| Llínea 50: |
Llínea 50: |
| | | | |
| | == La família Polo == | | == La família Polo == |
| − | Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[República de Venècia|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques. El [[Orientalisme|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro.{{Harvnp|Larner|2001|p=59}}}} Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].{{Harvnp|Larner|2001|p=59-60, 94}} | + | Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[República de Venècia|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques.{{refn|group=lower-alpha|El [[Orientalisme|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro.{{Harvnp|Larner|2001|p=59}}}} Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].{{Harvnp|Larner|2001|p=59-60, 94}} |
| | | | |
| | Marc Polo naixqué en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp|Larner|2001|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn|group=lower-alpha|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp|Larner|2001|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)|presa de Costantinoble]] de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp|Larner|2001|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak|Soldaia]], el principal empori comercial italià de [[Crimea]].{{Harvnp|Larner|2001|p=62}} | | Marc Polo naixqué en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp|Larner|2001|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn|group=lower-alpha|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp|Larner|2001|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)|presa de Costantinoble]] de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp|Larner|2001|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak|Soldaia]], el principal empori comercial italià de [[Crimea]].{{Harvnp|Larner|2001|p=62}} |
| Llínea 93: |
Llínea 93: |
| | == ''Il milione'' == | | == ''Il milione'' == |
| | [[Archiu:Chiesa di San Lorenzo.jpg|thumb|La [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)|iglesia de Sant Llorenç]], en el ''[[Sestiere (Venecia)|sestiere]]'' [[venecia]]no de [[Castello (Venecia)|Castello]], a on fon soterrat Marc Polo en 1324.]] | | [[Archiu:Chiesa di San Lorenzo.jpg|thumb|La [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)|iglesia de Sant Llorenç]], en el ''[[Sestiere (Venecia)|sestiere]]'' [[venecia]]no de [[Castello (Venecia)|Castello]], a on fon soterrat Marc Polo en 1324.]] |
| − | A la seua tornada de China en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca cridada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establí en [[Venecia]] a on se convertí en una sensació i atragué a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues històries sobre la lluntana Chinenca. | + | A la seua tornada de China en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca nomenada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establí en [[Venecia]] a on se convertí en una sensació i atragué a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues històries sobre la lluntana Chinenca. |
| | | | |
| − | No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de Génova|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE|XIV|d|s|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Génova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Génova i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn|group=lower-alpha|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp|Norwich|2003|p=229}}}}{{Harvnp|Larner|2001|pp=76-77}} | + | No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de Gènova|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE|XIV|d|s|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Gènova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Gènova i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn|group=lower-alpha|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp|Norwich|2003|p=229}}}}{{Harvnp|Larner|2001|pp=76-77}} |
| | | | |
| − | Es possible que, com era habitual en Génova, la «presó» consistira en estar confinat en casa d'alguna família, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp|Larner|2001|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, més conegut en [[Idioma espanyol|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit èxit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, inclús les més tempranas, són a sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp|Larner|2001|p=266}} | + | Es possible que, com era habitual en Gènova, la «presó» consistira en estar confinat en casa d'alguna família, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp|Larner|2001|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, més conegut en [[Idioma espanyol|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit èxit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, inclús les més tempranas, són a sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp|Larner|2001|p=266}} |
| | | | |
| − | Existix una versió alternativa i minoritaria que considera la colaboració de Marc Polo i Rustichello en la preso de Génova com una ficcio.{{Harvnp|Wehr|1993|p=320}} En este cas la versió de Rustichello seria la traduccio al francés d'un text escrit originariament per Marc en [[Idioma véneto|venecia]], un manuscrit que també s'hauria perdut cuya versio conservada més pròxima seria la traducció al [[llati]] realisada entre [[1310]] i [[1317]] pel dominic [[Francesco Pipino]]. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei [[Eduart I d'Anglaterra]] qui, en la seua condició de [[Creuades|creuat]], tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.{{Harvnp|Larner|2001|pp=87-88}} | + | Existix una versió alternativa i minoritaria que considera la colaboració de Marc Polo i Rustichello en la preso de Gènova com una ficcio.{{Harvnp|Wehr|1993|p=320}} En este cas la versió de Rustichello seria la traduccio al francés d'un text escrit originariament per Marc en [[Idioma véneto|venecia]], un manuscrit que també s'hauria perdut cuya versio conservada més pròxima seria la traducció al [[llati]] realisada entre [[1310]] i [[1317]] pel dominic [[Francesco Pipino]]. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei [[Eduart I d'Anglaterra]] qui, en la seua condició de [[Creuades|creuat]], tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.{{Harvnp|Larner|2001|pp=87-88}} |
| | | | |
| | Marc Polo morí, despuix de redactar testament, entre la posada del sol i la mijanit del [[dumenge]] [[8 de giner]] de [[1324]],{{Harvnp|Larner|2001|p=78}} data que podria correspondre al [[9 de giner]] degut a la llei veneciana que fixava el final del dia en el moment de la posada del sol.<ref name=Bergreen/> Fon soterrat en la [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)|iglesia de Sant Llorenç]], a on també reposaven els restos de son pare, Niccolò,{{Harvnp|Larner|2001|p=78}} encara que el seu sarcofac desaparegué durant les obres de reconstrucció en [[1592]].{{Harvnp|Norwich|2003|p=228}} | | Marc Polo morí, despuix de redactar testament, entre la posada del sol i la mijanit del [[dumenge]] [[8 de giner]] de [[1324]],{{Harvnp|Larner|2001|p=78}} data que podria correspondre al [[9 de giner]] degut a la llei veneciana que fixava el final del dia en el moment de la posada del sol.<ref name=Bergreen/> Fon soterrat en la [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)|iglesia de Sant Llorenç]], a on també reposaven els restos de son pare, Niccolò,{{Harvnp|Larner|2001|p=78}} encara que el seu sarcofac desaparegué durant les obres de reconstrucció en [[1592]].{{Harvnp|Norwich|2003|p=228}} |
| Llínea 125: |
Llínea 125: |
| | Encara que els Polo no foren en forma alguna els primers europeus en aplegar a [[China]] per terra (considérese per eixemple a [[Giovanni dona Piulen del Carpine|Joan de Pla Carpini]] aixina com l'única delegació romana que partí a China en objecte d'establir relacions diplomatiques entre [[Antiga Roma|Roma]] i China), gracies al llibre de Marc el seu viage fon el primer en coneixer-se amplament i el millor documentat fins llavors. | | Encara que els Polo no foren en forma alguna els primers europeus en aplegar a [[China]] per terra (considérese per eixemple a [[Giovanni dona Piulen del Carpine|Joan de Pla Carpini]] aixina com l'única delegació romana que partí a China en objecte d'establir relacions diplomatiques entre [[Antiga Roma|Roma]] i China), gracies al llibre de Marc el seu viage fon el primer en coneixer-se amplament i el millor documentat fins llavors. |
| | | | |
| − | La llegenda conte que Marc Polo introdui en Italia alguns productes de China, entre ells els [[gelat]]s, la [[pinyata]] i la [[pasta]], especialment els [[espagueti]]s. No obstant, esta llegenda està molt qüestionada. Per eixemple, hi ha proves de que la pasta era coneguda en [[Grecia]] i Italia des de l'antiguetat. En la [[Espanya]] [[A l'Andalus|arap]] hi ha referencies escrites al voltant dels [[fideu]]s (cridats llavors ''aletría'') des del [[sigle XII]]. | + | La llegenda conte que Marc Polo introdui en Italia alguns productes de China, entre ells els [[gelat]]s, la [[pinyata]] i la [[pasta]], especialment els [[espagueti]]s. No obstant, esta llegenda està molt qüestionada. Per eixemple, hi ha proves de que la pasta era coneguda en [[Grecia]] i Italia des de l'antiguetat. En la [[Espanya]] [[A l'Andalus|arap]] hi ha referencies escrites al voltant dels [[fideu]]s (nomenats llavors ''aletría'') des del [[sigle XII]]. |
| | | | |
| | El llibre escrit per Marc Polo, a pesar de que moltes de les seues asseveracions, en la seua epoca, se posaren en dubte, inspirà a molts viagers i exploradors. El mateix [[Cristofol Colón]] tenia una copia, en anotaments manuscrites seues en els márgenes, que encara se conserva.{{Harvnp|Larner|2001|p=223}} | | El llibre escrit per Marc Polo, a pesar de que moltes de les seues asseveracions, en la seua epoca, se posaren en dubte, inspirà a molts viagers i exploradors. El mateix [[Cristofol Colón]] tenia una copia, en anotaments manuscrites seues en els márgenes, que encara se conserva.{{Harvnp|Larner|2001|p=223}} |