Diferència entre les revisions de "Nigèria"
m Text reemplaça - ' van ' a ' varen ' |
|||
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Ficha de país | {{Ficha de país | ||
| nom_oficial = ''Federal Republic of Nigeria''<br />''Republik Nijeriya''<br />''Republic ndi Naigeria''<br />''Republik Federaal bu Niiseriya''<br />''Orílẹ̀-èdè Olómìnira Àpapọ̀ Naìjírìà''<br />''جمهورية نيجيريا''<br />República Federal de Nigèria | | nom_oficial = ''Federal Republic of Nigeria''<br />''Republik Nijeriya''<br />''Republic ndi Naigeria''<br />''Republik Federaal bu Niiseriya''<br />''Orílẹ̀-èdè Olómìnira Àpapọ̀ Naìjírìà''<br />''جمهورية نيجيريا''<br />República Federal de Nigèria | ||
| image_bandera = | | image_bandera = Flag of Nigeria.svg|125px | ||
| image_escut = | | image_escut = Coat of arms of Nigeria.svg|125px | ||
| image_escut_tamany = 125px | | image_escut_tamany = 125px | ||
| image_mapa = | | image_mapa = Nigeria (orthographic projection).svg|175px | ||
| lema_nacional =<small>''Unity and Strength, Peace and Progress'' ([[idioma anglés|anglés]]: ''«Unitat i Força, Pau i Progrés»'')</small> | | lema_nacional =<small>''Unity and Strength, Peace and Progress'' ([[idioma anglés|anglés]]: ''«Unitat i Força, Pau i Progrés»'')</small> | ||
| himne_nacional =''[[Arise O Compatriots, Nigeria's Call Obey]] '' | | himne_nacional =''[[Arise O Compatriots, Nigeria's Call Obey]] '' | ||
| capital =[[ | | capital =[[Abuja]] | ||
| capital_població =405.000 ([[2005]]) | | capital_població =405.000 ([[2005]]) | ||
| capital_coord = 8_49_N_7_10_E_ 8°49′ N 7°10′ E | | capital_coord = 8_49_N_7_10_E_ 8°49′ N 7°10′ E | ||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
| moneda = [[Naira]] (<code>[[ISO 4217|NGN]]</code>) | | moneda = [[Naira]] (<code>[[ISO 4217|NGN]]</code>) | ||
| gentilici = Nigerià, -ana | | gentilici = Nigerià, -ana | ||
| horari = [[Temps Coordinat | | horari = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1 | ||
| horari_estiu = no aplica | | horari_estiu = no aplica | ||
| cctld= .ng | | cctld= .ng | ||
| Llínea 51: | Llínea 51: | ||
| nota1 = En Nigèria se parlen més de 500 idiomes, pero l'únic oficial es l'anglés. El [[idioma yoruba|yoruba]], [[idioma hausa|hausa]] i [[ibo]] estan reconeguts com a llengües regionals. Uns atres importants son: [[tiv]], [[hwana]] ... | | nota1 = En Nigèria se parlen més de 500 idiomes, pero l'únic oficial es l'anglés. El [[idioma yoruba|yoruba]], [[idioma hausa|hausa]] i [[ibo]] estan reconeguts com a llengües regionals. Uns atres importants son: [[tiv]], [[hwana]] ... | ||
}} | }} | ||
La '''República Federal de Nigèria''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país en l'oest d'[[Àfrica]]. És el més poblat del continent [[Àfrica|africà]]. Llimita a l'oest en [[Bènin]], A l'est en [[Chad]] i [[Camerun]], el [[Llac Chad]] en el nordest, [[Níger]] en el Nort i el [[golf de Guinea]] en el sur. | |||
La '''República Federal de Nigèria''' és un país en l' | |||
El nom Nigèria va aparéixer per primera vegada en forma impresa en el periòdic [[The Times]] en l'any [[1897]].<ref>{{Cita web| url = http://www.nigeriathetruth.net/ | títul = NIGÈRIA The Truth | any = 2006 | obra = Daniel Oritsejoghanyomi Agbowu | fechaacceso = 24/07/2008 | idioma = anglés}}</ref> | El nom Nigèria va aparéixer per primera vegada en forma impresa en el periòdic [[The Times]] en l'any [[1897]].<ref>{{Cita web| url = http://www.nigeriathetruth.net/ | títul = NIGÈRIA The Truth | any = 2006 | obra = Daniel Oritsejoghanyomi Agbowu | fechaacceso = 24/07/2008 | idioma = anglés}}</ref> | ||
| Llínea 68: | Llínea 67: | ||
A Nigèria li fon concedida l'independència total en l'any [[1960]], com una federació de tres regions, cada una retenint un substancial grau d'autonomia. | A Nigèria li fon concedida l'independència total en l'any [[1960]], com una federació de tres regions, cada una retenint un substancial grau d'autonomia. | ||
En l'any [[1966]], dos colps d'Estat successius per diferents grups d'oficials de l'eixèrcit portaren al país al [[govern militar]]. Els líders del segon colp varen intentar incrementar el poder del [[Federació|govern federal]] i reemplaçaren els governs regionals per 12 governs estatuals. Els [[igbo]]s, el grup ètnic dominant de la regió oriental, va declarar l'independència com la República de [[Biafra]] en [[1967]], seguit de persecucions en els estats del nort que conduiren a l'extermini de 30.000 igbos. | En l'any [[1966]], dos colps d'Estat successius per diferents grups d'oficials de l'eixèrcit portaren al país al [[govern militar]]. Els líders del segon colp varen intentar incrementar el poder del [[Federació|govern federal]] i reemplaçaren els governs regionals per 12 governs estatuals. Els [[igbo]]s, el grup ètnic dominant de la regió oriental, va declarar l'independència com la República de [[Biafra]] en [[1967]], seguit de persecucions en els estats del nort que conduiren a l'extermini de 30.000 igbos. Despuix de la declaració d'independència de Biafra la guerra va esclatar en El Govern Federal. Davall els brigadiers Adekunle, Obasanjo i Murtala Mohammed, un pla d'atac sistemàtic i amfibi que comprenia [[Bomba (explosiu)|bombardejos aéreus]] forts i [[fam canina]], obligaren als rebels biafrans a capitular. El [[15 de giner]], enfrontat a l'opció de rendir-se i a la destrucció total de la població biafrana, [[Philip Effiong]], Cap de l'Estat Major de l'eixèrcit rebel acceptà les condicions de rendició davant de [[Yakubu Gowon]], Cap del Nort dominat pel govern federal. | ||
En l'any [[1975]] un sagnant [[colp d'Estat]] va derrocar a Gowon i va portar a [[Murtala Ramat Mohammed]] al poder, que prometé la tornada del govern civil. No obstant, fon assessinat en un colp abortiu, i fon succeït pel seu cap d'estat major, [[Olusegun Obasanjo]]. Es redactà una nova constitució en [[1977]], i es celebraren eleccions en 1979, que varen ser guanyades per [[Shehu Shagari]]. | En l'any [[1975]] un sagnant [[colp d'Estat]] va derrocar a Gowon i va portar a [[Murtala Ramat Mohammed]] al poder, que prometé la tornada del govern civil. No obstant, fon assessinat en un colp abortiu, i fon succeït pel seu cap d'estat major, [[Olusegun Obasanjo]]. Es redactà una nova constitució en [[1977]], i es celebraren eleccions en 1979, que varen ser guanyades per [[Shehu Shagari]]. | ||
| Llínea 74: | Llínea 73: | ||
Nigèria va retornar al govern militar en 1983, a través d'un colp que establí el Consell Suprem Militar com el nou ent governador del país. Chief M.K.O. Abiola guanyà l'elecció presidencial de [[juny]] de [[1993]], que fon cancelada pel govern militar del general [[Ibrahim Babangida]]. Es va establir un govern nacional interí, encapçalat pel cap [[Ernest Shonekan]]. El Govern fon declarat illegal i inconstitucional per una Alta Cort, i el general [[Sani Abacha]] assumí el poder. Va empresonar el Cap M.K.O. Abiola i saquejà el Tesor Nacional. Moltes persones varen ser assessinades i atres numeroses no pogueren ser trobades durant el règim de Babangida i Abacha; entre els més notables està [[Ken Saro-Wiwa]]. Ken Saro-Wiwa fon un periodiste conegut i respectat internacionalment l'assessinat del qual sacsà a molts dins i fora del món del periodisme. La seua família fon a juí i va alçar càrrecs contra el govern nigerià a través del [[Organisació de les nacions Unides|sistema de corts de Nova York]]. | Nigèria va retornar al govern militar en 1983, a través d'un colp que establí el Consell Suprem Militar com el nou ent governador del país. Chief M.K.O. Abiola guanyà l'elecció presidencial de [[juny]] de [[1993]], que fon cancelada pel govern militar del general [[Ibrahim Babangida]]. Es va establir un govern nacional interí, encapçalat pel cap [[Ernest Shonekan]]. El Govern fon declarat illegal i inconstitucional per una Alta Cort, i el general [[Sani Abacha]] assumí el poder. Va empresonar el Cap M.K.O. Abiola i saquejà el Tesor Nacional. Moltes persones varen ser assessinades i atres numeroses no pogueren ser trobades durant el règim de Babangida i Abacha; entre els més notables està [[Ken Saro-Wiwa]]. Ken Saro-Wiwa fon un periodiste conegut i respectat internacionalment l'assessinat del qual sacsà a molts dins i fora del món del periodisme. La seua família fon a juí i va alçar càrrecs contra el govern nigerià a través del [[Organisació de les nacions Unides|sistema de corts de Nova York]]. | ||
El règim del terror d'Abacha va arribar a la seua fi quan morí repentinament i en [[1998]] [[Abdulsalami Abubakar]] es va convertir en líder del Consell Governant Provisional. Va alçar la suspensió de la constitució de [[1979]] per a lliberar el cap M.K.O. Abiola, el guanyador de l'elecció de [[1993]] abans que est últim morira en [[juliol[[ de [[1998]], fet que els pèrits mèdics atribuiren inicialment a causes naturals; més tart, esta defunció fon considerada com a mort per substància verinosa. Els casos de La Cort des de la mort d'Abiola han portat a la llum que el seu fon enverinat. | El règim del terror d'Abacha va arribar a la seua fi quan morí repentinament i en [[1998]] [[Abdulsalami Abubakar]] es va convertir en líder del Consell Governant Provisional. Va alçar la suspensió de la constitució de [[1979]] per a lliberar el cap M.K.O. Abiola, el guanyador de l'elecció de [[1993]] abans que est últim morira en [[juliol[[ de [[1998]], fet que els pèrits mèdics atribuiren inicialment a causes naturals; més tart, esta defunció fon considerada com a mort per substància verinosa. Els casos de La Cort des de la mort d'Abiola han portat a la llum que el seu fon enverinat. | ||
En 1999, Nigèria trià a Olusegun Obasanjo com a president en les seues primeres eleccions en 16 anys. Obasanjo i el seu partit guanyaren també les turbulentes eleccions de 2003. Encara que havent guanyat l'elecció, Obasanjo té una relació d'amor i odi en el poble nigerià. En l'assessinat de que fon ministre de Justícia, Bola Ige, un advocat per la pau, la justícia i l'obertura política, molts dubten de l'èxit del somi democràtic de Nigèria; particularment, en les sempre desencorajadores eleccions de [[2007]] arraconades. Molta gent tem la tornada de Babangida, conegut com el [[Idi Amin]] de Nigèria. | En l'any [[1999]], Nigèria trià a Olusegun Obasanjo com a president en les seues primeres eleccions en 16 anys. Obasanjo i el seu partit guanyaren també les turbulentes eleccions de 2003. Encara que havent guanyat l'elecció, Obasanjo té una relació d'amor i odi en el poble nigerià. En l'assessinat de que fon ministre de Justícia, Bola Ige, un advocat per la pau, la justícia i l'obertura política, molts dubten de l'èxit del somi democràtic de Nigèria; particularment, en les sempre desencorajadores eleccions de [[2007]] arraconades. Molta gent tem la tornada de Babangida, conegut com el [[Idi Amin]] de Nigèria. | ||
== Política == | == Política == | ||
[[ | [[Archiu:Nigeria political.png|thumb|'''Estats'''<br />[[Abia (Estat)|Abia]], [[Adamawa (Estat)|Adamawa]], [[Akua Ibom (Estat)|Akua Ibom]], [[Anambra (Estat)|Anambra]], [[Bauchi (Estat)|Bauchi]], [[Bayelsa (Estat)|Bayelsa]], [[Benue (Estat)|Benue]], [[Borno (Estat)|Borno]], [[delta (Nigèria)|Delta]], [[Eboñi (Estat)|Eboñi]], [[Edo (Estat)|Edo]], [[Ekiti (Estat)|Ekiti]], [[Enugu (Estat)|Enugu]], [[Gombe (Estat)|Gombe]], [[Imo]], [[Kaduna (Estat)|Kaduna]], [[Kano (Estat)|Kano]], [[Katsina (Estat)|Katsina]], [[Kebbi (Estat)|Kebbi]], [[Kogi (Estat)|Kogi]], [[Kuara (Estat)|Kuara]], [[Llacs (Estat)|Lagos]], [[Nasaraua (Estat)|Nasaraua]], [[Níger (Estat)|Níger]], [[Ogún (Estat)|Ogún]], [[Ondo (Estat)|Ondo]], [[Osún (Estat)|Osún]], [[Va sentir (Estat)|Oyo]], [[Plateau (Estat)|Plateau]], [[Riu Cros (Estat)|Río Cros]], [[Rius (Estat)|Ríos]], [[Sokoto (Estat)|Sokoto]], [[Tarava (Estat)|Taraba]], [[Yigaua (Estat)|Yigaua]], [[Yobe (Estat)|Yobe]], [[Zamfara (Estat)|Zamfara]] i [[Abuja|Territorio Capital Federal d'Abuja]].]] | ||
Nigèria és una [[federació|república federal]] integrada per 36 [[Organisació territorial de Nigèria|estats]] des de la constitució de maig de 1999. El [[Cap d'Estat]] i de [[cap de govern|Govern]] és el [[president de Nigèria]], actualment, [[Umaru Yar'Adua]]. | Nigèria és una [[federació|república federal]] integrada per 36 [[Organisació territorial de Nigèria|estats]] des de la constitució de maig de 1999. El [[Cap d'Estat]] i de [[cap de govern|Govern]] és el [[president de Nigèria]], actualment, [[Umaru Yar'Adua]]. | ||
| Llínea 198: | Llínea 197: | ||
Les comunitats [[Efik]], [[Ibibio]], [[Annang]], e [[Ijaw]] (els quatre grups ètnics més grans del país) també conformen un segment substancial de la població en l'àrea. Persones en diferents idiomes, generalment es comuniquen en [[idioma anglés|anglés]], encara que el coneiximent de dos o més idiomes nigerians és comú. Els idiomes més difosos són el [[Hausa]], Yoruba i Igbo. En els últims anys va hi hagueren esporàdics chocs entre grups cristians i musulmans, particularment en el nort del país, on hi hagué pressió per a introduir la llei islàmica [[Sharia]]. | Les comunitats [[Efik]], [[Ibibio]], [[Annang]], e [[Ijaw]] (els quatre grups ètnics més grans del país) també conformen un segment substancial de la població en l'àrea. Persones en diferents idiomes, generalment es comuniquen en [[idioma anglés|anglés]], encara que el coneiximent de dos o més idiomes nigerians és comú. Els idiomes més difosos són el [[Hausa]], Yoruba i Igbo. En els últims anys va hi hagueren esporàdics chocs entre grups cristians i musulmans, particularment en el nort del país, on hi hagué pressió per a introduir la llei islàmica [[Sharia]]. | ||
[[Image: | [[Image:Nigeria Benin Cameroon languages.png|300px|thumb|Mapa llingüístic de Bènin, Nigèria i Camerun]] | ||
Encara que Nigèria conta en una sifra d'emigrants relativament baixa, mils de persones deixen el país cada any, tenint com a destí principal l'[[Unió Europea]]. | Encara que Nigèria conta en una sifra d'emigrants relativament baixa, mils de persones deixen el país cada any, tenint com a destí principal l'[[Unió Europea]]. | ||
Un tema que s'ha complicat pel caos polític ha | Un tema que s'ha complicat pel caos polític ha segut l'esforç de l'[[Organisació Mundial de la Salut]] per a erradicar la [[poliomielitis]] del planeta. El nort de Nigèria fon la localisació de la mitat de tots els casos de poliomielitis registrat l'any [[2003]], pero els clergues musulmans han protestat repetidament contra la vacuna com un esforç per part dels [[Occident|occidentals]] d'esterilisar a les chiquetes musulmanes. El programa nacional de vacunació fon suspés en diversos estats en agost del 2003, i la malaltia casi es va quintuplicar (119 casos en el primer quart de l'any 2004 contra 24 casos en el 2003). Per a maig del 2004, es reportà que la poliomielitis s'havia propagat des d'allí a moltes atres nacions africanes les quals prèviament havien segut declarades lliures d'eixa malaltia. El 18 de maig, l'estat de Kano acceptà reprendre els programes de vacunació utilisant vacunes creades en [[Indonèsia]]. | ||
En l'any 2007 Nigèria conta en una població de 135.000.000 habitants. La mija de fills per dòna és de 5.45 una de les taxes més elevades d'Àfrica, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país, es calcula que per a l'any 2050 este país tindrà 258.100.000 d'habitants,<ref>[http://www.xist.Org/earth/pop_prospects1.aspx GeoHive - Population prospects<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref> lo qual portarà greus conseqüències tant econòmiques com ambientals (destrucció total dels seus boscs i recursos naturals). | En l'any 2007 Nigèria conta en una població de 135.000.000 habitants. La mija de fills per dòna és de 5.45 una de les taxes més elevades d'Àfrica, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país, es calcula que per a l'any 2050 este país tindrà 258.100.000 d'habitants,<ref>[http://www.xist.Org/earth/pop_prospects1.aspx GeoHive - Population prospects<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref> lo qual portarà greus conseqüències tant econòmiques com ambientals (destrucció total dels seus boscs i recursos naturals). | ||
== Cultura == | == Cultura == | ||
[[Image: | [[Image:Benin bronze Louvre A97-14-1.jpg|thumb|150 px|Bronze Benet del Museu del Louvre]] | ||
La personalitat més destacada de l'àmbit cultural nigerià és el multi-instrumentiste, compositor i activiste dels [[drets humans]] [[Fela Kuti]] ([[1938]] - [[1997]]). | La personalitat més destacada de l'àmbit cultural nigerià és el multi-instrumentiste, compositor i activiste dels [[drets humans]] [[Fela Kuti]] ([[1938]] - [[1997]]). | ||
=== Cine === | === Cine === | ||
| Llínea 219: | Llínea 218: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
{{Traduït de|es|Nigeria}} | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| Llínea 225: | Llínea 225: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Nigeria}} | |||
*[ | *[https://www.nigeria.gov.ng/ Nigerian Government website] | ||
{{Països d'Àfrica}} | {{Països d'Àfrica}} | ||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
[[Categoria:Nigèria]] | |||