L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Monasteri de Sant Miquel dels Reis"

← Edició anterior
desferJose2 (Discussió | contribucions)
Administradors
158 765 edicions
VisualWikitext
Text reemplaça - 'Referencias' a 'Referències'
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 2: Llínea 2:
[[File:Monasterio de San Miguel de los Reyes 17.jpg|350px|right|thumb|<center>Atra vista de Sant Miquel dels Reis</center>]]
[[File:Monasterio de San Miguel de los Reyes 17.jpg|350px|right|thumb|<center>Atra vista de Sant Miquel dels Reis</center>]]
[[File:WLM14ES - CONVENTO DE SAN MIGUEL DE LOS REYES DE VALENCIA 06122009 130104 00063 - .jpg|350px|right|thumb|<center>Entrada principal</center>]]
[[File:WLM14ES - CONVENTO DE SAN MIGUEL DE LOS REYES DE VALENCIA 06122009 130104 00063 - .jpg|350px|right|thumb|<center>Entrada principal</center>]]
[[File:WLM14ES - CONVENTO DE SAN MIGUEL DE LOS REYES DE VALENCIA 06122009 120535 00004 - .jpg|350px|right|thumb|<center>Un dels clustres del monasteri</center>]]
[[File:WLM14ES - CONVENTO DE SAN MIGUEL DE LOS REYES DE VALENCIA 06122009 120535 00004 - .jpg|350px|right|thumb|<center>U dels claustres del monasteri</center>]]
[[File:Valencia - Monasterio de San Miguel de los Reyes 02 2017-05-01.jpg|350px|right|thumb|<center>Part coberta del clustre</center>]]
[[File:Valencia - Monasterio de San Miguel de los Reyes 02 2017-05-01.jpg|350px|right|thumb|<center>Part coberta del claustre</center>]]
[[File:Porteria del monestir de sant Miquel dels reis, València.JPG|350px|right|thumb|<center>Porteria del monasteri</center>]]
[[File:Porteria del monestir de sant Miquel dels reis, València.JPG|350px|right|thumb|<center>Porteria del monasteri</center>]]
[[File:WLM14ES - CONVENTO DE SAN MIGUEL DE LOS REYES DE VALENCIA 06122009 130023 00062 - .jpg|350px|right|thumb|<center>Torres de la porteria</center>]]
[[File:WLM14ES - CONVENTO DE SAN MIGUEL DE LOS REYES DE VALENCIA 06122009 130023 00062 - .jpg|350px|right|thumb|<center>Torres de la porteria</center>]]
Llínea 9: Llínea 9:
[[File:Altar de l'església de sant Miquel dels Reis.JPG|350px|right|thumb|<center>Altar de l'iglésia</center>]]
[[File:Altar de l'església de sant Miquel dels Reis.JPG|350px|right|thumb|<center>Altar de l'iglésia</center>]]


El '''monasteri de Sant Miquel dels Reis''' situat en la ciutat de [[Valéncia]] fon fundat en el [[sigle XVI]] damunt un antic monasteri de la [[Orde del Císter]]. És una obra fonamental del renaiximent valencià que segons alguns autors pot ser considerat com a precedent del monasteri de [[L'Escorial]], sent com este, monasteri jerònim, foc cultural i iglésia commemorativa de la memòria dels seus fundadors.
El '''monasteri de Sant Miquel dels Reis''' situat en la ciutat de [[Valéncia]] fon fundat en el [[sigle XVI]] damunt d'un antic monasteri de la [[Orde del Císter]]. És una obra fonamental del renaiximent valencià que segons alguns autors pot ser considerat com a precedent del monasteri de [[L'Escorial]], sent com este, monasteri jerònim, foc cultural i iglésia commemorativa de la memòria dels seus fundadors.


Es tracta d'un conjunt arquitectònic alçat segons les noves directrius del [[Renaiximent]] i en el mateix varen participar importants arquitectes, mestres d'obra i artistes del seu temps.
Se tracta d'un conjunt arquitectònic alçat segons les noves directrius del [[Renaiximent]] i en el mateix varen participar importants arquitectes, mestres d'obra i artistes del seu temps.


Construït per la reina Na [[Germana de Foix]] i el duc Calabria, abdós estan enterrats en el monasteri. En el [[sigle]] passat fon presó i ara és la seu de la [[AVL]].
Construït per la reina Na [[Germana de Foix]] i el duc Calàbria, abdós estan enterrats en el monasteri. En el [[sigle]] passat fon presó i ara és la sèu de la [[AVL]].


===Resenya històrica===
===Resenya històrica===


La fundació del monasteri fon deguda a la intenció de la senyora Na [[Germana de Foix]], segona esposa de [[Ferrando el Catòlic]]  i  despuix  de [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calabria|Fernando d'Aragó]], Duc de [[Calàbria]], de ser soterrada, junt en el seu segon marit, en un monasteri jerònim. El pare [[José de Sigüenza]] narra que en este propòsit varen triar els Ducs un lloc en les proximitats de [[Valéncia]], en el camí real de Morvedre, en el que existia un monasteri de la [[Orde del Císter]] que es trobava en decadència espiritual i material. D'este primitiu monasteri a soles es conserven rests arqueològiques.
La fundació del monasteri fon deguda a la intenció de la senyora Na [[Germana de Foix]], segona esposa de [[Ferrando el Catòlic]]  i  despuix  de [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria|Fernando d'Aragó]], Duc de [[Calàbria]], de ser soterrada, junt en el seu segon marit, en un monasteri jerònim. El pare [[José de Sigüenza]] narra que en este propòsit varen triar els Ducs un lloc en les proximitats de [[Valéncia]], en el camí real de Morvedre, en el que existia un monasteri de la [[Orde del Císter]] que es trobava en decadència espiritual i material. D'este primitiu monasteri a soles es conserven rests arqueològiques.


El [[Papa]] va emetre una bula de traspàs de l'antiga propietat, pero en l'any [[1535]] va morir senyora Germàna, sent el seu cos traslladat al [[monasteri de la Mare de Deu de Jesús de Valéncia]], a causa de l'estat ruïnós d'aquell monasteri.
El [[Papa]] va emetre una bula de traspàs de l'antiga propietat, pero en l'any [[1535]] va morir senyora Germàna, sent el seu cos traslladat al [[monasteri de la Mare de Deu de Jesús de Valéncia]], a causa de l'estat ruïnós d'aquell monasteri.
Llínea 37: Llínea 37:
En l'any [[1821]] la desamortisació del trieni lliberal va suprimir la comunitat jerònima. L'edifici, segons la Real Orde de 2 de juliol de 1821 es va habilitar com a Casa de Beneficència i Correcció. En [[1823]] es va produir la tornada dels flares, que realisen algunes obres menors. En [[1835]] es produïx l'exclaustració definitiva, passant el monasteri i les seues propietats a les mans de l'Estat.
En l'any [[1821]] la desamortisació del trieni lliberal va suprimir la comunitat jerònima. L'edifici, segons la Real Orde de 2 de juliol de 1821 es va habilitar com a Casa de Beneficència i Correcció. En [[1823]] es va produir la tornada dels flares, que realisen algunes obres menors. En [[1835]] es produïx l'exclaustració definitiva, passant el monasteri i les seues propietats a les mans de l'Estat.


Despuix de la desamortisació, les obres d'art i llibres que quedaven despuix d'haver segut objecte de saqueig en la guerra de l'Independència, varen ser traslladats al [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] i bona part dels llibres, entre els que es troben els procedents de la valiosa biblioteca del Duc de Calabria, es varen destinar a la Biblioteca Universitària.
Despuix de la desamortisació, les obres d'art i llibres que quedaven despuix d'haver segut objecte de saqueig en la guerra de l'Independència, varen ser traslladats al [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] i bona part dels llibres, entre els que es troben els procedents de la valiosa biblioteca del Duc de Calàbria, es varen destinar a la Biblioteca Universitària.


Impedida la seua demolició per l'Ajuntament en un informe previ de l'[[Acadèmia de Sant Carles]], fon destinat a asil i a presó, lo que va motivar la construcció de les ales penitenciàries del pati nort, la galeria carcelària inserta,  per demolició interior, en l'ala oest del claustre Sur, la compartimentació i colmatació de celes en tot l'immoble resultant i les garites en la muralla circumdant. La nova porteria es va destinar a cos de guàrdia.
Impedida la seua demolició per l'Ajuntament en un informe previ de l'[[Acadèmia de Sant Carles]], fon destinat a asil i a presó, lo que va motivar la construcció de les ales penitenciàries del pati nort, la galeria carcelària inserta,  per demolició interior, en l'ala oest del claustre Sur, la compartimentació i colmatació de celes en tot l'immoble resultant i les garites en la muralla circumdant. La nova porteria es va destinar a cos de guàrdia.
Llínea 74: Llínea 74:
{{cita|“Un feix de llum natural entra per la finestra i forma sobre les restes de Germana de Foix i del Duc de Calàbria una figura en forma de creu. Ho fa a soles durant un curt periodo de temps i una vegada a l'any com és el [[29 de setembre]], data que coincidix en la festivitat de Sant Miquel”}}
{{cita|“Un feix de llum natural entra per la finestra i forma sobre les restes de Germana de Foix i del Duc de Calàbria una figura en forma de creu. Ho fa a soles durant un curt periodo de temps i una vegada a l'any com és el [[29 de setembre]], data que coincidix en la festivitat de Sant Miquel”}}


==Referències==
== Referències ==
*[http://www.boe.es/boe/dias/2007/03/12/pdfs/A10579-10583.pdf Bienes.info|BOE|61|12 de març de 2007]
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1391 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià]
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008100800_16_504214__Valencia-restos-Germana-duque-Calabria Los restos de Germana y el duque de Calabria]
* [https://dbe.rah.es/biografias/11001/fernando-de-aragon Fernando de Aragón. Real Academia de Historia]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070906/cultura/cripta-biblioteca_20070906.html El monasterio de San Miguel de los Reyes abre al público la tumba de Germana de Foix]  
* [https://www.uv.es/arcinieg/investigacion/arquitectura_monacal_monasterios_jeronimos.html San Miguel de los Reyes. Arquitectura y construcción en el ámbito valenciano de la Edad Moderna. Luis Arciniega (Profesor Titular de la Universitat de Valéncia)]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060630/prensa/noticias/Cultura/200606/30/VAL-CUL-247.html La corte valenciana de Germana de Foix]
* [https://bv.gva.es/es/sant-miquel-dels-reis San Miguel de Los Reyes. Generalitat Valenciana]


== Referencies ==
== Bibliografia ==
{{Traduït de|es|Monasterio_de_San_Miguel_de_los_Reyes}}
* Andreu Gonzalbez, R. Obra de San Miguel de los Reyes, Valéncia 1934
* Arciniega García, Luis. San Miguel de los Reyes. Arquitectura y construcción en el ámbito valenciano de la Edad Moderna, Valéncia, Biblioteca Valenciana, 2001
* Benito, F. "El monasterio de San Miguel de los Reyes", Catálogo de Monumentos y Conjuntos de la Comunidad valenciana, t. II, pàgs 659-676, Valéncia 1983
* Benito, F., i Bérchez, J. "Presencia del Renacimineto en l'arquitectura valenciana, 1500.1570", Historia del arte valenciano, t. III, pàgs. 123-158, Valéncia 1987
* Cabanes Pecourt, D. Los monasterios valencianos en el siglo XV, pàgs. 162-164, Valéncia 1974
* Cruilles, M. de. Guia urbana de valencia antigua y moderna pàgs. 279-285, Valéncia 1876
* Llorente, T. Valencia, Sus monumentos y artes. Su naturalez e historia, 2 vols., t. II, pàg. 446-469, Barcelona, 1887-89
* Martínez Aloy, L. Provincia de valencia, vol. I, pàgs. 572-574, "Geografia General del Reino de Valencia", Barcelona s. a.
* Orellana M. A. Biografía pictórica valentina, pàgs. 30-32, 44, 72, 73, 110, 164, 248, 375, 469-470, 490, 502, 509, 511, 513, 568 i 5660; Valéncia 1967
* Roca Traver, F. Monasterio de san miguel de los Reyes. Su fundación y construcción, Mecanoscrit original conservat a la Biblioteca del Colegi d'Arquitectes de Valéncia, Valéncia 1971
* Sanchez-Robles, C. "Gaspar Gregori y el clasicismo: El antiguo monasterio de san Miguel de los Reyes en la segunda mitad del siglo XVI", Actas de Primer Congreso de Historia del Arte Valenciano, pàgs. 235-239, Valéncia 1993
* Sarthou, C. Monasterios valencianos, pàgs. 106-109, Valéncia 1943
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sant Miquel dels Reis}}
* [https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070906/cultura/cripta-biblioteca_20070906.html El monasteri de Sant Miquel dels Reis obri al públic la tomba de Germana de Foix]
* [https://www.boe.es/boe/dias/2007/03/12/pdfs/A10579-10583.pdf Bienes.info|BOE|61|12 de març de 2007]


[[Categoria:Bens d'interés cultural de la província de Valéncia]]
[[Categoria:Bens d'interés cultural de la província de Valéncia]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Monasteri_de_Sant_Miquel_dels_Reis»