41 007
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Neutrón-Estructura de Quarks.png|thumb|250px|Estructura de [[quark]]s d'un neutró]]
[[Image:Neutrón-Estructura de Quarks.png|thumb|250px|Estructura de [[quark]]s d'un neutró]]
El '''neutró''' és una [[partícula subatòmica]] sense [[càrrega elèctrica]] i de [[massa]] llaugerament superior a la del [[protó]]. El neutró es classifica com a [[barió]], per estar compost per tres [[quarks]] (udd), i com a [[nucleó]] per formar part, juntament en el protó dels [[núcleu atòmic|núcleus]] dels [[àtoms]], excepte l'[[isòtop]] més comú de l'[[hidrogen]], format per un sol [[protó]] i un [[electró]]. Mentres el número de protons en un núcleu és el [[número atòmic]] i definix el tipo d'element de les formes atòmiques, el nombre de neutrons determina l'[[isòtop]] d'un element.
El '''neutró''' és una [[partícula subatòmica]] sense [[càrrega elèctrica]] i de [[massa]] llaugerament superior a la del [[protó]]. El neutró es classifica com a [[barió]], per estar compost per tres [[quarks]] (udd), i com a [[nucleó]] per formar part, juntament en el protó dels [[núcleu atòmic|núcleus]] dels [[àtoms]], excepte l'[[isòtop]] més comú de l'[[hidrogen]], format per un sol [[protó]] i un [[electró]]. Mentres el número de protons en un núcleu és el [[número atòmic]] i definix el tipo d'element de les formes atòmiques, el nombre de neutrons determina l'[[isòtop]] d'un element.
== Història ==
Va ser predit teòricament en l'any [[1920]] per [[Ernest Rutherford]], va rebre el nom de neutró de William Draper Harkins en l'any [[1921]] i va ser despuix propost per Santiago Antúnez de Mayolo en [[1924]] i en l'any [[1932]] va ser descobert i documentat per [[James Chadwick]]. Es localisa en el núcleu de l'[[àtom]]. Abans de ser descobert el neutró, es creïa que un núcleu de número A (és dir, de massa casi A voltes la del protó) i càrrega Z voltes la del protón, estava formada per A protones i A-Z electrons.
Ernest Rutherford va propondre per primera volta l'existència del neutró en 1920, per a tractar d'explicar que els núcleus no es desintegraren per la repulsió electromagnètica dels protons.
== Propietats ==
El neutró és una partícula eléctricament neutra, de massa 1838,5 voltes major que la de l'electró i 1,00137 voltes la del protó; juntament en els protons, els neutrons són els constitutius fonamentals del núcleu atòmic i se'ls considera com dos formes d'una mateixa partícula: el nucleon.
El número de neutrons en un núcleu estable és constant (uns 2,5 × 1029 anys)12, pero un neutró lliure, és dir, fòra del núcleu, es desintegra en una vida mija d'uns 879,4 segons3 (cal notar que hi ha discrepància entre dos tècniques distintes per a determinar la vida mija i es pren un promig de vàries mides), donant lloc a un protó, un electró i un antineutrí electrònic. En un núcleu estable, pel contrari, l'electró emés no té l'energia suficient per a véncer l'atracció coulombiana del núcleu i els neutrons no es desintegren. La font de neutrons de major intensitat disponible hui dia és el reactor nuclear. El neutró té càrrega neutra.
== Referències ==
* Chadwick, James (1932). «Posible existencia de un neutrón». Nature 129 (3252). p. 312. Bibcode:1932Natur.129Q.312C. S2CID 4076465
* [https://pdglive.lbl.gov/Particle.action?init=0&node=S017&home=BXXX005 «Neutron propierties PDG Live»]
== Bibliografia ==
* Basdevant, J.-L.; Rich, J.; Spiro, M. (2005). Springer, ed. Fundamentos de Física Nuclear. p. 155. ISBN 978-0-387-01672-6.
* Glasstone, Samuel; Dolan, Philip J., eds. (1977), The Effects of Nuclear Weapons (3rd edición), U.. Dept. of Defense and Energy Research and Development Administration, U.S. Government Printing Office, ISBN 978-1-60322-016-3
* Carson, M.J. (2004). «Fondo de neutrones en detectores de xenón a gran escala para la búsqueda de materia oscura». Física de Astropartículas 21 (6): 667-687. Bibcode:2004APh....21..667C. S2CID 17887096. arXiv:hep-ex/0404042
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==