Diferència entre les revisions de "Julián Ribera i Tarragó"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Julián Ribera i Tarragó''' (Carcaixent, 1858 - Madrit, 1934) fon un filòlec, arabiste i musicòlec valencià, descobridor d...») |
|||
(No es mostren 15 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Julián Ribera i Tarragó''' ([[Carcaixent]], [[1858]] - [[Madrit]], [[1934]]) fon un filòlec, arabiste i musicòlec [[Valencians|valencià]], descobridor de l'existència del dialecte romànic [[Mossàrap|mossàrap]]. | + | {{Biografia| |
+ | | nom = Julián Ribera i Tarragó | ||
+ | | image = [[Archiu:JulianRibera.jpg|200px]] | ||
+ | | peu = | ||
+ | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
+ | | ocupació = Filòlec i escritor | ||
+ | | data_naix = [[1858]] | ||
+ | | lloc_naix = [[Carcaixent]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
+ | | data_mort = [[1934]] | ||
+ | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
+ | }} | ||
+ | '''Julián Ribera i Tarragó''' o '''Julià Ribera i Tarragó''' ([[Carcaixent]], [[1858]] - † [[Madrit]], [[1934]]) fon un filòlec, arabiste i musicòlec [[Valencians|valencià]], descobridor de l'existència del dialecte romànic [[Mossàrap|mossàrap]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en Miguel Asín Palaus. Va fallir en Madrit l'any 1934. | + | Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en Miguel Asín Palaus. Va fallir en Madrit en l'any 1934. |
== Obra == | == Obra == | ||
− | * ''La enseñanza entre los musulmanes españoles'' (1893) | + | * ''La enseñanza entre los musulmanes españoles'' ([[1893]]) |
− | * ''Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana'' (1896) | + | * ''Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana'' ([[1896]]) |
− | * ''Orígenes del Justicia de Aragón'' (1897). | + | * ''Orígenes del Justicia de Aragón'' ([[1897]]). |
+ | * ''De historia arábigo-valenciana'' ([[1925]]) Conferència llegida per l'autor en el [[Centre de Cultura Valenciana]], el 22 de maig de l'any 1925. | ||
− | Edità l'Història dels juges de | + | Edità l'Història dels juges de Córdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] sobre el Cançoner d'Abencuzmán ([[1912]]); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes. |
− | Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', 1922), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música | + | Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', [[1922]]), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música migeval dels trobadors i els ''minnesänger''. |
== Cites == | == Cites == | ||
− | {{Cita| | + | {{Cita|Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances. También los musulmanes valencianos emplearon en su vida familiar la lengua romance, hasta tiempos anteriores a la conquista del Rey D. Jaime|''De historia arábigo-valenciana'' ([[1925]]) Conferència llegida per Julià Ribera en el [[Centre de Cultura Valenciana]], el 22 de maig de l'any 1925.}} |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juli%C3%A1n_Ribera Julián Ribera en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Juli%C3%A1n_Ribera Julián Ribera en Wikipedia] | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Biografies]] | ||
+ | [[Categoria:Valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Filòlecs]] | ||
+ | [[Categoria:Filòlecs valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Escritors]] | ||
+ | [[Categoria:Escritors valencians]] |
Revisió de 17:02 30 nov 2023
Julián Ribera i Tarragó | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Filòlec i escritor | ||
Naiximent: | 1858 | ||
Lloc de naiximent: | Carcaixent, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 1934 | ||
Lloc de defunció: | Madrit, Espanya |
Julián Ribera i Tarragó o Julià Ribera i Tarragó (Carcaixent, 1858 - † Madrit, 1934) fon un filòlec, arabiste i musicòlec valencià, descobridor de l'existència del dialecte romànic mossàrap.
Biografia
Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de Saragossa i Madrit, dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en Miguel Asín Palaus. Va fallir en Madrit en l'any 1934.
Obra
- La enseñanza entre los musulmanes españoles (1893)
- Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana (1896)
- Orígenes del Justicia de Aragón (1897).
- De historia arábigo-valenciana (1925) Conferència llegida per l'autor en el Centre de Cultura Valenciana, el 22 de maig de l'any 1925.
Edità l'Història dels juges de Córdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la Real Acadèmia de la Llengua sobre el Cançoner d'Abencuzmán (1912); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes.
Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del sigle IX. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (Música de les Cantigues, 1922), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música migeval dels trobadors i els minnesänger.