Diferència entre les revisions de "Costa d'Ivori"
Text reemplaça - 'Costa de Marfil' a 'Costa d'Ivori' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
}} | }} | ||
'''Costa d'Ivori''' (en [[idioma francés|francés]] i oficialment: ''République de Côte d'Ivoire'' o senzillament ''Côte d'Ivoire'') és una república d'[[Àfrica Occidental]] que llimita a l'oest en [[Libèria]] i [[República de Guinea|Guinea]], al nort en [[Mali]] i [[Burkina Faso]], a l'est en [[Ghana]] i al sur en el [[golf de Guinea]]. | '''Costa d'Ivori''' <ref>{{Països RACV}}</ref> (en [[idioma francés|francés]] i oficialment: ''République de Côte d'Ivoire'' o senzillament ''Côte d'Ivoire'') és una república d'[[Àfrica Occidental]] que llimita a l'oest en [[Libèria]] i [[República de Guinea|Guinea]], al nort en [[Mali]] i [[Burkina Faso]], a l'est en [[Ghana]] i al sur en el [[golf de Guinea]]. | ||
Costa d'Ivori és el [[Annex:Països per població|53° país més poblat]] i el [[Annex:Països per superfície|68° més gran]] del món, en una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'[[Espanya|espanyola]] i la seua superfície total és comparable en la de [[Noruega]] o la de [[Nou Mèxic]]. | Costa d'Ivori és el [[Annex:Països per població|53° país més poblat]] i el [[Annex:Països per superfície|68° més gran]] del món, en una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'[[Espanya|espanyola]] i la seua superfície total és comparable en la de [[Noruega]] o la de [[Nou Mèxic]]. | ||
| Llínea 67: | Llínea 67: | ||
De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República. | De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República. | ||
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a l'any [[1943]]. Despuix dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides. | Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a l'any [[1943]]. Despuix dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides. | ||
Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (''Loi Cadre'' ) de [[1956]], la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en [[Àfrica]] Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants. | Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (''Loi Cadre'' ) de [[1956]], la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en [[Àfrica]] Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants. | ||
| Llínea 95: | Llínea 95: | ||
Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa d'Ivori ara està dividida entre el líder rebel Guillaume Sorus i el president Laurent Gbagbo, qui ha bloquejat els alvanços diplomàtics fets en Marcoussis i Accra—De les lleis relacionades en les reformes polítiques promeses per Gbagbo en Accra, a soles dos de deu s'han votat fins ara. El costat rebel tampoc ha mantengut les seues promeses, lo qual resulta en un estat de guerra casi–Civil. | Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa d'Ivori ara està dividida entre el líder rebel Guillaume Sorus i el president Laurent Gbagbo, qui ha bloquejat els alvanços diplomàtics fets en Marcoussis i Accra—De les lleis relacionades en les reformes polítiques promeses per Gbagbo en Accra, a soles dos de deu s'han votat fins ara. El costat rebel tampoc ha mantengut les seues promeses, lo qual resulta en un estat de guerra casi–Civil. | ||
La frustració és ara un sentiment dominant en la població, especialment des de que la calitat de vida ha caigut des de l'era de Félix Houphouët-Boigny. La responsabilitat per l'empijorament de la situació és àmpliament atribuïda al poble del Nort, encara que la calitat de vida baix el govern d'Houphouët-Boigny fon degut principalment al patrocini a través del sistema "Françafrique" (dissenyat per a consolidar l'influència de França en Àfrica), i l'economia va funcionar principalment gràcies a una mal pagada classe treballadora burkinabé i immigrants de [[ | La frustració és ara un sentiment dominant en la població, especialment des de que la calitat de vida ha caigut des de l'era de Félix Houphouët-Boigny. La responsabilitat per l'empijorament de la situació és àmpliament atribuïda al poble del Nort, encara que la calitat de vida baix el govern d'Houphouët-Boigny fon degut principalment al patrocini a través del sistema "Françafrique" (dissenyat per a consolidar l'influència de França en Àfrica), i l'economia va funcionar principalment gràcies a una mal pagada classe treballadora burkinabé i immigrants de [[Mali]]. | ||
El deute del país ha creixcut, el desorde civil ocorre diàriament, i la vida política s'ha tornat en lluites personals per interessos. Per a respondre ad estos problemes, va nàixer el concepte de "''ivoirité''", un terme raciste que apunta principalment a denegar els drets econòmics i polítics als immigrants del Nort. | El deute del país ha creixcut, el desorde civil ocorre diàriament, i la vida política s'ha tornat en lluites personals per interessos. Per a respondre ad estos problemes, va nàixer el concepte de "''ivoirité''", un terme raciste que apunta principalment a denegar els drets econòmics i polítics als immigrants del Nort. | ||
| Llínea 186: | Llínea 186: | ||
En la [[Copa Africana de nacions]] el seu major èxit ha segut alçar-se Campeó en l'edició de 1992, ademés d'obtindre el Segon Lloc l'any 2006, Tercer Lloc en 4 ocasions (1965, 1968, 1986, 1994) i el Quart Lloc en 1970 i 2008 | En la [[Copa Africana de nacions]] el seu major èxit ha segut alçar-se Campeó en l'edició de 1992, ademés d'obtindre el Segon Lloc l'any 2006, Tercer Lloc en 4 ocasions (1965, 1968, 1986, 1994) i el Quart Lloc en 1970 i 2008 | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref | {{listaref}} | ||
{{Traduït de|ca|Costa d'Ivori}} | {{Traduït de|ca|Costa d'Ivori}} | ||
| Llínea 199: | Llínea 198: | ||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
[[Categoria:Costa d'Ivori]] | |||