72 361
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Emilia Pardo-Bazán y de la Rúa-Figueroa
| nom = Emilia Pardo-Bazán y de la Rúa-Figueroa
| image =
| image = [[Archiu:1921-05-21, La Esfera, Condesa de Pardo Bazán, Gamonal.jpg|200px]]
| peu =
| peu = <small>Retratada per Isidro Fernández Fuertes "''Gamonal''" (''La Esfera'', 21 de maig de 1921)</small>
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Escritora i periodista.
| ocupació = Escritora i periodista.
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Emilia Pardo-Bazán y de la Rúa-Figueroa''' ([[La Corunya]], [[16 de setembre]] de [[1851]] - [[Madrit]], [[12 de maig]] de [[1921]]), comtesa de Pardo Bazán, fon una escritora, novelista, periodista, ensagista, crítica lliterària, poetesa, dramaturga, traductora, editora, catedràtica i conferenciant [[Espanya|espanyola]] introductora del [[naturalisme]] en Espanya. Fon una precursora en les seues idees sobre els drets de les dònes i el [[feminisme]]. Va reivindicar l'instrucció de les dònes com una cosa fonamental i va dedicar una part important de la seua actuació pública a defendre-ho. Entre la seua obra lliterària una de les més conegudes és la novela ''Los pazos de Ulloa'' ([[1886]]).
'''Emilia Pardo-Bazán y de la Rúa-Figueroa''' ([[La Corunya]], [[16 de setembre]] de [[1851]] - † [[Madrit]], [[12 de maig]] de [[1921]]), comtesa de Pardo Bazán, fon una escritora, novelista, periodista, ensagista, crítica lliterària, poetesa, dramaturga, traductora, editora, catedràtica i conferenciant [[Espanya|espanyola]] introductora del [[naturalisme]] en [[Espanya]]. Fon una precursora en les seues idees sobre els drets de les dònes i el [[feminisme]]. Va reivindicar l'instrucció de les dònes com una cosa fonamental i va dedicar una part important de la seua actuació pública a defendre-ho. Entre la seua obra lliterària una de les més conegudes és la novela ''Los pazos de Ulloa'' ([[1886]]).
Entre les seues obres destacades està ''La cuestión palpitante'' ([[1883]]) una recopilació d'artículs que l'acrediten com una de les principals impulsores del naturalisme en Espanya, moviment que sorgix com a reacció al romanticisme. També ''La Tribuna'' (1883), considerada la primera novela social i la primera novela naturalista espanyola, a on incorpora per primera volta en la novela espanyola al proletariat i dona veu i discurs propi a una dòna treballadora: ''Amparo, la cigarrera''.
Entre les seues obres destacades està ''La cuestión palpitante'' ([[1883]]) una recopilació d'artículs que l'acrediten com una de les principals impulsores del naturalisme en [[Espanya]], moviment que sorgix com a reacció al romanticisme. També ''La Tribuna'' ([[1883]]), considerada la primera novela social i la primera novela naturalista espanyola, a on incorpora per primera volta en la novela espanyola al proletariat i dona veu i discurs propi a una dòna treballadora: ''Amparo, la cigarrera''.
Fon la primera dòna sòcia de l'[[Ateneu de Madrit]], admesa el [[9 de febrer]] de [[1905]].
Fon la primera dòna sòcia de l'[[Ateneu de Madrit]], admesa el [[9 de febrer]] de [[1905]].
== Referències==
* Cervantes, Biblioteca Virtual Miguel de. «Emilia Pardo Bazán y el Naturalismo / José Manuel González Herrán | Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes». www.cervantesvirtual.com.
* [https://www.europasur.es/ocio/Emilia-Pardo-Bazan-feminismo-Espana_0_1225077667.html «Emilia Pardo Bazán, pionera del feminismo en España»]
* Faus Sevilla, Pilar (2003). Emilia Pardo Bazán: su época, su vida, su obra, vol. 1. Fundación Pedro Barrié de la Maza
* Martos, Ana (2017). Biografía canalla de Emilia Pardo Bazán. ISBN 978-84-415-3840-5. OCLC 967715468.
== Bibliografia ==
* Burdiel, Isabel (2019). Emilia Pardo Bazán. Colección: «Españoles eminentes» (Primera edición). Barcelona (España): Taurus. ISBN 978-84-3061-838-5
* Dendle, Brian J. (1970). «The Racial Theories of Emilia Pardo Bazán». Hispanic Review (University of Pennsylvania Press) 38 (1): 17-31. ISSN 0018-2176. JSTOR 472020.
* Gómez-Ferrer, Guadalupe (2016). «Soledad Acosta de Samper y Emilia Pardo Bazán: dos pioneras del feminismo». Cuadernos de Historia Contemporánea 38: 127-140. ISSN 0214-400X. Consultado el 27 de febrero de 2017.
* López Quintáns, Javier (2015), "Emilia Pardo Bazán ante el fin de siglo: Edición de 'Eduardo Rod. El Pensador", Lexis (Pontificia Universidad Católica del Perú. Departamento de Humanidades), Vol.39 (2), p.287-31, ISSN: 0254-9239
* Miller, G. (2015), "Disrupting Nineteenth-Century Dichotomies of Gender: Reading and Imagination in Emilia Pardo Bazán's "La madre Naturaleza", Hispanic review, Philadelphia: University of Pennsylvania Press, Vol.83 (3), p.317-336, ISSN: 0018-2176
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Emilia Pardo Bazán}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilia_Pardo_Baz%C3%A1n Emilia Pardo Bazán en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilia_Pardo_Baz%C3%A1n Emilia Pardo Bazán en Wikipedia]