Diferència entre les revisions de "Basílica del Lledó"

Sense resum d'edició
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 12: Llínea 12:


== La Santa Troballa ==   
== La Santa Troballa ==   
[[Image:Stroballa.jpg|thumb|250px|Santa Troballa (ceramiste Guallart)]]


La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador [[Perot de Granyana]] - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell.
La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador [[Perot de Granyana]] - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, [[José Sánchez Adell]].


L'image trobada, tal volta, correspon a una figura precristiana, pero això no ha segut cap impediment per a que els fidels i el poble de Castelló la veneren.  
L'image trobada, tal volta, correspon a una figura precristiana, pero això no ha segut cap impediment per a que els fidels i el poble de Castelló la veneren.  


Els testimonis més antics parlen d'una chicoteta capella dedicada a la Verge sobre l'any [[1379]], en el mateix lloc de la ''Santa Troballa''.  
Els testimonis més antics parlen d'una chicoteta capella dedicada a la Verge sobre l'any [[1379]], en el mateix lloc de la ''Santa Troballa''.


== El topònim de Lledó ==     
== El topònim de Lledó ==     


El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al ''Lledó'' castellonenc com un antic lloc de cult. La menuda figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació.
El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al ''Lledó'' castellonenc com un antic lloc de cult. La chicoteta figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació.


== Traçat actual ==
== Traçat actual ==
Llínea 32: Llínea 33:


Lo més interessant és el camarí de la Verge en una cúpula i una rica ornamentació. En el museu parroquial es troben interessants peces d'orfebreria, escultura, brodats i alguna pintura.
Lo més interessant és el camarí de la Verge en una cúpula i una rica ornamentació. En el museu parroquial es troben interessants peces d'orfebreria, escultura, brodats i alguna pintura.
És el major temple rural del [[Regne de Valéncia]].


== Vore també ==
== Vore també ==


* [[Santa Troballa]]
* [[Mare de Deu del Lledó]]
* [[Mare de Deu del Lledó]]
* [[Perot de Granyana]]
* [[Perot de Granyana]]
* [[Lledó (nom)]]
* [[Lledó (nom)]]
== Referències ==
* Badía Margarit, Antonio M. (1966,): Mélanges de Lingüistique et de Philologie romanes offerts à Monseigneur Pierre Gardette, Strasbourg, p.51
* BELTRAN, Antonio i MARCO, Francisco (1987): La Mare de Déu del Lledó. Estudio Arqueológico. en Bolletí del Centre d'Estudis de la Plana. Nº 9, Castelló. p 14
* Díaz Manteca, Eugenio (1985): Notas documentales sobre el Lledó medieval (nuevas aportaciones).En Butlletí del Centre d'Estudis de la Plana. Any I. Núm. 4. Castelló. pp. 57-72
* [https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos/brl Patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana. Generalitat Valenciana]
* Sánchez Adell, José (1981). Dos notas para la historia de Madona Santa Maria del Lledó en Millars, VII, Castelló. pp 7-21
== Bibliografia ==
* Balbas, Juan A. (1890): La Virgen del Lidón. Apuntes históricos. Castellón
* Sánchez Gozalbo, Ángel (1965): La ermita de Nuestra Señora del Lledó y los Jurados. En Lledó en la Història. Castelló (1995)


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Basílica de la Mare de Déu del Lledó}}
{{Commonscat|Basílica de la Mare de Déu del Lledó}}
* [http://www.basilicadellledo.es/historia-de-la-basilica/ Pàgina web Basílica del Lledó]


[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Catolicisme]]
[[Categoria:Basíliques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]