Canvis

1633 bytes afegits ,  11 abril
sense resum d'edició
Llínea 6: Llínea 6:  
|estats= [[Espanya]]: [[Cantàbria]]
 
|estats= [[Espanya]]: [[Cantàbria]]
 
|regió=  
 
|regió=  
|parlants= No existix una estadística fiable, encara que lo més possible esque sols siguen uns quants milers de persones.
+
|parlants= No existix una estadística fiable, encara que lo més possible es que només siguen uns quants milers de persones.
 
|parlantsnatius=  
 
|parlantsnatius=  
 
|parlantsnonatius=  
 
|parlantsnonatius=  
Llínea 20: Llínea 20:  
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grup Astur-lleonés]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grup Astur-lleonés]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Càntabre''
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Càntabre''
|nació= Simplement és reconegut en la Comunitat Autònoma d'[[Cantàbria]], [[Espanya]]
+
|nació= No està reconegut en la Comunitat Autònoma de [[Cantàbria]], [[Espanya]].
 
|fontcolor=
 
|fontcolor=
 
|regulat= No està regulat
 
|regulat= No està regulat
Llínea 30: Llínea 30:  
[[Archiu:Fonetica montanesa.png|miniaturadeimagen|Fonètica del càntabre]]
 
[[Archiu:Fonetica montanesa.png|miniaturadeimagen|Fonètica del càntabre]]
 
}}
 
}}
El ''' càntabre''' o '''montanyés''' (''cántabru'' en càntabre) és un idioma amprat en l'occident de [[Cantàbria]] i en algunes zones de les valls del [[riu Pas|Pas]] i el [[Soba (Cantàbria)|Soba]], en la part oriental. És característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací el seu nom.
+
[[Archiu:Cantabre.jpg|miniaturadeimagen|295px|Manifestació pel càntabre en la década dels anys 2000.]]
 +
El ''' càntabre''' (''cántabru'' en càntabre) és un idioma amprat en l'occident de [[Cantàbria]] i en algunes zones de les valls del [[riu Pas|Pas]] i el [[Soba (Cantàbria)|Soba]], en la part oriental. És més característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací que també rep el nom de '''montanyés''', encara que és una denominació més be anacrònica, utilisada en el sigle XIX i part del sigle XX, sent ''càntabre'', per tant, la denominació moderna i més usual.
   −
El càntabre és una llengua emparentada, per la seua proximitat, en l'[[asturià]], llengua procedent del [[llatí]] que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'[[Astúries]] i en influencia del [[castellà]]. No té regulació ni cap grau de reconeiximent en el seu domini llingüístic.<ref>{{ref-web |url=http://www.eldiariomontanes.es/v/20111028/cantabria/parlas-lingua-cantabra-20111028.html |títol=¿Parlas la lingua cántabra? |consulta=27/5/2016 |editor=El Diario Montañes |data=28/10/2011 |llengua=castellà}}</ref>
+
El càntabre és una llengua emparentada, per la seua proximitat, en l'[[asturià]], llengua procedent del [[llatí]] que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'[[Astúries]]. No té regulació ni cap grau de reconeiximent en el seu domini llingüístic.<ref>{{ref-web |url=http://www.eldiariomontanes.es/v/20111028/cantabria/parlas-lingua-cantabra-20111028.html |títol=¿Parlas la lingua cántabra? |consulta=27/5/2016 |editor=El Diario Montañes |data=28/10/2011 |llengua=castellà}}</ref>
    
== Variants ==
 
== Variants ==
El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i [[riu Pas|Pas]]. El ''[[pasiego]]'' pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat.
+
El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i [[riu Pas|Pas]]. El ''[[pasiegu]]'' pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat.
 +
 
 +
== Texts en càntabre ==
 +
'''Trauducció al càntabre de ''L'últimu hombri''
 +
 
 +
''Un españíu jizo temblar el jayal. El miruellu voló largu. L'esquilu jospó nel ñial. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'hombri, entós, mientris cayía conas manos abiertas, los ojos nel sinfinitu y el su cuerpu esvarciando por tolos llaos sangri n'abondu, glarió una parabra, una parabra namás, que retingló y hui sigui retinglando ena viesca y en toa Asturias: «¡Libertá!».''
 +
 
 +
'''Part de ''L'últimu home''''' en [[asturià]]
 +
 
 +
''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».''
 +
 
 +
'''Traudució al castellà de ''El último hombre'''''
 +
 
 +
''Un estallido hizo temblar el hayedo. El mirlo voló lejos. La ardilla desapareció en el nido. Hubo otro estallido, y luego otro. El hombre, entonces, mientras caía con las manos abiertas, los ojos en el infinito y su cuerpo vertiendo por todas partes mucha sangre, gritó una palabra, sólo una palabra, que resonó y hoy sigue resonando en el bosque y en toda Asturias: «¡Libertad!».''
    
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 45: Llínea 59:  
* [https://esclave.wordpress.com/ Plataforma Esclave]
 
* [https://esclave.wordpress.com/ Plataforma Esclave]
 
* [https://depriendi.wordpress.com/ Proyeutu Depriendi]
 
* [https://depriendi.wordpress.com/ Proyeutu Depriendi]
* [https://eldiariocantabria.publico.es/articulo/cantabrismo/largo-camino-reivindicacion-cantabru/20210330150700094159.html Artícul "El largo camino de la reivindicación del cántabru"]. Diari Público.
+
* [https://eldiariocantabria.publico.es/articulo/cantabrismo/largo-camino-reivindicacion-cantabru/20210330150700094159.html Artícul "El largo camino de la reivindicación del cántabru"]. El Diario Cantabria.
    
{{Llengües d'Espanya}}
 
{{Llengües d'Espanya}}
12 519

edicions