Llínea 6: |
Llínea 6: |
| |estats= [[Espanya]]: [[Cantàbria]] | | |estats= [[Espanya]]: [[Cantàbria]] |
| |regió= | | |regió= |
− | |parlants= No existix una estadística fiable, encara que lo més possible esque sols siguen uns quants milers de persones. | + | |parlants= No existix una estadística fiable, encara que lo més possible es que només siguen uns quants milers de persones. |
| |parlantsnatius= | | |parlantsnatius= |
| |parlantsnonatius= | | |parlantsnonatius= |
Llínea 20: |
Llínea 20: |
| [[Grup Astur-lleonés]]<br /> | | [[Grup Astur-lleonés]]<br /> |
| ''Càntabre'' | | ''Càntabre'' |
− | |nació= Simplement és reconegut en la Comunitat Autònoma d'[[Cantàbria]], [[Espanya]] | + | |nació= No està reconegut en la Comunitat Autònoma de [[Cantàbria]], [[Espanya]]. |
| |fontcolor= | | |fontcolor= |
| |regulat= No està regulat | | |regulat= No està regulat |
Llínea 30: |
Llínea 30: |
| [[Archiu:Fonetica montanesa.png|miniaturadeimagen|Fonètica del càntabre]] | | [[Archiu:Fonetica montanesa.png|miniaturadeimagen|Fonètica del càntabre]] |
| }} | | }} |
− | El ''' càntabre''' o '''montanyés''' (''cántabru'' en càntabre) és un idioma amprat en l'occident de [[Cantàbria]] i en algunes zones de les valls del [[riu Pas|Pas]] i el [[Soba (Cantàbria)|Soba]], en la part oriental. És característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací el seu nom. | + | [[Archiu:Cantabre.jpg|miniaturadeimagen|295px|Manifestació pel càntabre en la década dels anys 2000.]] |
| + | El ''' càntabre''' (''cántabru'' en càntabre) és un idioma amprat en l'occident de [[Cantàbria]] i en algunes zones de les valls del [[riu Pas|Pas]] i el [[Soba (Cantàbria)|Soba]], en la part oriental. És més característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací que també rep el nom de '''montanyés''', encara que és una denominació més be anacrònica, utilisada en el sigle XIX i part del sigle XX, sent ''càntabre'', per tant, la denominació moderna i més usual. |
| | | |
− | El càntabre és una llengua emparentada, per la seua proximitat, en l'[[asturià]], llengua procedent del [[llatí]] que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'[[Astúries]] i en influencia del [[castellà]]. No té regulació ni cap grau de reconeiximent en el seu domini llingüístic.<ref>{{ref-web |url=http://www.eldiariomontanes.es/v/20111028/cantabria/parlas-lingua-cantabra-20111028.html |títol=¿Parlas la lingua cántabra? |consulta=27/5/2016 |editor=El Diario Montañes |data=28/10/2011 |llengua=castellà}}</ref> | + | El càntabre és una llengua emparentada, per la seua proximitat, en l'[[asturià]], llengua procedent del [[llatí]] que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'[[Astúries]]. No té regulació ni cap grau de reconeiximent en el seu domini llingüístic.<ref>{{ref-web |url=http://www.eldiariomontanes.es/v/20111028/cantabria/parlas-lingua-cantabra-20111028.html |títol=¿Parlas la lingua cántabra? |consulta=27/5/2016 |editor=El Diario Montañes |data=28/10/2011 |llengua=castellà}}</ref> |
| | | |
| == Variants == | | == Variants == |
− | El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i [[riu Pas|Pas]]. El ''[[pasiego]]'' pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat. | + | El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i [[riu Pas|Pas]]. El ''[[pasiegu]]'' pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat. |
| + | |
| + | == Texts en càntabre == |
| + | '''Trauducció al càntabre de ''L'últimu hombri'' |
| + | |
| + | ''Un españíu jizo temblar el jayal. El miruellu voló largu. L'esquilu jospó nel ñial. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'hombri, entós, mientris cayía conas manos abiertas, los ojos nel sinfinitu y el su cuerpu esvarciando por tolos llaos sangri n'abondu, glarió una parabra, una parabra namás, que retingló y hui sigui retinglando ena viesca y en toa Asturias: «¡Libertá!».'' |
| + | |
| + | '''Part de ''L'últimu home''''' en [[asturià]] |
| + | |
| + | ''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».'' |
| + | |
| + | '''Traudució al castellà de ''El último hombre''''' |
| + | |
| + | ''Un estallido hizo temblar el hayedo. El mirlo voló lejos. La ardilla desapareció en el nido. Hubo otro estallido, y luego otro. El hombre, entonces, mientras caía con las manos abiertas, los ojos en el infinito y su cuerpo vertiendo por todas partes mucha sangre, gritó una palabra, sólo una palabra, que resonó y hoy sigue resonando en el bosque y en toda Asturias: «¡Libertad!».'' |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
Llínea 45: |
Llínea 59: |
| * [https://esclave.wordpress.com/ Plataforma Esclave] | | * [https://esclave.wordpress.com/ Plataforma Esclave] |
| * [https://depriendi.wordpress.com/ Proyeutu Depriendi] | | * [https://depriendi.wordpress.com/ Proyeutu Depriendi] |
− | * [https://eldiariocantabria.publico.es/articulo/cantabrismo/largo-camino-reivindicacion-cantabru/20210330150700094159.html Artícul "El largo camino de la reivindicación del cántabru"]. Diari Público. | + | * [https://eldiariocantabria.publico.es/articulo/cantabrismo/largo-camino-reivindicacion-cantabru/20210330150700094159.html Artícul "El largo camino de la reivindicación del cántabru"]. El Diario Cantabria. |
| | | |
| {{Llengües d'Espanya}} | | {{Llengües d'Espanya}} |