Diferència entre les revisions de "Monasteri de Santa Maria de Benifassà"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Vista general Monestir de Santa Maria (la Pobla de Benifassà) 01.JPG|thumb|250px|Monasteri de Santa Maria de Benifassà]] | [[File:Vista general Monestir de Santa Maria (la Pobla de Benifassà) 01.JPG|thumb|250px|Monasteri de Santa Maria de Benifassà]] | ||
El '''Monasteri de Santa Maria de Benifassà''' o el '''Real Convent de Santa Maria de Benifassà''', també nomenat '''Cartoixa de Santa Maria''' està situat en el terme municipal de [[La Pobla de Benifassà]], en la [[Tinença de Benifassà]], en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Al norest del tossal de Santa Escolàstica, és un edifici gòtic construït en el [[sigle XIII]], en obres pertanyents als sigles següents [[sigle XIV|XIV]], [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]]. És un dels conjunts monumentals més antics del [[Regne de Valéncia]]. Fon el primer monasteri que es fundà en terres valencianes | El '''Monasteri de Santa Maria de Benifassà''' o el '''Real Convent de Santa Maria de Benifassà''', també nomenat '''Cartoixa de Santa Maria''' està situat en el terme municipal de [[La Pobla de Benifassà]], en la [[Tinença de Benifassà]], en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Al norest del tossal de Santa Escolàstica, és un edifici gòtic construït en el [[sigle XIII]], en obres pertanyents als sigles següents [[sigle XIV|XIV]], [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]]. És un dels conjunts monumentals més antics del [[Regne de Valéncia]]. Fon el primer monasteri que es fundà en terres valencianes a raïl de la conquista jaumina. | ||
== Situació | == Situació == | ||
Està situat al costat de la carretera entre [[Fredes]] i [[La Sénia]] al noroest de l’embassament d’[[Ulldecona]]. La Tinença de Benifassa, al nort del territori valencià, es un parage que presenta montanyes abruptes, barrancs profunts, boscs frondosos, una rica fauna i molt pocs habitants, distribuits en chicotetes localitats: la Pobla de Benifassà, [[Ballestar]], Fredes, Bel, [[El Boixar]], [[Corachar]], [[Herbers]] i [[Castell de Cabres]], que en | Està situat al costat de la carretera entre [[Fredes]] i [[La Sénia]] al noroest de l’embassament d’[[Ulldecona]]. La Tinença de Benifassa, al nort del territori valencià, es un parage que presenta montanyes abruptes, barrancs profunts, boscs frondosos, una rica fauna i molt pocs habitants, distribuits en chicotetes localitats: la Pobla de Benifassà, [[Ballestar]], Fredes, Bel, [[El Boixar]], [[Corachar]], [[Herbers]] i [[Castell de Cabres]], que en | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
Els monges de l’orde cistercenca de Sant Bernat, procedents del Real Monasteri de Santa Maria de Poblet, portaren avant l’encarrec a l’any següent, pero no sería fins a [[1250]], quan estarien acabats els edificis que conformen este conjunt arquitectònic. Els monges es varen establir, provisionalment, en el pla junt al castell fins que es varen acabar les vivendes. | Els monges de l’orde cistercenca de Sant Bernat, procedents del Real Monasteri de Santa Maria de Poblet, portaren avant l’encarrec a l’any següent, pero no sería fins a [[1250]], quan estarien acabats els edificis que conformen este conjunt arquitectònic. Els monges es varen establir, provisionalment, en el pla junt al castell fins que es varen acabar les vivendes. | ||
== Descripció == | |||
Es tracta d’un recint amurallat dins del qual hi ha una série d’edificacions de diferents époques (XIII-XVI), que posteriorment aniria transformant-se a lo llarc dels sigles. La muralla, les fortificacions i la torre central | |||
pertanyen a l’inici de la construcció. El conjunt s’edificà segons el model del de Poblet, encara que de menor monumentalitat, i presenta algunes diferències. D’estil cartoixà rigorós, passà del romànic antic a adoptar, en les continues ampliacions, les formes del gòtic valencià. La direccio de les obres fonamentals (claustre, sala capitular i dos sacristies) son obra del mestre Pere Torres. | |||
== Referències == | |||
* [[Revista Rogle]] (nº 197, febrer 2023), editada pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||