Diferència entre les revisions de "Ignaci Vergara"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 28: Llínea 28:
 
* [[Josep Vergara]]
 
* [[Josep Vergara]]
 
* [[Francesc Vergara]]
 
* [[Francesc Vergara]]
 +
 +
== Referències ==
 +
* Gran Enciclopedia Valenciana, reproducida en Valencia-Personajes
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 18:01 24 gin 2024

Ignaci Vergara Gimeno
Ignasi Vergara, sala de personatges il·lustres del palau del marqués de Dosaigües.JPG
Ignaci Vergara, obra de Josep Brel
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escultor
Naiximent: 1715
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 13 d'abril de 1776
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Ignaci Vergara Gimeno (Valéncia, 1715 - † 13 d'abril de 1776) va ser un escultor valencià, d'estil barroc final.

Biografia

Va realisar el seu aprenentage en el taller del seu pare, el també escultor Francisco Vergara el major, junt al seu germà José Vergara Gimeno, que va desenrollar la seua carrera com a pintor. Atres influències en la seua formació varen ser les d'Evaristo Muñoz i Konrad Rudolf.

Va ser fundador i director general de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, posteriorment Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i Escola de les Nobles Arts en Valéncia; i acadèmic de mèrit de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando (Madrit).

Crist jacent (Escultura d'Ignaci Vergara Gimeno)

La seua obra més important és la portada del Palau del Marqués de Dosaigües (Valéncia, 1744), la traça arquitectònica del qual és d'Hipòlit Rovira. Unes atres, totes elles en pedra, són el grup escultòric Àngels venerant a María de la portada de la Catedral de Valéncia, les imàgens de l'iglésia de les Escoles Pies (Sant Joaquín, Sant Josep i el Chiquet i Santa Ana i la Verge en l'exterior i els quatre evangelistes sobre l'altar major), l'image de Sant Antoni Abat de la portada de l'iglésia de Sant Martín i l'image de Sant Bruno de la capella de l'Universitat de Valéncia. Com a imaginer en fusta, va destacar en la Verge de Portacoeli de la Catedral de Valéncia, la de Sant Pere Alcántara en el convent de Sant Pasqual de Vilarreal i les talles de Sant Jerònim i Sant Francesc adorant al Crucifix.

En totes elles s'identifica en el barroc final, a voltes classificat com a rococó. De data més tardana és l'Alegoria de Carlos III acompanyat de la Justícia i la Prudència en el Palau de Justícia de Valéncia, que mostra un estil ya més propenc al neoclassicisme.

Vore també

Referències

  • Gran Enciclopedia Valenciana, reproducida en Valencia-Personajes

Enllaços externs