Bissau. João Bernardino Vieira, va assumir en el seu lloc i fon hostil a la integració en Cap Vert. Eixe any, el PAIGC va realisar en Cap Vert un congrés d'emergència degut als canvis polítics a Guinea-Bissau. Després de ratificar els principis de Cabral, canvià el seu nom a Partit Africà per a l' Independència de Cap Vert (PAICV), separant-se orgànicament del partit de Guinea. Les relacions d'abdós governs foren tenses, fins que la mediació, en [[1982]], d'[[Angola]] i [[Moçambic]], va conseguir que el president moçambiqueny Samora Machel, reunira en Maputo a Pereira (reelegit en [[1981]]), i a Vieira. En la Conferència d'exColònies Portugueses en Àfrica (1982), realisada en Cap Vert (ciutat de Praia), Petina de pelegrí va participar junt en els seus colegues d'Angola, Moçambic, Cap Vert i São Tomé: les relacions diplomàtiques foren normalisades, encara que el partit no se reunificà i els plans d'unió foren archivats.

En l'any [[1981]], quan el PAIGC discutia una nova Constitució per a [[Guinea]] i Cap Vert, fon depost el president Luiz Cabral, de Guinea Bissau. João Bernardino Vieira, va assumir en el seu lloc i fon hostil a la integració en Cap Vert. Eixe any, el PAIGC va realisar en Cap Vert un congrés d'emergència degut als canvis polítics a Guinea Bissau. Despuix de ratificar els principis de Cabral, canvià el seu nom a Partit Africà per a l' Independència de Cap Vert (PAICV), separant-se orgànicament del partit de Guinea. Les relacions d'abdós governs foren tenses, fins que la mediació, en [[1982]], d'[[Angola]] i [[Moçambic]], va conseguir que el president moçambiqueny Samora Machel, reunira en Maputo a Pereira (reelegit en [[1981]]), i a Vieira. En la Conferència d'exColònies Portugueses en Àfrica (1982), realisada en Cap Vert (ciutat de Praia), Petina de pelegrí va participar junt en els seus colegues d'Angola, Moçambic, Cap Vert i São Tomé: les relacions diplomàtiques foren normalisades, encara que el partit no se reunificà i els plans d'unió foren archivats.

[[Image:250px-Santo Antao 01.jpg|thumb|250px|<center>Santo Antão, Cap Vert</center>]]

[[File:Santo Antao 01.jpg|thumb|250px|<center>Santo Antão, Cap Vert</center>]]

En [[1984]], la sequia va reduir les collites 25% respecte a cinc anys abans, el dèficit de la balança comercial fon de 70 millons de [[dolar]]s i el deute extern es situà en 98 millons de dólars: el sistema de distribució d'aliments i l'eficient gestió estatal varen evitar que el país caiguera en la fam canina. Pobre en recursos naturals, en a soles el 10% de la terra cultivable, Cap Vert és altament dependent del menjar importat, introduïda sobretot baix forma d'ajuda humanitària: l'escassea obligà al país a dependre de l'ajuda estrangera, complicant els proyectes del «primer Pla de Desenroll». En [[1986]], el «Segon Pla de Desenroll» donà prioritat al sector privat de l'economia, (sobretot a l'informal), i es va combatre la desertisació: la meta fon recuperar –fins a 1990– Més de cinc mil hectàrees de terra i posar a funcionar un sistema únic d'administració i distribució de la reserva d'aigua del país. En la primera etapa, es construiren més de 15 mil dics de contenció d'aigües pluvials i es varen repoblar 23.101 hectàrees. A pesar de la sequia, aumentà la productivitat agropecuària, que va abastir quasi totalment de carn i hortalices a la població, sense recórrer a l'importació.

En l'any [[1984]], la sequia va reduir les collites 25% respecte a cinc anys abans, el dèficit de la balança comercial fon de 70 millons de [[dolar]]s i el deute extern es situà en 98 millons de dólars: el sistema de distribució d'aliments i l'eficient gestió estatal varen evitar que el país caiguera en la fam canina. Pobre en recursos naturals, en a soles el 10% de la terra cultivable, Cap Vert és altament dependent del menjar importat, introduïda sobretot baix forma d'ajuda humanitària: l'escassea obligà al país a dependre de l'ajuda estrangera, complicant els proyectes del «primer Pla de Desenroll». En [[1986]], el «Segon Pla de Desenroll» donà prioritat al sector privat de l'economia, (sobretot a l'informal), i es va combatre la desertisació: la meta fon recuperar –fins a 1990– Més de cinc mil hectàrees de terra i posar a funcionar un sistema únic d'administració i distribució de la reserva d'aigua del país. En la primera etapa, es construïren més de 15 mil dics de contenció d'aigües pluvials i es varen repoblar 23.101 hectàrees. A pesar de la sequia, aumentà la productivitat agropecuària, que va abastir quasi totalment de carn i hortalices a la població, sense recórrer a l'importació.

[[Image:250px-Pico de Fogo Krater.jpg|thumb|250px|<center>Pico de Fogo, Cap Vert</center>]]

[[File:Pico de Fogo Krater.jpg|thumb|250px|<center>Pico de Fogo, Cap Vert</center>]]

En [[1991]], Antonio Mascarenhas Monteiro (qui presidí per una década La Cort Suprema de Justícia), fon triat president, en les primeres eleccions lliures i multipartidistes del país: s'inicià la transició a una economia de mercat, privatisant empreses de segurs, peixca i bancs, segons les exigències dels organismes internacionals. L'ajuda externa era del 46% del PBI, un 15% més provenia de les remeses de diners dels 700 mil capverdians residents en l'exterior. El govern del [[Moviment per a la Democràcia|MPD]] (centriste), enfrontà un desocupació del 25% i, va anunciar la reestructura de l'Estat. En [[1993]], escomençà la reducció a la mitat de 12 mil funcionaris públics, a l'hora que  lliberà gradualment els preus. El presupost de [[1994]], a pesar de retallar el gasto públic, va aumentar l'inversió pública (en transport, telecomunicacions i desenroll rural): de 80 millons de dólars en 1993 a 138 millons en [[1994]].

En l'any [[1991]], Antonio Mascarenhas Monteiro (qui presidí per una década La Cort Suprema de Justícia), fon triat president, en les primeres eleccions lliures i multipartidistes del país: s'inicià la transició a una economia de mercat, privatisant empreses de segurs, peixca i bancs, segons les exigències dels organismes internacionals. L'ajuda externa era del 46% del PBI, un 15% més provenia de les remeses de diners dels 700 mil capverdians residents en l'exterior. El govern del [[Moviment per a la Democràcia|MPD]] (centriste), enfrontà un desocupació del 25% i, va anunciar la reestructura de l'Estat. En [[1993]], escomençà la reducció a la mitat de 12 mil funcionaris públics, a l'hora que  lliberà gradualment els preus. El presupost de [[1994]], a pesar de retallar el gasto públic, va aumentar l'inversió pública (en transport, telecomunicacions i desenroll rural): de 80 millons de dólars en 1993 a 138 millons en [[1994]].

En [[1995]], el primer ministre [[Carlos Veiga]] va fer canvis per a favorir la transició a l'economia de mercat i fusionà els ministeris de Finances, Coordinació Econòmica i Turisme, Indústria i Comerç en un a soles: Ministeri de Coordinació Econòmica. El Banc de Desenroll Africà va prestar, en [[1997]], 4,9 millons de dólars per a reconstruir carreteres. Cap Vert també rebé soport econòmic de China i va crear una associació en Angola per a invertir en salut i benestar social.  

En [[1995]], el primer ministre [[Carlos Veiga]] va fer canvis per a favorir la transició a l'economia de mercat i fusionà els ministeris de Finances, Coordinació Econòmica i Turisme, Indústria i Comerç en un a soles: Ministeri de Coordinació Econòmica. El Banc de Desenroll Africà va prestar, en [[1997]], 4,9 millons de dólars per a reconstruir carreteres. Cap Vert també rebé soport econòmic de China i va crear una associació en Angola per a invertir en salut i benestar social.  

Informes de brutalitat policíaca en els detenguts es repetiren entre [[1998]] i [[1999]]: els presos excedien la capacitat de les presons, falts de les instalacions mínimes raonables. L'autocensura dels mijos era molt comuns.

Informes de brutalitat policíaca en els detinguts es repetiren entre [[1998]] i [[1999]]: els presos excedien la capacitat de les presons, falts de les instalacions mínimes raonables. L'autocensura dels mijos era molt comuns.

Les eleccions presidencials de [[2001]] varen haver de repetir-se per les acusacions de frau i l'escàs marge final (50,05% contra 49.95%). El resultat final fon decidit per la Suprema Cort, despuix d'apelacions cursades per irregularitats en la votació: Pires, del [[PAICV]], fon declarat guanyador per 17 vots, succeint a Monteiro i convertint-se en el tercer mandatari des de la independència. Jose Maria Pereira Neves fon triat primer ministre.  

Les eleccions presidencials de [[2001]] varen haver de repetir-se per les acusacions de frau i l'escàs marge final (50,05% contra 49.95%). El resultat final fon decidit per la Suprema Cort, despuix d'apelacions cursades per irregularitats en la votació: Pires, del [[PAICV]], fon declarat guanyador per 17 vots, succeint a Monteiro i convertint-se en el tercer mandatari des de la independència. Jose Maria Pereira Neves fon triat primer ministre.  

Pires intensificà esforços per a descentralisar i privatisar el sector estatal i firmà, en [[2002]], un acort de cooperació en França per 610 millons d'euros, que ajudaria a eixe propòsit.

Pires intensificà esforços per a descentralisar i privatisar el sector estatal i firmà, en [[2002]], un acort de cooperació en França per 610 millons d'euros, que ajudaria a eixe propòsit.

Després de les privatisacions, el cost dels servicis bàsics aumentà i l'accés a l'aigua potable en els afores de la capital resultava difícil. El govern pretenia que en cinc anys totes les escoles tingueren accés almenys a una computadora i el premier Neves va anunciar la posada en marcha del pla de desenroll Operació Esperança. «La meua investidura existix per a donar garantia al futur dels chiquets de Cap Vert», emfatisà.

Despuix de les privatisacions, el cost dels servicis bàsics aumentà i l'accés a l'aigua potable en els afores de la capital resultava difícil. El govern pretenia que en cinc anys totes les escoles tingueren accés almenys a una computadora i el premier Neves va anunciar la posada en marcha del pla de desenroll Operació Esperança. «La meua investidura existix per a donar garantia al futur dels chiquets de Cap Vert», emfatisà.

El ministre de finances, [[João Pinto Serra]], prometé en una carta oficial dirigida al [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) en [[setembre]] de l'any [[2004]] que agilisaria les reformes estructurals en l'administració del seu govern en lo que quedava d'any per a aixina agilisar les privatisacions. Les reformes estarien dirigides cap als sectors d'energia, aigua, telecomunicacions, transport, peixca i navegació.

El ministre de finances, [[João Pinto Serra]], prometé en una carta oficial dirigida al [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) en [[setembre]] de l'any [[2004]] que agilisaria les reformes estructurals en l'administració del seu govern en lo que quedava d'any per a aixina agilisar les privatisacions. Les reformes estarien dirigides cap als sectors d'energia, aigua, telecomunicacions, transport, peixca i navegació.

En [[maig]] del [[2005]], el primer ministre Neves va senyalar que el país podria intentar ingressar en la [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort]] (OTAN): El mes anterior, l'OTAN havia triat Cap Vert per a provar, per primera vegada en Àfrica, la seua Força de Reacció. En [[juny]], l'opositor Moviment per a la Democràcia cridà a debatre «urgentment» la relació especial entre Cap Vert i l'[[Unió Europea]].

En [[maig]] de l'any [[2005]], el primer ministre Neves va senyalar que el país podria intentar ingressar en la [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort]] (OTAN): El més anterior, l'OTAN havia triat Cap Vert per a provar, per primera vegada en Àfrica, la seua Força de Reacció. En [[juny]], l'opositor Moviment per a la Democràcia cridà a debatre «urgentment» la relació especial entre Cap Vert i l'[[Unió Europea]].

En les eleccions parlamentàries de [[giner]] del [[2006]], guanyà novament el [[PAICV]] i Pires resultà electe president.

En les eleccions parlamentàries de [[giner]] del [[2006]], guanyà novament el [[PAICV]] i Pires resultà electe president.

[[Image:180px-Satellite image of Cape Verde in December 2002.jpg|left|thumb|<center>Image de satèlit de Cap Vert</center>]]

[[File:Satellite image of Cape Verde in December 2002.jpg|left|thumb|<center>Image de satèlit de Cap Vert</center>]]

L'archipèlec, que forma part de la regió de [[Macaronésia]], està compost per deu illes grans i cinc menors. Les illes de [[Sobrevent (Cap Vert)|Barlovent]] inclouen [[Sant Antão (Cap Vert)|Santo Antão]], [[Illa de São Vicente (Cap Vert)|São Vicente]], [[Santa Luzia (Cap Vert)|Santa Luzia]] (deshabitada), [[São Nicolau]], [[Sal (Cap Vert)|Sal]] i [[Boa Viste (Cap Vert)|Boa Viste]]. Les de [[Sotavent (Cap Vert)|Sotavent]] inclouen [[Maio]], [[Santiago (Cap Vert)|Santiago]], [[Fogo]] i [[Brava]].

L'archipèlec, que forma part de la regió de [[Macaronésia]], està compost per deu illes grans i cinc menors. Les illes de [[Sobrevent (Cap Vert)|Barlovent]] inclouen [[Sant Antão (Cap Vert)|Santo Antão]], [[Illa de São Vicente (Cap Vert)|São Vicente]], [[Santa Luzia (Cap Vert)|Santa Luzia]] (deshabitada), [[São Nicolau]], [[Sal (Cap Vert)|Sal]] i [[Boa Viste (Cap Vert)|Boa Viste]]. Les de [[Sotavent (Cap Vert)|Sotavent]] inclouen [[Maio]], [[Santiago (Cap Vert)|Santiago]], [[Fogo]] i [[Brava]].

== Govern i política ==

== Govern i política ==

[[Image:Cv-map.png|thumb|right|200px|<center>Mapa polític.</center>]]

[[File:Topographic map of Cape Verde-es.svg|thumb|right|200px|<center>Mapa polític i topogràfic de Cap Vert</center>]]

El govern es basa en la Constitució de [[1980]]. Hi ha eleccions per a [[president]] i [[Primer ministre]], els mandats de la qual es prolonguen per un periodo de 5 anys. Els representants de l'assamblea general també són triats per sufragi directe, aixina com els caps de La Cort Suprema, encara que estos últims ho són pel president i el Primer ministre.

El govern es basa en la Constitució de [[1980]]. Hi ha eleccions per a [[president]] i [[Primer ministre]], els mandats de la qual es prolonguen per un periodo de 5 anys. Els representants de l'assamblea general també són triats per sufragi directe, aixina com els caps de La Cort Suprema, encara que estos últims ho són pel president i el Primer ministre.

== Organisació polític-administrativa ==

== Organisació polític-administrativa ==

'''[[Cap Vert]] ''' està dividit en els següents municipis (''concelhos''):

'''[[Cap Vert]] ''' està dividit en els següents municipis (''concelhos''):

[[Image:Cv map mun num.gif|right|450px]]

[[File:Cv map mun num.gif|thumb|right|450px]]

 

*1 - [[Tarrafal]]

*1 - [[Tarrafal]]

*2 - [[São Miguel]]

*2 - [[São Miguel]]

*14 - [[Maio]]

*14 - [[Maio]]

*15 - [[Boa Viste]]

*15 - [[Boa Viste]]

*16 - [[Sal]]

*16 - [[Sal (Cap Vert)|Sal]]

*17 - [[Ribeira Brava]]

*17 - [[Ribeira Brava]]

*18 - [[Tarrafal de São Nicolau]]

*18 - [[Tarrafal de São Nicolau]]

La seua posició és molt apta per al comerç, encara que el país patix la falta de recursos i la seua economia es veu perjudicada per les abundants inundacions i sequies que ha patit. L'agricultura a soles és viable en quatre illes durant tot l'any. La major part del PIB prové de l'indústria i del sector servicis, especialment el turisme. Hi ha molts capverdians repartits per tot el món que en les seues remeses de divises ajuden a millorar l'economia del país.

La seua posició és molt apta per al comerç, encara que el país patix la falta de recursos i la seua economia es veu perjudicada per les abundants inundacions i sequies que ha patit. L'agricultura a soles és viable en quatre illes durant tot l'any. La major part del PIB prové de l'indústria i del sector servicis, especialment el turisme. Hi ha molts capverdians repartits per tot el món que en les seues remeses de divises ajuden a millorar l'economia del país.

[[Image:Cape-Verde-demography.png|thumb|<center>Demografia de Cap Vert</center>]]

[[Archiu:330px-Cape-Verde-demography.png|thumb|<center>Demografia de Cap Vert</center>]]

== Demografia ==

== Demografia ==

En [[2007]], Cap Vert tenia una població de 423.600 habitants. L'idioma oficial del país és el portugués, encara que la llengua popular és el [[crioll caverdià]] (cada illa conta en la seua respectiva modalitat dialectal). L'esperança de vida és de 71 anys. La mija de fills per dona és de 3.28. El 76.6% de la població esta alfabetisada.

En l'any [[2007]], Cap Vert tenia una població de 423.600 habitants. L'idioma oficial del país és el portugués, encara que la llengua popular és el [[crioll capverdià]] (cada illa conta en la seua respectiva modalitat dialectal). L'esperança de vida és de 71 anys. La mija de fills per dona és de 3.28. El 76.6% de la població esta alfabetisada.

== Cultura ==

== Cultura ==

Cap Vert també conta en una molt rica lliteratura, en la qual destaquen els fundadors de la revista ''Claridade'' —[[Baltasar Lopes da Silva]], [[Manuel Lopes]] i [[Jorge Barbosa]]—, lo mateix que uns atres autors afins a eixa publicació, com [[António Aurélio Gonçalves]], [[Jaime Figueiredo]] i [[Joao Lopes]]. En anys més recents [[Germànic Almeida]] ha desenrollat una obra traduïda a diversos idiomes, la qual es caracterisa per humor subtil pero mordaç.

Cap Vert també conta en una molt rica lliteratura, en la qual destaquen els fundadors de la revista ''Claridade'' —[[Baltasar Lopes da Silva]], [[Manuel Lopes]] i [[Jorge Barbosa]]—, lo mateix que uns atres autors afins a eixa publicació, com [[António Aurélio Gonçalves]], [[Jaime Figueiredo]] i [[Joao Lopes]]. En anys més recents [[Germànic Almeida]] ha desenrollat una obra traduïda a diversos idiomes, la qual es caracterisa per humor subtil pero mordaç.

[[Image:500px-Mindelo-MontCara2000.jpg|center|500px|Vista parcial de la baïa de Porte Gran en el Montanya Cara al fondo]]

[[File:Mindelo-MontCara2000.jpg|center|500px|Vista parcial de la baïa de Porte Gran en el Montanya Cara al fondo]]

 

== Fauna i flora ==

== Fauna i flora ==

{{Països d'Àfrica}}

{{Països d'Àfrica}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.islasdecaboverde.blogspot.Com Blog en informació sobre Cap Vert]

* [http://www.islasdecaboverde.blogspot.Com Blog en informació sobre Cap Vert]

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]