Canvis

|superfície = 228 km²

|superfície = 228 km²

|altitut = 164 msnm

|altitut = 164 msnm

|població = 23.648 hab. (2021)

|població = 24.036 hab. (2022)

|densitat = 98,43 hab./km²

|densitat = 98,43 hab./km²

|gentilici = Llirià, lliriana.

|gentilici = Llirià, lliriana.

|còdic_postal = 46160

|còdic_postal = 46160

|festes = 29 de septiembre

|festes = 29 de septiembre

|alcalde = Manuel Izquierdo Igual ([[PPCV]])

|alcalde = Joan Manuel Miguel León ([[Compromís]])

|web = [http://www.lliria.es Web Oficial de Llíria]

|web = [http://www.lliria.es Web Oficial de Llíria]

|notes =  

|notes =  

}}

}}

 

'''Llíria''' (en [[castellà]] ''Liria''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la  [[província de Valéncia]], situat en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]], d'a on és la seua capital.

'''Llíria''' (en [[castellà]] ''Liria''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la  [[província de Valéncia]], situat en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]].

 

Conta en una població de 23.648 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2021]]).

== Geografia ==

== Geografia ==

La vegetació és més rica en les montanyes del nort, a on existixen encara algunes pinades de rojos i marítims, mentres que en els cerros del centre i sur predominen els romers i l'espart.

La vegetació és més rica en les montanyes del nort, a on existixen encara algunes pinades de rojos i marítims, mentres que en els cerros del centre i sur predominen els romers i l'espart.

S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'autovia [[CV-35]].

S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'autovia [[CV-35]]. També es pot accedir a través de la llínea 1 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].

 

També es pot accedir a través de la llínea 1 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].

 

=== Localitats llimítrofs ===

=== Localitats llimítrofs ===

L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] no li va afectar molt, ya que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells.

L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] no li va afectar molt, ya que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells.

Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, cridat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]] ''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.

Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, nomenat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]] ''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.

Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana.

Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana.

Fon en l'any [[1887]] quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat.

Fon en l'any [[1887]] quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat.

== Demografia ==

== Demografia ==

El municipi conta en 22.972 residents ([[INE Espanya|INE]] [[2018]]), dels quals la gran majoria viuen el centre de la ciutat i el restant en urbanisacions residencials als afores d'esta.<ref><small>[http://www.ine.es/nomen2/index.do INE - Relació d'unitats poblacionals]</small></ref> Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes d'aigüeral, carrers asfaltats i iluminació.

El municipi conta en una població de 24.036 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]], dels quals la gran majoria viuen el centre de la ciutat i el restant en urbanisacions residencials als afores d'esta.<ref><small>[http://www.ine.es/nomen2/index.do INE - Relació d'unitats poblacionals]</small></ref> Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes d'aigüeral, carrers asfaltats i iluminació.

Un 12,2% de la seua població és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]], sent els principals colectius forans el romanés, el britànic i el marroquí.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref>

Un 12,2% de la seua població és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]], sent els principals colectius forans el rumà, el britànic i el marroquí.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref>

{| align="center" {{tablabonita}}

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>

|-

|-

! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2018]]  

! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2018]] !! [[2022]]  

|-

|-

| align=center| 15.550|| align=center| 17.216|| align=center| 21.078|| align=center| 22.441|| align=center| 22.972

| align=center| 15.550|| align=center| 17.216|| align=center| 21.078|| align=center| 22.441|| align=center| 22.972|| align=center| 24.036

|}

|}

== Economia ==

== Economia ==

El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a la [[agricultura]].

El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a l'[[agricultura]]. L'economia de Llíria s'ha transformat en les últimes décades, passant d'una estructura econòmica tradicional (agricultura de secà, artesanat local) a una moderna (agricultura de regadiu, industrialisació, activitats terciaries). Les [[hortalices]] constituïxen el principal cultiu, en 4375 ha, seguides dels cítrics (5602 ha) i els frutals (1142 ha) i la [[garrofera]] (1040 ha).

 

 

En la finalitat de potenciar l'activitat econòmica de la regió, es va donar llum verda en l'any [[2019]] a la gran àrea industrial Pla de Carrases, ubicada junt a la CV-35 i en una superfície d'1,18 millons de metros quadrats de sol industrial.

== Cultura ==

== Cultura ==

En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis.

En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis.

També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, a on s'arrepleguen restes romanes i ibers.

També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, a on s'arrepleguen restes romanes i ibers.

== Personalitats destacades ==

== Personalitats destacades ==

*'''[[José Rius (escritor)|José Rius]] ''' (Ademús - Cullera, 1777). Escritor i antiquari del sigle XVIII.

*'''[[José Rius (escritor)|José Rius]] ''' ([[Ademús]] - [[Cullera]], [[1777]]). Escritor i antiquari del [[sigle XVIII]].

== Festes locals ==

== Festes locals ==

Celebra les seues festes patronals a [[Arcàngel Miguel|San Miquel Arcàngel]] el [[29 de setembre]], Durant diversos dies.

Celebra les seues festes patronals a [[Arcàngel Miquel|Sant Miquel Arcàngel]] el [[29 de setembre]], durant diversos dies.

== Vore també ==

== Vore també ==

*[[Arbres Centenaris en Espanya]]

* [[Arbres Centenaris en Espanya]]

== Referències ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

{{Traduït de|es|Liria}}

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Liria INE. Població de Llíria]

 

* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Llíria}}

{{commonscat|Llíria}}

{{Municipis del Camp de Túria}}

{{Municipis del Camp de Túria}}