Diferència entre les revisions de "Plaça Fadrell (Castelló)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 1:

[[Archiu:Fadrell3.jpg|thumb|250px|Plaça Fadrell]]

La '''plaça Fadrell''', està situada entre els carrers Guitarriste Tàrrega i Segarra Ribés de la ciutat de [[Castelló]]. Se troba al costat mateix de la [[Plaça Na Violant (Castelló)|plaça de Na Violant]]. Era la plaça a on se trobava la Beneficència, l'antic Convent dels Dominics i ~~deu~~ el seu nom de l'antiga partida o Castell de Fadrell.

La '''plaça Fadrell''', està situada entre els carrers Guitarriste Tàrrega i Segarra Ribés de la ciutat de [[Castelló]]. Se troba al costat mateix de la [[Plaça Na Violant (Castelló)|plaça de Na Violant]]. Era la plaça a on se trobava la Beneficència, l'antic [[Convent dels Dominics (Castelló)|Convent dels Dominics]] i dèu el seu nom de l'antiga partida o Castell de Fadrell.

== Història ==

La plaça naixqué pel traçat urbà del nomenat eixample de Castelló en l'any [[1890]], traçat que feu l'arquitecte Godofredo Ros de Ursinos. Fins ad eixe moment el lloc era la confluència de diversos camins d'horta, com és el cas del camí de Sant Josep i que més tart es convertiria en l'avinguda de Casalduch. També passava la séquia Major. En l'entorn havia varios carrers com el carrer Asensi i el carrer Governador i també ~~varies~~ cases. Estaven les restes del convent del Dominics, que fon fundat en el [[sigle XVI]] que sería el lloc que ocuparia la Beneficència i l'[[Iglésia de Sant Vicent Ferrer (Castelló)|Iglésia de Sant Vicent Ferrer]].

La plaça naixqué pel traçat urbà del nomenat eixample de Castelló en l'any [[1890]], traçat que feu l'arquitecte Godofredo Ros de Ursinos. Fins ad eixe moment el lloc era la confluència de diversos camins d'horta, com és el cas del camí de Sant Josep i que més tart es convertiria en l'avinguda de Casalduch. També passava la séquia Major. En l'entorn havia varios carrers com el carrer Asensi i el carrer Governador i també vàries cases. Estaven les restes del convent del Dominics, que fon fundat en el [[sigle XVI]] que sería el lloc que ocuparia la Beneficència i l'[[Iglésia de Sant Vicent Ferrer (Castelló)|Iglésia de Sant Vicent Ferrer]].

El nom de la plaça i el proyecte daten de l'any [[1934]] pero l'actual traçat és de [[1993]] quan estava d'alcalde, Joaquín Tirado.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Archiu:Fadrell3.jpg|thumb|250px|Plaça Fadrell]]
-La '''plaça Fadrell''', està situada entre els carrers Guitarriste Tàrrega i Segarra Ribés de la ciutat de [[Castelló]]. Se troba al costat mateix de la [[Plaça Na Violant (Castelló)|plaça de Na Violant]]. Era la plaça a on se trobava la Beneficència, l'antic Convent dels Dominics i deu el seu nom de l'antiga partida o Castell de Fadrell.
+La '''plaça Fadrell''', està situada entre els carrers Guitarriste Tàrrega i Segarra Ribés de la ciutat de [[Castelló]]. Se troba al costat mateix de la [[Plaça Na Violant (Castelló)|plaça de Na Violant]]. Era la plaça a on se trobava la Beneficència, l'antic [[Convent dels Dominics (Castelló)|Convent dels Dominics]] i dèu el seu nom de l'antiga partida o Castell de Fadrell.
 == Història ==
-La plaça naixqué pel traçat urbà del nomenat eixample de Castelló en l'any [[1890]], traçat que feu l'arquitecte Godofredo Ros de Ursinos. Fins ad eixe moment el lloc era la confluència de diversos camins d'horta, com és el cas del camí de Sant Josep i que més tart es convertiria en l'avinguda de Casalduch. També passava la séquia Major. En l'entorn havia varios carrers com el carrer Asensi i el carrer Governador i també varies cases. Estaven les restes del convent del Dominics, que fon fundat en el [[sigle XVI]] que sería el lloc que ocuparia la Beneficència i l'[[Iglésia de Sant Vicent Ferrer (Castelló)|Iglésia de Sant Vicent Ferrer]].
+La plaça naixqué pel traçat urbà del nomenat eixample de Castelló en l'any [[1890]], traçat que feu l'arquitecte Godofredo Ros de Ursinos. Fins ad eixe moment el lloc era la confluència de diversos camins d'horta, com és el cas del camí de Sant Josep i que més tart es convertiria en l'avinguda de Casalduch. També passava la séquia Major. En l'entorn havia varios carrers com el carrer Asensi i el carrer Governador i també vàries cases. Estaven les restes del convent del Dominics, que fon fundat en el [[sigle XVI]] que sería el lloc que ocuparia la Beneficència i l'[[Iglésia de Sant Vicent Ferrer (Castelló)|Iglésia de Sant Vicent Ferrer]].
 El nom de la plaça i el proyecte daten de l'any [[1934]] pero l'actual traçat és de [[1993]] quan estava d'alcalde, Joaquín Tirado.